La Batalla d'Anglaterra no fon una unica batalla sino tota una serie d'operacions lliurada en cel britanic en a on prop de quatre mesos (juliol - octubre de 1940) Alemanya buscà destruir la Royal Air Force (RAF) pera obtindre la superioritat aerea necessaria per a una invasio a les illes.

Una de les majors campanyes de la primera mitad de la Segona Guerra Mundial, la Batalla d'Anglaterra es el nom comunament otorgat a l'intent de la Luftwaffe per a guanyar la superioritat aerea sobre la Royal Air Force (RAF), abans d'una planejada invasio a Anglaterra tant aerea com naval (Operacio Lleo Mari). Ni Hitler ni la Wehrmacht creïen possible conseguir una invasio amfibia en exit en les Illes Britaniques fins que la RAF haguera segut neutralisada.

Els objectius secundaris eren destruir la produccio d'aeronaus i les infraestructures terrestres, aixina com aterrorisar a la poblacio britanica en la busca d'un armistici o rendicio i atacar arees d'interes politic.

Les operacions en el costat alemà

Per al General de la Luftwaffe Werner Kreipe -qui prestà servicis en França en l'unitat de bombarders KG2 en 1939 i des de juny de 1940 fon Cap d'Operacions de la 3ra Luftflotte- la data d'inici de la Batalla d'Anglaterra es el 28 de maig de 1940. Per a atres autors es el 10 de maig de1940. Quan les forces franceses i aliades estaven practicament vençudes, la 3ra Ala del Grup de Bombarders Nº 2, tingue la missio d'efectuar atacs contra les forces delmades a tot lo ample del camp frances. El 27de maig, ya no hague oposicio i el comandant rebe l'orde d'atacar a les Forces Expedicionaries Britaniques (FEB) en Dunkerque. Al dia següent 8 de maig, l'enemic era la Royal Air Force (RAF), que en eixe moment estava protegint l'evacuacio dels voltats anglesos en les plages de Dunquerke.

Atac a les FEB en Dunkerque

Els 27 avions Dornier 17 sobrevolaren Dunkerque enjorn en el mati i veren el caos que havia en la plaja. Pero abans d'iniciar l'atac, apareixqueren els primers Supermarine Spitfires que els aviadors alemans tingueren oportunitat de vore. Els Dornier degueren retirar-se en vista de l'oposicio, abortant la missio de bombardeig. Com resultat de l'atac se pergue un avio i dos mes resultaren averiats. Immediatament despres de l'aterrisage se'ls ordenà dirigir-se a Nieuport, esta volta en proteccio de caça. Despres de completada la missio, les baixes foren 11 d'un total de 27 aparats. Per primera volta des de l'invasio de Polonia, la Luftwaffe trobava seria oposicio en l'aire.

Armistici en França

El dia 22 de juny de 1940, quan se firma l'armistici en el Bosc de Compiegne, els remors entre les forces alemanes, era que la guerra estava virtualment terminada. No obstant, la Luftwaffe rebe l'orde de reponer les baixes de material i humanes i aprestar-se lo abans possible per a reprendre els combats.

Reorganisar les unitats

Les forces de la Luftwaffe estaven compostes per 1300 Messerschmitt Bf 109, dos grups de 180 caça-bombarders Messerschmitt Me 110,deu grups de 1350 bimotores Heinkel He 111, Junkers Ju 88 i Dornier Do 17. El moral dels pilots era molt alta i el destrificament el millor. La Luftwaffe organisà dos flotes aerees, la 2da Luftflotte al comandament del Mariscal Kesselring, en base en Brusseles i la 3raLuftflotte al mane del Mariscal Sperrle en Paris. Abdos depenien directamentdel Cap Suprem de la Luftwaffe, el recién ascendit, Mariscal el Reich, Herman Goering. Mes tart posarien en operacio la 5ta Luftflotte que operariades de Noruega i Dinamarca, al comandament del General Hans-Jurgen Stumpff.

Orde de preparar l'invasio

El 2 de juliol de 1940, aplega l'orde de preparar-se per a la possible invasio d'Anglaterra. Les órdenes eren simples:

  1. Eliminar la navegacio de mercants pel Canal Angles, en cooperacio en les forces navals, sembrant mines, atacant ports i destruint combois.
  2. Destruir a la RAF.

