Un retaule (etimologia llatina: retro tabula altaris: taula darrere d'altar) és una obra d'art situada darrere d'un altar, que pot estar construïda en fusta, màrbre, alabastre o algun metal. Pot ser escultòrics, en relleus o figures de bult redó, o be pictòrics; en tot i això lo més freqüent és que siguen mixtos, combinant quadros i talles. Des de finals del segle XIII fins el segle XX, foren els elements més freqüents en la decoració interior de les iglésies, sobre tot en països com Itàlia, Portugal i Espanya, lloc este últim a on la retaulística va alcançar un desenroll extraordinari, difundint-se a través de les colònies pel continent americà.