Enric Juliana
| Enric Juliana Ricart | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Periodiste i escritor. | ||
| Naiximent: | 1957 | ||
| Lloc de naiximent: | Badalona, Barcelona, Catalunya, Espanya | ||
Enric Juliana Ricart (Badalona, Barcelona, 1957) és un periodiste i escritor espanyol d'ideologia socialista, corresponsal del periòdic La Vanguardia en Itàlia entre 1997 i 2000. Actualment és adjunt al director del diari i està al front de la seua delegació en Madrit.
BiografiaEditar
Enric Juliana començà la seua trayectòria periodística en l'any 1975, en el rotatiu barcelonés Tele/eXprés. Ha treballat en el semanari El Món, revista en llengua catalana, en els servicis informatius de TVE i en El País. En 1991 es va incorporar a La Vanguardia, havent segut redactor cap d'informació local de Barcelona durant els Jocs Olímpics de 1992 i, més tart, entre 1997 i 2000, corresponsal en Itàlia, país del que va rebre la condecoració de Comanador de l'Orde de l'Estrela Italiana.
Actualment és adjunt al director de La Vanguardia, al front de la delegació del diari en Madrit. Obtingué el Premi Ciutat de Barcelona (Periodisme) en 2005, el Ciutat de Badajoz (Periodisme) en 2008 i un reconeiximent del Club Espanyol de l'Energia (2022) per les seues informacions sobre la crisis del gas en esclatar la guerra d'Ucrània. Colabora en l'emissores de ràdio Ser, Rac1 i Radio Euskadi, en el programa 'La nit en 24 hores' (TVE) i 'Tot és mentira' (Cuatro).
Des de la primavera de l'any 2004 publica tots els dumenges una crònica sobre l'actualitat política baix l'epígraf Cuaderno de Madrid, en un estil que remet als temps en els que el periodisme tenia una major vocació lliterària. És autor d'una trilogia sobre l'evolució política d'Espanya: L'Espanya dels pingüins (2006), La deriva d'Espanya (2009) i Modesta Espanya (2012); publicada íntegra en el volum Espanya en el divà (2014).
Els seus vint anys de croniste polític en Madrit estan resumits en el llibre Espanya, el pacte i la fúria (2024). Conjuntament en el juriste Juan José López Burniol, a Enric Juliana se li atribuïx la redacció de l'editorial conjunt de la prensa catalana publicat el 26 de novembre de 2009 abans de la sentència del Tribunal Constitucional sobre el nou estatut d'autonomia de Catalunya.
En març de 2011 va publicar junt en el noveliste Julià de Jòdar una obra teatral en català titulada Radiacions, en la que es fabula, en clau crítica, sobre la construcció d'una central nuclear en les portes de Barcelona, prenent com a referència lliterària un fet real: el respal de l'escritor Josep Pla en 1965 a l'idea d'alçar una central atòmica hispà-francesa en la plaja del municipi gironí de Pals, proyecte que finalment es va portar a terme en Vandellós. Este text teatral fon objecte d'una posterior adaptació cinematogràfica per a la televisió (TV3), baix la direcció de la cineasta Judith Colell.
Junt ad atres periodistes, Enric Juliana participa en calitat d'expert en fòrums d'opinió i conferències en que es comenta la situació de la prensa i la política.
ObraEditar
- España en el diván. De la euforia a la desorientación, retrato de una década decisiva (RBA, 2014). Compilació de les seues obres principals:
- La España de los pingüinos (Destino, 2006) Crònica de la crispació política en Espanya en la primera llegislatura de José Luis Rodríguez Zapatero.
- La deriva de España. Geografía de un país vigoroso y desorientado (RBA, 2009). Crònica política d'Espanya davant els primers indicadors de la greu crisis econòmica.
- Modesta España. Paisaje después de la austeridad (RBA, 2012). Ensaig sobre els efectes de la crisis en la societat espanyola.
- Tarjeta negra: 80 días que convulsionaron la política española (RBA, 2015). Recopilatori de les cròniques Código 11-9-11, publicades en el diari La Vanguardia entre setembre i novembre de 2014 i que tracten sobre l'impacte de la corrupció en la política espanyola.
- Aquí no hemos venido a estudiar (Arpa, 2020). Crònica de l'activitat política clandestina de l'oposició en els últims anys del franquisme.
- España, el pacto y la furia (Arpa, 2024). Crònica de vint anys de política espanyola, en una antologia d'artículs publicats durant eixe periodo.