Llevant espanyol
El Llevant espanyol, Llevant peninsular o simplement Llevant són expressions que se solen usar per a referir-se al conjunt de comarques de la costa mediterrànea espanyola, en especial aquelles corresponents a la Comunitat Valenciana i la Regió de Múrcia, sent més o menys coincident en el sector oriental de la península ibèrica.
El seu us com a topònim implica un conflicte terminològic per la seua ambigüitat, puix no es correspon en cap demarcació administrativa que comprenga el seu territori, i se solapa en el seu us en els dels territoris històrics i comunitats autònomes. Segons la Fundéu, el terme no és sinònim de Comunitat Valenciana.
TerritoriEditar
Encara que des del sigle XX és freqüent l'us d'este terme per a referir-se ad algun aspecte comú o propi de la zona est d'Espanya, ya siga històric, meteorològic o de qualsevol atre tipo, actualment no existix cap entitat autonòmica ni supraautonòmica en dita denominació. Des del punt de vista de la toponímia oficial únicament existix una comarca de la província d'Almeria nomenada "Levante Almeriense", que comprén des del cap de Gata fins a Pulpí.
Segons la Real Acadèmia Espanyola (RAE), el terme "Levante" s'usa com a «Nom genèric de les comarques mediterrànees d'Espanya, i especialment les corresponents als antics regnes de Múrcia i Valéncia».
En este sentit, en l'any 2009, la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) es dirigí a la RAE en els següents térmens:
Por ello nuestra propuesta es la siguiente:
"...//3 Región o territorio situado en la parte este de un país o de un área geográfica determinada.//
También se propone que este término deje de utilizarse en otras entradas del Diccionario para referirse a Valencia.HistòriaEditar
Fins al sigle XX, l'us d'este terme en les connotacions actuals era anecdòtic. Fon a partir de la publicació per l'Editorial Calpe d'una guia turística sobre Valéncia i Múrcia (incloent Albacete) titulada "Levante" quan el seu us va escomençar a popularisar-se. De fet, esta guia dedicada a Valéncia i Múrcia va ser l'única de tota una série de guies turístiques de les distintes regions espanyoles en la que el seu títul substituïa per un atre els noms històrics dels territoris sobre els que tractava.
A partir de 1930, a pesar de compartir forts vínculs històrics i culturals en Valéncia des del sigle XIV, alguns polítics de la ciutat d'Alacant varen utilisar el terme per a intentar impedir l'aprovació d'un Estatut d'Autonomia Valencià, alegant que no representaria l'identitat d'Alacant. Per eixemple, Lorenzo Carbonell, del Partit Republicà Radical Socialiste i per llavors alcalde d'Alacant, es va expressar de la següent manera sobre el proyecte d'Estatut Regional Valencià:
En l'any 1996, un informe del Consell Valencià de Cultura (CVC) –orgue consultiu en matèria cultural de les Corts Valencianes– va parlar sobre l'inconveniència del terme «Levante» per a referir-se al territori de l'actual Comunitat Valenciana, històric Regne de Valéncia. Est informe argumentava que durant un temps, ya en el sigle XX, es va establir este nom per a aplacar la personalitat valenciana i evitar que sorgira un moviment nacionaliste com els d'atres territoris de l'Estat.
Utilisació del termeEditar
- En l'actualitat este terme forma part del nom de diverses entitats, com "Estrella Levante", una empresa cervesera originada en Múrcia.
- El periòdic valencià Levante-EMV, el nom del qual data de l'any 1939, despuix de la seua expropiació i refundació al final de la Guerra civil per la FET i de les JONS.
- El Levante UD o Llevant UD, un club deportiu sorgit en els barris peixquers de la ciutat de Valéncia, i que dèu el seu nom al vent de l'est que servia als peixcadors per a tornar a casa despuix de fer el seu treball.
Per una atra part, l'anteriorment conegut com a “art rupestre llevantí” fon declarat Patrimoni de l'Humanitat per l'Unesco en 1998, baix la denominació d'Art rupestre de l'arc mediterràneu de la península ibèrica.
Vore tambéEditar
BibliografiaEditar
- PRIMITIU, Nicolau. 'Levante? No!! Valencia, sempre!!' (Nostres faulelles. Contes. Narracions. Estudis., Sicania, 1962)