La Vall d'Uxó

La Vall d'Uxó és un municipi valencià situat en la comarca de La Plana Baixa,ubicat al començ de la Serra d'Espadà. Conta en 32.864 habitants sent aixina la quarta ciutat més gran de la província despuix de Castelló de La Plana,Vilarreal i Borriana.

Geografia

La Vall d'Uxó es troba al sur de la província de Castelló, a 25 km de Castelló de la Plana i a 45 km de Valéncia. Està a 8 kilòmetres del mar Mediterràneu, enmig d'una vall al començ de la serra d'Espadà i a 118 metres sobre el nivell del mar, lo que la fa gojar d'unes condicions climàtiques típiques d'esta costa en hiverns suaus i estius calorosos. La Vall d'Uxó està rodejada per els pobles d' Almenara, Artana, Alfondeguilla, La Llosa de la Plana, Moncofa, Nules i Chilches; i per el sur toca també en el terme municipal de Sagunto, ya en la província de Valéncia

Història

La seua història es remonta a la dominació romana, com ho demostren làpides i canals d'esta època. Durant la dominació musulmana s'assentaren, en esta vall, diferents tribus àrabs, procedents del nort d'Àfrica, com ara els Zenete (actualment els Berebers de Mauritània) i els Bautasy. També se crearen un gran número de poblats. Les tropes de Jaume I ocuparen la vall el 1238, a lo que va seguir una rebelió dels musulmans, alcançant en això una carta de població que respectava la religió, els usos i les costums islàmiques. La vall passà, en part, a l'infant Jaume d'Aragó i el rest a jurisdicció directa de la Corona.

El 3 de desembre de 1420, al sege de Bonifazio, el rei Alfons el Magnànim concedeix a Jordi de Sant Jordi l'alcaldia de la Vall d'Uxó i en esta ocasió és nomenat per primera vegada "cavaller".

Va pertànyer posteriorment a successius senyorius hasda arribar als ducs de Sogorb que van perdre el domini sobre este en l'abolició dels senyorius per les Corts de Cadis el 1812.

En el segle XVII se formaren dos núcleus de població. El primer format per l'Alcúdia, Benigafull, Zenete i el segon per Benizahat i Zeneja. Després de l'expulsió morisca es produí una despoblació de la vall, que obligaria a realisar una repoblació del mateix en gents procedents del Maestrat de Montesa. Durant la guerra de succesió, La Vall se va inclinar pel partit felipista, per lo qual rebria alguns privilegis. Va ser escenari d'enfrontaments bèlics durant les guerres carlistes. El progressiu aument dels dos municipis (abdós comptaven en parròquia pròpia) va fer que acabaren unint-se al llarg del segle XIX, per a conseguir el 1926 el títul de ciutat.

Demografía

El municipi conta en 32.782 habitants (INE 2012).

Política i administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Periodo	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Pedro Navarro Lereu - Vicente Zaragoza Michavila	n/d
1983 - 1987	Vicente Zaragoza Michavila	n/d
1987 - 1991	Vicente Zaragoza Michavila	n/d
1991 - 1995	Ernest Fenollosa Ten	n/d
1995 - 1999	Vicent Aparici Moya	n/d
1999 - 2003	Vicent Aparici Moya	n/d
2003 - 2007	Josep Tur i Rubio	n/d
2007 - 2011	Isabel Bonig Trigueros/ Óscar Clavell	n/d
2011 - 2015	Óscar Clavell	n/d
2015 - 2019	n/d	n/d
2019 - 2023	n/d	n/d
2023	n/d	n/d

Monuments

Monuments religiosos

• Ermita del Santíssim Crist del Calvari (S. XVIII): en el barri Carbonaire. Ermita en taulells d'Alcora d'ixa època.
• Iglésia del Santíssim Crist del Calvari.
• Mare de Déu de Lourdes.
• Iglésia de Ntra. Sra. de la Assunció. Frontera barroca tipo retaule. Acabada de construir a finals del segle XVII. La Capella del Sagrari es molt interessant, en taulells de la època.
• Ermita de Sant Vicent Ferrer (S. XVII):en la plaça Sant Vicent. Construida segurament sobre una antiga mesquita musulmana.
• Ermita de La Sagrada Familia (S. XVIII) : en el parage de Sant Josep. Junt a ella se trobava un ermitori, hui convertit en un Centre d'Informació i exposicions.
• Ermita de Sant Antoni (finals del S. XVII): en la partida Sant Antoni. Anualment rep una romería el día de la festa del sant.
• Ermita de Mare de Déu del Roser: en el barri del Roser, en la part central d'un dels cascos històrics. Es una de les ermites més antigues de la Ciutat. Restaurada recientment.
• Iglésia del Sant Àngel Custodi. Situada en la Plaça de l'Àngel, d'estil neoclàsic. s. XVII - XVIII.

Monuments civils

• Torre de Benizahat: en el carrer de la Mare de Déu de l'Assunció. La única torre existent en l'actualitat, en l'interior del casc urbà. Fon construida en el segle XII pel poble musulmà.
• Necròpolis Hispano-Visigoda: situada en el barri L'Unió. Necròpolis recientment excavada. Se trobaren huit fosses en els sostralls de 66 individuos, pertenecixents als sigles VI i VII.
• Ciutat Ibèrica de la Punta de Orleil: en la partida La Punta. Sostralls d'una ciutat de la que no ha segut identificada la denominació. Fon excavada en part. Sostres de dos grans edificis públics de pedra tallada i de quatre files de muralles perteneixents a diverses èpoques.
• Grutes de Sant Josep
• Conjunt d'Aqüeductes de Sant Josep i l'Alcúdia: localisat en la carretera de Sant Josep, al final del casc urbà. Constituixen despuix del riu subterràneu de Sant Josep, el lloc d'interés més important del municipi. L'aqüeducte de Sant Josep va ser construit en època romana i utilisat hasda mijans del segle XX. Va patir diverses reparacions en l'època medieval. Se troba complet des del seu orige, en la "Font de Sant Josep", encara que enmascarat en part per construccions modernes. Junt a ell, un atre aqüeducte d'època medieval, que forma un conjunt hídrico que meneja dos molins.
• Castell d'Uxó, sobre la cima del mont noguero a més de 400 m. sobre el nivell de la mar. Data del segle X, construit pels àraps durant la seua ocupació. Se tracta d'una fortificació de grans dimensions i va tindre en la seua època gran importància per la seua estratègica situació en les ultímes estribacions de la serra d'Espadà controlant la plana i el tràfic pirata en les costes.
• Torre de la Casota, se troba al nort de la ciutat pasant el barri Carbonaire, en el creuament dels camins que van a la font de la Nogueret (o Anoueret) i el de l'Horteta que direcciona a la senda del castell. S. XI. de planta cuadrada, estè en ruines encara que en un dels seus murs encara se pot contemplar l'altura completa.
• Torre de la Torrassa, en la partida de la Torrassa junt a la rotonda que enllaça en l'autovía A7 i la carretera cap a la Vilavella. se tracta d'una torre guaita de planta cuadrada. Només se conserven dos parets i un aljup.
• Poblat ibèric de Sant Josep, junt a l'ermita de la Sagrada Familia, sobre les grutes de Sant Josep, encara s'aprècien els basaments de les cases i de la seua muralla parcialment.

Bibliografia

• Peñarroja Torrejon, Lleopolt (2013) Historia de Vall d'Uxó. Castellón: Diputación Provincial. ISBN 978-8415301-30-1