António Lobo Antunes
Revisió de 18:56 29 oct 2014 per Chabi (Discussió | contribucions) (Pàgina nova, en el contingut: «'''António Lobo Antunes''' (1 de setembre de 1942, Lisboa) és un escriptor portuguès que ha estat candidat al Premi Nobel de Literatura. Lo...».)
António Lobo Antunes (1 de setembre de 1942, Lisboa) és un escriptor portuguès que ha estat candidat al Premi Nobel de Literatura.
Lobo Antunes és llicenciat en Medicina, amb l'especialitat de psiquiatria. Entre 1970 i 1973 va participar en l'última fase de la guerra d'alliberament colonial d'Angola, experiència que ha estat un tema recurrent en molts dels seus llibres. Actualment viu a Lisboa i es dedica exclusivament a la literatura i al periodisme.
Algunes de les seues obres:
- Memória de elefante (1979)
- Os cus de Judas (1979)
- A explicação dos pássaros (1981)
- Conhecimento do inferno (1981)
- Fado alexandrino (1983)
- Auto dos danados (1985)
- As naus (1988)
- Tratado das paixőes da alma (1990)
- A ordem natural das coisas (1992)
- A morte de Carlos Gardel (1994)
- Crónicas (1995)
- Manual dos inquisidores (1996)
- O esplendor de Portugal (1997)
- Olhares 1951-1998 (1999) (en Eduardo Gageiro)
- Exortação aos crocodilos (1999)
- Não entres tão depressa nessa noite escura (2000)
- Que farei quando tudo arte (2001)
- Segundo livro de crónicas (2002)
- Diálogos (2003)
- Boa tarde às coisas aqui em baixo (2003)
- Eu hei-de amar uma pedra (2004)
- D'este viver aqui neste papel descripto: cartas de guerra (2005)
- Terceiro livro de Crónicas (2006)
- Ontem não te vi em Babilónia (2006