Romanticisme

Revisió de 08:24 16 ago 2013 per Chabi (Discussió | contribucions) (Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|right|Pintura "[[Der Wanderer über dem Nebelmeer", del romàntic Caspar David Friedrich.]] El '''Roma...».)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)

El Romanticisme com a moviment cultural i polític s'originà a Alemanya a final del segle XVIII, inicialment com a moviment lliterari pero que ràpidament passà a influenciar totes les arts. El podríem vore com una reacció al racionalisme de la Ilustració i el neoclassicisme, donant-li importància al sentiment. El seu caràcter revolucionari i trencador en les convencions socials de l'época és inqüestionable. La seua característica fonamental és la ruptura en la tradició, en l'orde i la jerarquia dels valors culturals i socials imperants.

Busca constantment la llibertat autèntica. Com que el romanticisme és una manera de sentir i concebre la naturalea, la vida i l'home mateix, este moviment artístic és molt heterogeni i es presenta de manera diferent i singular en cada país on es desenrolla; fins i tot dins d'una mateixa nació es desenrollen diferents tendències que es proyecten també en totes les arts.

Tot i que es va desenrollar fonamentalment a la primera mitat del segle XIX, i es va estendre des d'Alemanya a Anglaterra, França, Itàlia, Espanya, Rússia, Polònia, Estats Units i les joves repúbliques hispanoamericanes. Posteriorment, es fragmentà i va anar evolucionant en diversos corrents, com el Parnassianisme, el Simbolisme, el Decadentisme o el Prerafaelitisme, englobades totes elles dins la denominació general de Post-romanticisme, una derivació del qual va ser-hi el nomenat Modernisme hispanoamericà, espanyol i català. Les aportacions fonamentals del romanticisme van ser en els camps de la lliteratura, la dansa, la música i la pintura. Posteriorment, un dels corrents vanguardistes del segle XX, el Surrealisme, portà a l'extrem els postulats romàntics.

El segle XVIII havia portat moltes renovacions polítiques a Espanya. Pero als impulsos reformistes s´oposaven els sectors tradicionalistes del país. Naixeran així les nomenades "dos Espanyes", una conservadora i una atra lliberal.

Enllaços externs