Pascual Madoz
Revisió de 12:01 21 dec 2024 per Xavier (Discussió | contribucions)
Pascual Madoz Ibáñez (Pamplona, 17 de maig de 1806 - Gènova, Itàlia, 11 de decembre de 1870), fon un juriste i polític espanyol, vinculat al Partit Progressiste. Ministre de Facenda durant el bieni progressiste, presidiria en 1868 el Consell de Ministres d'Espanya i la Junta Provisional Revolucionària despuix de la caiguda d'Isabel II. És recordat per la desamortisació de 1855, a la que donà el seu nom, i per la seua obra titulada Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar (1845-1850).
(Secció per completar)