Laura Bassi
| Laura María Catharina Bassi | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Nacionalitat: | Italiana | ||
| Ocupació: | Científica, filòsofa, escritora i poeta, física i professora. | ||
| Naiximent: | 29 d'octubre de 1711 | ||
| Lloc de naiximent: | Bolonya, Itàlia | ||
| Defunció: | 20 de febrer de 1778 | ||
| Lloc de defunció: | Bolonya, Itàlia | ||
Laura María Catharina Bassi, més coneguda per Laura Bassi (Bolonya, Itàlia, 29 d'octubre de 1711 - † 20 de febrer de 1778) fon una científica, filòsofa, escritora i poeta, física, professora italiana.
Biografia[editar | editar còdic]
Laura Bassi naixqué en la població italiana de Bolonya el 29 d'octubre de l'any 1711 en el sí d'una família culta i acomodada. El seu pare, Giuseppe Bassi, natural de Mòdena, era un advocat d'orige acomodat, que decidí potenciar l'educació de la seua filla des del primer moment.
Des de la seua chiquea va mostrar signes de ser una estudiant prodigi. A l'edat de 5 anys va rebre instrucció en llengües en el pare Lorenzo Stegani. Als 13, este últim fon substituït per Gaetano Tacconi, mege de la família i professor de filosofia i anatomia de l'Universitat de Bolonya; en ell va deprendre matemàtiques, filosofia, anatomia, història natural i metafísica en tal facilitat que Tacconi va decidir promocionar-la en els círculs acadèmics de la ciutat, convertint-se en el seu principal mentor i aliat. Laura Bassi va escomençar des de molt jove trencant estereotips i la primera prova d'això és que va poder rebre la mateixa educació que qualsevol dels hòmens de la seua época i convertir-se en la primera científica professional de l'història. En tota la comunitat es parlava sobre les altes capacitats de la jove fins al punt de que els acadèmics i intelectuals de Bolonya demanaven visitar la casa dels Bassi per a conéixer-la i que, en el pas dels anys, el seu nom es fera conegut en tota Itàlia.
En l'any 1732 es va graduar en Filosofia a l'edat de 21 anys, va obtindre aixina un lloc de professora de filosofia en l'Universitat de Bolonya i es va convertir en membre de l'Acadèmia de Ciències de Bolonya, sent la primera dòna que va alcançar dit reconeiximent. Eixe juny, es va sometre a un examen per a donar classe en l'Universitat que fon tot un èxit, convertint-se en la primera dòna en l'història en obtindre un lloc com a professora de Física en una Universitat. Laura es va convertir en una professora prestigiosa dins de l'Universitat de Bolonya. Per ad això, quan en l'any 1745, el Papa Benedicto XIV va crear una nova secció en l'Institut de Ciències en l'objectiu d'impulsar l'activitat científica en Bolonya, va resultar molt sorprenent que Laura Bassi no es trobara entre els 24 acadèmics cridats a unir-se ad ella. No obstant, ella no es va conformar i va exigir ser inclosa en eixe grup d'intelectuals. El Papa va acceptar la petició de Bassi, creant una nova plaça especialment per ad ella, la vigèsim quinta, per a que poguera formar part de l'Institut.
Fon professora de Física en l'Universitat de Bolonya. Bassi va desenrollar interés per la ciència i fon encorajada per la seua família i amics, entre ells el cardenal Prospero Lorenzini Lambertini (futur Papa Benedicte XIV), per a buscar un lloc acadèmic. També va obtindre dos doctorats de l'Universitat de Bolonya, un en Ciències i un atre en Filosofia. Degut a que, com a dòna, a Bassi no se li va permetre ensenyar en l'universitat, va donar conferències i demostracions experimentals en sa casa.
