Resultats de la busca

  • …erot]], el filòsof [[Deísme|deísta]] francés del sigle XVIII, les opinions del qual no podrien estar en major oposició a les de Leibniz, no podia evitar [[Categoria:Filòsofs]]
    3 kB (434 paraules) - 14:56 22 oct 2022
  • …omà o llatí es va caracterisar per evitar l'especulació pura i la busqueda del [[pragmatisme]] i el [[eclecticisme]], priorisant la [[filosofia pràctica] …eguir amprant-se com la llengua de la filosofia occidental fins al [[sigle XVIII]].
    1 kB (174 paraules) - 12:03 5 set 2024
  • …magina un orde social basat en la raó. En esta obra, va establir les bases del feminisme lliberal i la va convertir en una de les dònes més populars d'E [[Categoria:Filòsofs anglesos]]
    2 kB (231 paraules) - 21:40 16 dec 2024
  • …eua pròpia obra d'eixe eclecticisme característic dels filòsofs valencians del seu temps i que tindria el seu més alt exponent en [[Pare Tosca|Tomàs Vic
    2 kB (232 paraules) - 17:15 25 abr 2024
  • del [[Renaiximent]] i la [[reforma protestant]] fins als últims anys del [[sigle XX]]. Despuix de quinze sigles de filosofar sobre qüestions teològiques, …consideració del món varen escomençar per la consideració del coneiximent del món, que no és lo mateix.
    2 kB (407 paraules) - 18:24 5 jul 2024
  • == Sigle XV == …La [[Llonja de Valéncia]], obra mestra del gòtic civil realisada durant el Sigle d'Or valencià]]
    7 kB (1092 paraules) - 02:09 5 set 2023
  • …n un filòsof i juriste francés l'obra del qual es desenrolla en el context del moviment intelectual i cultural conegut com l'[[Ilustració]]. …perses podria situar-se pròxim a [[Saint-Simon]]. No obstant, el pensament del senyor de la Brède és complex i té eixa personalitat pròpia que li conv
    3 kB (460 paraules) - 11:52 13 set 2024
  • …eró és una de les majors representacions de l'eclecticisme i del desenroll del dret natural. …r en canviar de postura depenent del clima polític. Esta indecisió és frut del seu caràcter sensible i impressionable. Intemperant, era propens a reaccio
    4 kB (708 paraules) - 21:39 21 nov 2024
  • La '''filosofia''' (del [[grec]] ''Φιλοσοφία'') <ref>{{DGLV|Filosofia}}</ref> és l'estudi
    26 kB (4292 paraules) - 19:57 25 nov 2024
  • …tes]] de fer caure l'odre social dominant. Hi expressa una crítica radical del món modern denunciant-hi les seues ilusions, la supervivència que estes i …signes d'una [[civilisació]] per vindre, no fundada tampoc en l'alienació del treball, el poder i el profit, sino més be en la creativitat, el goig i la
    4 kB (673 paraules) - 11:25 8 ago 2021
  • …cat d'orige acomodat, que decidí potenciar l'educació de la seua filla des del primer moment. …ra que no sense certes reticències per part dels atres erudits. Única dòna del grup, se li va permetre formar part d'ell pero se li va negar el dret a tin
    8 kB (1407 paraules) - 12:33 2 nov 2024
  • …istracions de l'Espanya dels Borbons.<ref>Vore la [[drae:regne|2º accepció del terme ''regne'' en el Diccionari de la Real Acadèmia Espanyola]].</ref> La creació del regne va provocar una iracunda reacció de la noblea aragonesa, que vea aix
    19 kB (2874 paraules) - 11:19 24 feb 2024
  • …t en l’[[Alemanya]] industrial del [[sigle XIX]] que procura un acostament del cos i la ment humanes a la naturalea perduda, incloent aspectes com: el cul …essives i antinatural, com la repressió del lliure pensament, l’utilisació del cos humà únicament com a reclam sexual, o la diferenciació classista. Al
    15 kB (2496 paraules) - 12:11 30 dec 2021
  • …nt del [[método científic]] als [[sigle XVII|sigles XVII]] i [[sigle XVIII|XVIII]], gràcies als treballs de [[Robert Boyle]] i [[Antoine Laurent Lavoisier] …ar", "alluntar", etcétera (de ''khumatos'', "el que s'aboca", "llingot", o del [[persa]] ''kimia'', "or"). Un decret de [[Diocleci]], escrit en grec sobre
    69 kB (11 348 paraules) - 01:36 5 set 2023
  • La '''física''' (del [[llatí|lat.]] physica) és una [[ciència]] [[ciències naturals|natural] …, se la pot considerar la ciència fonamental o central, ya que inclou dins del seu camp d'estudi a la [[química]] i a la [[biologia]], ademés d'explicar
    36 kB (5866 paraules) - 16:54 1 ago 2024
  • …s per les segones, ací es presenta un repàs sobre la construcció històrica del concepte de cultura en les disciplines socials. == Formació del concepte modern de cultura ==
    56 kB (9116 paraules) - 11:11 9 jul 2024
  • …na mateixa califica a Einstein com "el científic més popular i conegut del sigle XX" (pág. 171)</ref> …nseqüències fon el sorgiment de l'estudi científic de l'orige i l'evolució del [[Univers]] per la branca de la física denominada [[cosmologia]]. En l'any
    42 kB (6781 paraules) - 16:43 26 oct 2024
  • …ns de café de [[Colòmbia]] torrats. El café de Colòmbia és el més apreciat del món]] …mulant nomenada [[cafeïna]]. Per extensió, també designa el lloc de consum del mateix, una cafeteria o bistró.
    54 kB (9154 paraules) - 19:40 31 jul 2024