Atac als mercants en el canal

El 10 de juliol, s'inicià l'atac als mercants que circulaven pel canal. Esta volta tots els bombarders portaven les seues escoltes de caces i el resultat fon favorable per a la Luftwaffe. L'aviacio alemana creuava els cels del canal sense oposicio alguna. Començava a observar-se que la RAF estava aplegant al llimit de les seues possibilitats.

Directiva Nº16: Unternehmen Seelöwe (Operacio Lleo Mari)

El 16 de juliol, Hitler emete la seua Directiva Nº 16 al Comande Suprem de les Forces Armades, OKW, per a l'Operacio Lleo Mari. Dia:"Com Gran Bretanya, a pesar de la seua situacio militar, se mostra contraria a aplegar a un compromis, he decidit començar els preparatius de l'invasio d'Anglaterra, en l'objecte d'evitar que Gran Bretanya continüe la guerra des de l'illa."

Guerra entre cavallers

Era clar que la Marina no estava preparada per a iniciaruna invasio en gran escala, pero al menys el moral de la Luftwaffe era elevada i l'optim entrenament donava els seus fruts. La lluita era encarniçada, pero se mantenien els codics de cavallerositat en l'aire. Com eixemple està el cas del comandant d'esquadrella angles Douglas Bader, que havia perdut les seues do cames, pero que en ortopediques d'alumini se reincorporà al servici. Bader fon derribat en St. Omer i les seues cames artificials quedaren inservibles. Rebe un homenage dels aviadors alemans, quins solicitaren que els foren enviades unes cames ortopediques de reemplaç. Elles aterrisaren en paracaigudes, despres d'un bombardeig per la RAF del camp aereu de St. Omer.


L'ombra del dubte

A mida que passava els dies, els mandos militars començaren a expressar els seus dubtes sobre l'Operacio Lleo Mari. Goering,apassionat del protagonismo, interferia en les operacions immiscuint-se fins en els mes minims detalls casi sempre en resultats desastrosos. Els mandos militars de l'eixercit creïen que l'operacio no era factible i Hitler dubtava.

Aprestos per a l'invasio

Mentres en l'aire les operacions se realisaven sense majors contratempss, les forces terrestres s'ocupaven febrosament en la preparacio de l'invasio. Els ports francesos, belgas i holandesos estaven abarrotats de barcos de tots els tipos. Els generals de l'eixercit seguien pensant que l'operacio no tindria exit, no obstant el General Jodl expuso el seu pla com si fora una operacio fluvial d'ample front. Per a l'eixercit les operacions fluvials eren molt conegudes i formaven part de l'estrategia utilisada des de l'invasio de Polonia. L'idea de Jodl era que se devia transportar 40 divisions i desembarcar-les en un front de 200 Kms que comprendria la costa des de Dover fins Bournemouth, per a enfrontar a les 20 divisions britaniques, que segons els informes d'inteligencia estaven acantonades en el sur d'Anglaterra.

La Kriegsmarine dona l'alerta

En poc temps, els mandos alemans se percataron que erauna ilusio realisar l'operacio en vista dels escasos mijos de transportdisponibles. Era impossible poder transportar les 40 divisions en un sector tanample i en la flota anglesa intacta esperant el moment per a caure'ls damunt.La Kriegsmarine, en memorando de 15 pagines, advertia dels perills quecorrerien els transports en les aigües del canal.


Directiva Nº 17: Atacar a la RAF

El 1 d'Agost de 1940, Hitler imparte la seua Directiva Nº17 mediant la qual ordenava a la Luftwaffe que atacivese quant abans a laforça aerea britanica en tots els efectius possibles, en l'objecte dedestruir-la, incloent les seues instalacions terrestres. Establia la data delsatacs, en un lapsus de 8 a 14 dies a mes tardar, i per tant els atacs deviencomençar entre el 5 i el 8 d'Agost. En atra Directiva, la Wehrmacht rebia comprovable data de l'invasio el dia 15 de Setembre de 1940. Mes tart en l'Alt Manese dia, que d'acort als resultats, el Fuehrer decidiria si l'invasio seportaria a veta eixe any o el següent. Tot depenia de la Luftwaffe de Goering,qui estava segur que "aniquilaria als anglesos en colps exterminadors entres o quatre dies."


