Resultats de la busca

  • …erot]], el filòsof [[Deísme|deísta]] francés del sigle XVIII, les opinions del qual no podrien estar en major oposició a les de Leibniz, no podia evitar [[Categoria:Matemàtics d'Alemània del sigle XVII]]
    3 kB (434 paraules) - 14:56 22 oct 2022
  • …snabrück]]. Com a científic fon el primer professor de física experimental d'Alemània. …o idees ràpides, que varen ser objecte de publicació molt de temps despuix del seu decés. En ells es descobrix la seua tendència a l'escepticisme i la s
    5 kB (722 paraules) - 13:24 23 març 2024
  • …|Ptolemeu]] en el seu famós ''[[Almagest]]'' ("La [[Terra]] està al centre del [[Univers]] i al voltant d'ella giren els astres") varen perdurar durant si En el [[sigle XVI]] [[Galileo Galilei|Galileu]] va ser pioner en l'us d'experiències per
    11 kB (1843 paraules) - 07:43 27 maig 2024
  • …bé va resoldre qüestions relatives a la llum i l’optica, formulà les lleis del moviment i va deduir a partir d’elles la [[llei de la gravitació univers En l'any [[1689]] va ser elegit membre del [[Parlament Britànic]], en [[1696]] se le encarregà la custodia de la "Ca
    3 kB (437 paraules) - 19:21 30 oct 2024
  • …onomia]] es va reconéixer al poble valencià com una nacionalitat històrica del que la capital seria la ciutat de [[Valéncia]]. {{AP|Història del Regne de Valéncia}}
    10 kB (1668 paraules) - 17:13 18 jul 2024
  • …itāb_al-muḫtaṣar_fī_ḥisāb_al-ğabr_wa-l-muqābala.jpg|thumb|175px|Una pàgina del llibre d'[[Abu Abdullah Muhammad bin Musa al-Khwarizmi|Al-Khwarizmi]] que… …''Al-Kitab al-muhtasar fi hirab al-jabr wa-l-muqabala'' ("Llibre condensat del càlcul per restauració i reducció").
    7 kB (1118 paraules) - 17:55 28 ago 2023
  • …l'evolució semàntica del terme és més complexa i prou recent l'adquisició del sentit que actualment se li dona en el [[Idioma Valencià|valencià]]. Orig == Evolució del concepte ==
    13 kB (2150 paraules) - 16:26 17 set 2023
  • …cat d'orige acomodat, que decidí potenciar l'educació de la seua filla des del primer moment. …ra que no sense certes reticències per part dels atres erudits. Única dòna del grup, se li va permetre formar part d'ell pero se li va negar el dret a tin
    8 kB (1407 paraules) - 12:33 2 nov 2024
  • …a tots els @número real ''s'' > ''a'', on ''a'' és una constant que depén del comportament de creiximent de ''f''(''t'').<br /><math>mathcal{L}</math> é La transformada de Laplace rep el seu nom en honor del [[matemàtic]] [[França|francés]] [[Pierre-Simon Laplace]], que la va pre
    17 kB (2803 paraules) - 18:57 14 set 2024
  • La '''física''' (del [[llatí|lat.]] physica) és una [[ciència]] [[ciències naturals|natural] …, se la pot considerar la ciència fonamental o central, ya que inclou dins del seu camp d'estudi a la [[química]] i a la [[biologia]], ademés d'explicar
    36 kB (5866 paraules) - 16:54 1 ago 2024
  • …na mateixa califica a Einstein com "el científic més popular i conegut del sigle XX" (pág. 171)</ref> …ial]]. En ella incorporà, en un marc teòric simple fonamentat en postulats físics senzills, conceptes i fenòmens estudiats abans per [[Henri Poincaré]] i p
    42 kB (6781 paraules) - 16:43 26 oct 2024
  • …Aran]], [[Catalunya]], [[Espanya]]. A on se li diu [[Aranés]], subdialecte del [[Gascó]] * Les [[Valls Occitanes]], en [[Itàlia]] (una franja del [[Piemont]] i un tros de la [[Ligúria]])
    32 kB (4944 paraules) - 15:50 23 maig 2024
  • …nt del [[método científic]] als [[sigle XVII|sigles XVII]] i [[sigle XVIII|XVIII]], gràcies als treballs de [[Robert Boyle]] i [[Antoine Laurent Lavoisier] …ar", "alluntar", etcétera (de ''khumatos'', "el que s'aboca", "llingot", o del [[persa]] ''kimia'', "or"). Un decret de [[Diocleci]], escrit en grec sobre
    69 kB (11 348 paraules) - 01:36 5 set 2023
  • …ls = [[Rei d'Espanya|Rei]]<br />[[president del Govern d'Espanya|President del Govern]] | membre_de = {{EU}}, [[Organisació del Tractat de l'Atlàntic Norte|OTAN]], [[Organisació de les nacions Unides|O
    70 kB (11 266 paraules) - 11:20 20 oct 2024
  • …Archiu:Luigi Galvani Experiment.jpeg|thumb|250px|Gravat mostrant la teoria del [[galvanisme]] segons els experiments de [[Luigi Galvani]]. ''De viribus el …') s'utilisà per a nomenar el fenomen i la ciència que l'estudia, a partir del llibre ''[[De Magnete|De Magnete, Magneticisque Corporibus, et de Magno Mag
    153 kB (23 731 paraules) - 07:22 26 set 2023