Francisco Javier Goerlich Lleó
Francisco Javier Goerlich Lleó (València, 29 de novembre de 1886 - València, 25 de març de 1972) ha segut un dels arquitectes més decisius en la formació del perfil de la ciutat de València, tant pel gran numero d'obres eixecutades com pel seu càrrec d'arquitecte municipal (des del 1922) i arquitecte major (entre 1931 i 1956).
Fill del cònsul de l'Imperi Austro-hongarés en València, es llicencià en Ciències Exactes i va estudiar arquitectura en Madrit i Barcelona, obtenint el títul d'arquitecte en esta última l'any 1914. Després d'eixercir la professió lliure en València, Osca i les Illes Balears va accedir a una plaça d'arquitecte municipal de l'Ajuntament de València (1924) i el 1931 va promocionar a arquitecte major de l'Ajuntament.
Poc abans havia segut nomenat arquitecte del Ministeri d'Instrucció Pública i Belles Arts (1925), i com a tal tingué oportunitat de fer algunes intervencions de reforma en diversos edificis educatius de la ciutat de València, aixina com el proyecte de la nova Escola de Comerç. En una gran capacitat de treball i una caràcter rígit, acompanyat d'un estudi professional ben organisat a on treballaven jóvens titulats que li permetien continuar en la gran quantitat de treballs que se li demanaven. Fon un dels arquitectes de moda de seu moment, en part gràcies a la seua capacitat d'adaptar l'estil de l'edifici al gust del client.
Goerlich és un dels principals representant del "casticisme" valencià (un eixemple fon el pabelló valencià en l'Exposició Iberoamericana de Sevilla en 1929). Al mateix temps dissenya edificis de diferents estils des d'exòtics o neogòtics. Seguint esta costum, Goerlich també farà us del llenguage modern (sobretot en els anys trenta), per a posteriorment deixar-lo de banda.
Com a arquitecte municipal fon un gran impulsor de les reforme urbanes del centre històric. Partint del Proyecte de Reforma de l'any 1908 de Federico Aymamí, en el Pla de 1928, Goerlich inclou l'obertura de l'Avinguda de l'Oest, la prolongació del Carrer de la Pau, l'obertura del carrer Poeta Querol, l'obertura de la Plaça de la Reina fins al carrer de la Corregeria, l'obertura de l'actual Plaça de l'Ajuntament, en substitució de l'antiga Baixada de Sant Francesc, per a la qual feren falta multitut d'expropiacions i es va generar un gran malestar social. Entre altres intervencions, també va projectar el nou urbanisme del del centre, substituint les cases de 2 o 3 plantes per altres d'inspiració vertical, amb 8, 9 o més plantes; la prolongació del carrer de Sant Vicent; i la remodelació del barri de Pescadors.
Va ser president de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València, membre de les reials acadèmies de Belles Arts de Sant Ferran de Madrid (1935), de "Santa Isabel de Hungría" de Sevilla, de "Bellas Artes y Ciencias Históricas de Toledo" (1947) i de "Bellas Artes de San Telmo" a Màlaga (1949), professor de l'escola d'Arts i Oficis de València (1931) i director del Centre de Cultura Valenciana el 1948.
Va donar al Museu de Belles Arts de València la seua col·lecció d'art formada per 121 obres.
Obres
- Edifici Oltra València, cantonada del carer Cotanda amb la Plaça de l'Ajuntament, (1927).
- Club Nàutic Amb Alfonso Fungairiño, contruït entre 1932-33 i demolit el 1985. València.
- Reforma de la Plaça de l'Ajuntament de València (1931-33)
- Edifici Martí Alegre, Hotel Londres València, Plaça de l'Ajuntament (1934).
- Edifici Valls València, carrer Reina 56, cantonada carrers Teatre de la Marina 18 i Dr. Lluch (1935)
- Edifici Roig Vives València, carrer Xàtiva, 4 (1940).
- Edifici Campos/Calvet València, avinguda Maria Cristina, 7 (1935-1941)
- Col·legi Major Lluís Vives, València avinguda Blasco Ibáñez, 21 (1935-41).
- Edifici Patuel/Longàs, València carrer Russafa, 28 (1941).
- Edifici Martí Cortina, València avinguda de l'Oest, 35 (1942).
- Monument als Caiguts , reproducció de la desapareguda Porta del Reial (1944-46).
- Edifici situat al carrer Serrans i plaça Sant Bartomeu (1954).
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Francisco Javier Goerlich Lleó.
Bibliografia
- (espanyol) Vicente Gascón Pelegrí. Prohombres valencianos en los últimos cien años, 1878-1978. València. Caixa d'Estalvis de València, 1978. ISBN 84-500-2630-X