Altercat entre els mandos

Mentres tant seguien els forcejades entre la marina il'eixercit. La força d'invasio se redui de 40 divisions a soles 13 i la marinasolicitava reduir el front de 200 Kms a uns 70 Kms, des de Folkestone finsBeachy Head, proposta no acceptada per l'eixercit. El 7 d'Agost se realisà unareunio que terminà en un greu enfrontament entre el General Halder, Cap d'EstatMajor de l'Eixercit i l'Almirante Schniewind Cap d'Estat Major de laKriegsmarine. Halder mantenia, que planejar tan angost front seria igual queficar a les tropes en una maquina de moler carn i Schniewind, per la seua part,sostenia que ampliar el sector era sacrificar a les tropes, que se trobariendesprotegidas en tan ample front. La decisio quedava puix en mans d'Hitler. ElFuehrer dispuso que se faria lo que fora mes convenient, aplegat el moment.

La suigéneris flota d'invasio

Els ports des d'a on partirien les forces d'invasioestaven abarrotats en 2000 fustes dels mes diversos tipos: gavarres, lanchones,barcaces, grans i chicotets bafors. Els almagasenes estaven fins el top desuministros. En mes caos que orde, les forces feen practiques d'embarcament idesembarc i els anims decaïen a mida que transcorría el temps.

Exits de la Luftwaffe

Entre el 24 d'Agost i el 6 de Setembre, la Luftwaffe posàen l'aire 1000 avions diaris que estaven destruint sistematicament la capacitatoperativa de la RAF. El 25 d'Agost, durant un bombardeig, provablement per errode navegacio, la Luftwaffe llançà algunes bombes sobre un suburbi de Londres.En represalia, al dia següent, Berlín patix un bombardeig en gran escala.

¿Per que no venen? - Anirem... Anirem...

El 4 de Setembre, en un parlament Adolf Hitler digue:"El poble angles està desparat i se pregunta: ¿Per que no venen? - aniremanirem. -se contestà el Fuehrer". Despres fatidicament manifestà: "Siells anuncien que intenten portar a veta forts atacs contra nostres ciutats,nostra resposta sera aniquilar les seues."

Punt de quebre

El 7 de Setembre, Goering orde derivar els atacs a lesciutats angleses en represalia per l'atac a Berlín . Comet l'erro de desviarl'atencio de les bases aerees britaniques i les fabriques d'avions a lesciutats. Este erro estrategic es el punt de quebre en la Batalla d'Anglaterra.Els atacs aereus no se portaven a veta en criteri estrategic. De fet, no sepodia demanar que Goering actuara com un estratega, pero interferia en lesdecisions de quins sí sabien lo que devien fer. A partir d'eixe moment, elsbritanics prenen un respir i conseguiren recuperar les perdües patides per laRAF durant els atacs de la Luftwaffe.

Postergada l'invasio

El 15 de Setembre ocorreu una de les batalles aerees mesintens sobre Anglaterra. La Luftwaffe pergue 56 avions. El 17 de Setembre,Hitler retardà una volta mes la data de l'invasio. Goering, finalment accedi aque els atacs aereus s'efectuaren de nit per a evitar les fortes perdües. Per acompletar el panorama, la RAF començà a bombardejar els ports d'embarcamentcausant greus danys, que obligaren a que s'ordenara, el 19 de Setembre, aamagar els transports baix terra.

Suspesa l'invasio

El 12 d'Octubre de 1940, Hitler suspengue l'invasio per aeixe any, aclarint que la seua decisio era solament temporal fins la primaverade 1941, i que pel moment s'usaria solament com una forma de pressio contra elsbritanics. Aixina, els anglesos tingueren un respir i se pot dir que guanyarenel primer round, tenint des d'eixe moment temps suficient per a organisar-se.

Tots respiraren aliviats

La Kriegsmarine respirà aliviada, puix sabien que eraimpossible que els bucs disponibles pogueren donar recolzament adequat a lesforces de desembarc, considerant ademes que la flota anglesa els superava ennumero de manera contundent. La Wehrmacht respirà aliviada, perque els 2000transports improvisats no eren adequats per a l'invasio i perque sabien que unavolta en mig del canal, no soles s'enfrontarien a l'aviacio i la marinabritaniques, sino tambe al poder del mar obert. La Luftwaffe, respirà, al vore'slliurada de la pressio eixercida per Goering i les seues"estrategies" que portaren al fracas les operacions, que en un momentestigueren a punt de conseguir la destruccio de la RAF. No obstant Goering yafa un temps que s'havia mudat a Alemania en el seu Estat Major.

Les perdües

En tres mesos, des de el 1º d'Agost, al 1º d'Octubre,Alemania pergue 500 avions i la RAF, segons els calculs de la Luftwaffe, havienperdut 1100 aeronaus.