En l'any 1738 es va casar en Giuseppe Veratti, mege i professor d'anatomia en l'Universitat de Bolonya ademés de pertànyer com ella a l'Acadèmia de Ciències. Varen tindre 8 fills i Laura va continuar estudiant i desenrollant la seua carrera professional. Els seus fills foren criats de forma comuna entre el seu marit i ella lo que els va permetre a abdós continuar en la seua activitat professional i la va convertir en una pionera en la conciliació de la vida familiar i laboral, una situació que es creïa impossible per a una dòna en aquell temps.
Es considera una de les majors representants de la física newtoniana en Itàlia i Europa de 1750 ya que estudiants de tot el continent emigraven a Bolonya únicament per a impartir classes en ella.
La parella es va convertir en un sòlit equip creant un laboratori en la seua pròpia casa i donant classes privades. Abdós varen treballar en distints experiments científics basats en les idees de Newton. L'electricitat, els decorreguts, el fòc, es varen convertir en objecte d'anàlisis i debat en una llar de lo més apassionada. Fon una de les primeres defensores de la física newtoniana i va basar els seus cursos en el material que es troba en els Principis de Newton.
En l'any 1745, quan el seu mentor Lambertini era ya papa, va crear un grup d'èlit científica batejat en el nom de "Benedettini" en el que Laura Bassi va conseguir ingressar encara que no sense certes reticències per part dels atres erudits. Única dòna del grup, se li va permetre formar part d'ell pero se li va negar el dret a tindre vot.
Laura Bassi escrigué casi una trentena d'estudis científics i va intercanviar idees en atres científics del seu temps. També va tindre temps per a la poesia, la pietat i les causes solidàries.
En la década de 1760, Bassi va començar a realisar experiments en Veratti sobre possibles aplicacions medicinals de l'electricitat, pero no va publicar cap document sobre el tema. Fon nomenada per a la càtedra de Física experimental en l'Universitat de Bolonya en l'any 1776, despuix d'un llarc debat, i com a conseqüència del mateix Veratti es va convertir en el seu assistent.
Com a dòna, fins a llavors havia entropeçat en numeroses dificultats. Per eixemple, podia celebrar conferències públiques solament en el consentiment del Senat. En l'any 1749, per a paliar estes dificultats, va inaugurar un laboratori privat, que es va fer famós en tota Europa i va acollir a científics de renom i jóvens destinats a ser famosos. Solament en 1776 el Senat de Bolonya li va concedir la càtedra de Física experimental en l'Institut de Ciències i en això es va convertir en la primera dòna nomenada per a una càtedra de Física en una universitat, ademés, fon la segona dòna en doctorar-se en Europa, despuix de que Elena Cornaro ho conseguira en l'any 1678.
Llegat[editar | editar còdic]
Encara que segons pareix Laura tingué moltes facilitats, com tota dòna en inquietuts científiques en l'época en la que va viure, va tindre que enfrontar-se també a barreres de gènero que suponien una dificultat a l'hora de llaurar la seua carrera científica en igualtat. Aixina, per eixemple, tot sembla indicar que els companyers de Laura de professió s'empenyoraven en deixar clar una i una atra volta que la ciència “no era lloc per a una dòna” i que el cas de Laura era especial, ya que contava en una “inteligència pròpia del gènero masculí”, per lo que no devia crear un precedent per al restant de dònes.
No obstant, a pesar de representar un personage tan célebre i ser una autèntica pionera per a totes les dònes que han dedicat la seua vida a la ciència a lo llarc de l'història, Laura ha quedat completament ignorada i retirada al caixó de l'oblit en el pas dels anys. I és que, no és solament que no apareguen referències seues en les històries oficials de la ciència italiana, sino que alguns historiadors han aplegat a afirmar que les lliçons que impartia Laura s'ubicaven únicament en la seua casa, a pesar d'estar documentat que va donar classes en l'Universitat.
Reconeiximents[editar | editar còdic]
Un cràter del planeta Venus fon batejat "Bassi" en el seu honor.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Laura Bassi.