La geologia grec γη (geo, "terra"), i λóγος (logos, "ciència") és la ciència que estudia la Terra, la seua història i els processos que li han donat forma. El camp d'acció de la geologia inclou l'estudi de la composició, l'estructura, les propietats físiques i dinàmiques, i la història dels materials que formen la Terra, així com els processos que els han format, els han mogut de lloc o els han transformat.

Els geòlecs han establet que l'edat de la Terra és d'uns 4.600 millons d'anys i han determinat que la litosfera de la Terra, que inclou l'escorça, està fragmentada en plaques tectòniques que es mouen o suren sobre un mantell superior (l'astenosfera). Els geòlecs han pogut localisar i gestionar els recursos naturals de la Terra, com per eixemple el petroli i el carbó, així com els metals (ferro, coure i urani entre d'atres).

L'astrogeologia es referix a l'aplicació dels principis geològics en l'estudi d'atres planetes, tot i que se solen utilitzar atres termes més especialisats: selenologia (de la lluna), areologia (de Mart), etc.

El primer a utilitzar el terme geologia va ser Richard de Bury el 1473, que la utilisava per diferenciar entre la jurisprudència terrenal i la teològica. Jean André Deluc fon el primer d'utilisar el terme en el seu sentit modern, l'any 1779.