Rata penada
Les rates penades[1], rats penats[2], moceguellos[3] o quiròpters[4] (Chiroptera) (del llatí ratta pĭnnāta o be del llatí mūre caecu, en el sufix diminutiu -ello, per via mossàrap) són un orde de mamífers vivípars alats. Són els únics mamífers capaços de volar per lo qual les seues pates davanteres s'han transformat en ales, compostes per una membrana cutànea sostinguda per uns dits de la mà molt llarcs. Estan distribuïts per tot lo món exepte l'Antàrtica. Generalment solen ser animals nocturns pero també els hi ha diurns. El 70% de les espècies són insectívores i la major part de les demés són frugívores. Atres s'alimenten de chicotets vertebrats i aguns com els vampirs de sanc. Les rates penades se guien per l'ecolocaliçació produint sons que els retornen com a eco, és una espècie de sonar biològic.
| Rata penada | |||
|---|---|---|---|
| Classificació científica | |||
| Regne | Animalia | ||
| Filo | Chordata | ||
| Classe | Mammalia | ||
| Orde | Chiroptera Blumenbach, 1779 | ||
| Distribució | |||
| |||
En heràldica ad est animal se li nomena rat penat sent un símbol dels reis del Regne de Valéncia i d'Aragó.
Referències
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Rata penada.- Wikispecies té un artícul sobre Rata penada