Bahaisme

Revisió de 14:07 7 març 2014 per Valencian (Discussió | contribucions) (Text reemplaça - ' la institució' a ' l'institució')

El Bahaísme és una religió originària de l'Iran. Va ser fundada al 1863 per Bahá'u'lláh. Actualment la fe bahá'í és seguida per més de 7 milions de persones a tot el món. Els bahá'ís sostenen que totes les religions provenen del mateix Deu i que han aparegut en el Mensage de Deu per a la humanitat a mesura que esta ha tingut capacitat per rebre'l. El Bab (en àrap: la Porta) va proclamar ser l'Enviat de Deu per a la seua época l'any 1844 i que preparava la humanitat sincera per a l'arribada d'una nova Manifestació de Deu: Bahá'u'lláh.

Esta fe refusa el sacerdoci i el rito i eleva a la categoria de cult tota obra feta en esperit de servi; refusa l'ascetisme i la mendicitat religiosa; prescriu la monogàmia i desaconsella el divorç; afirma l'harmonia essencial de la religió en la ciència; ensenya la unitat del genere humà i afirma la necessitat de la unificació de tots els hòmens, la igualtat d'hòmens i dones, la creació d'un idioma internacional, l'educació obligatòria i l'institució d'una federació política mundial.

Branques del bahaísme

A pesar que el bahaísme advoca per la unitat de la religió, s'ha dividit en numeroses branques des del seu naiximent.

Ací es posen algunes de les branques principals del bahaísme:

  1. La Casa Universal de Justícia.
  2. Els bahá'ís ortodoxos.
  3. La Comunitat Bahá'í Tarbiyat.
  4. La Societat Remey.
  5. Bahá'ís baix les Provisions del Conveni.

Crítiques al Bahaísme

Les crítiques al Bahaísme han existit des de principis del la seua formació. Les primeres crítiques van ser escrites pels musulmans, que veïen en el Bahaísme una heregia.

Igualtat home i dona

El Bahaísme proclama la igualtat entre l'home i la dona pero:

  1. El Bahaísme permet la bigàmia. Bahá'u'lláh va tindre tres esposes.
  2. Cap dona forma part de la Casa Universal de Justícia.
  3. Les dones no realisen el pelegrinage.


Autoproclamació de ser Deu

Bahá'u'lláh diu:

Most surely I am Allah. There is no God save me. I am the Lord of everything. The O my creatures, you worship me alone.
Tajalliyaat (Tajalli number 4)


"This is a letter from Allah, the Honored and the Wise (Bahaullah) to Allah the Gracious, the Aware (Abdul Baha)."
Maftoon, page 15


Crítiques des de l'Islam

Els musulmans creuen que Mahoma és l'últim dels profetes pel que para ells, Bahá'u'lláh no és un profeta més.

Algunes de les critiques que fa l'Islam del Bahaísme son las següents:

  • La proclamació de El Báb com Mahdi.


Crítiques segons l'autor

  • El Xeikh Muhammad Iqbal Nadvi, Imán de la Mesquita de Calgary, en Canadà, y ex-professor de l'Universitat del Rei Saud, en Riad, Arabia Saudí va dir:
Els bahá'ís no estén considerats baix la categoria de "musulmans" i inclús declaren ser seguidors d'atra religió. Per tant, no està permet esposar-se en un home o dona bahá'í ni compartir la heretat en ells. La raó és que el fundador de la religió, Bahá'u'lláh es va considerar a ell mateix profeta i el llibre que va escriure es considerat per molta gent com a divinament revelat.

Crítiques des del Cristianisme

  1. Pels bahá'ís, Deu és Incognoscible, mentres que en el Cristianisme en nomenat com a Pare (Abba) tal com feia Crist.
  2. Els bahá'ís no creuen en la Resurrecció corporal de Crist.
  3. Trinitat: Per al Bahaísme, la Trinitat no és correcta, a causa de la seua defensa de la Unicitat de Deu. Els Cristians indiquen que, tal com diu en la Bíblia, Deu és un i Trinat.
  4. Crist com una de les Manifestacions de Deu: Per als cristians, Jesús és el Fills de Deu.
  5. La Unitat de religions:
  6. Les Manifestacions Divines: Per als cristians, això va en contra del que diu la Bíblia:
Jesús li va dir: Yo soc el camí, i la veritat, i la vida; ningú ve al Pare, sino per mi.[1]
I en cap atre hi ha salvació; perqué no hi ha un atre nom baix el cel, donat als hòmens, en que podem ser salvos.[2]

Referencies

  1. Joan 14:16
  2. Fets 4:12