Isabel I de Castella
Isabel I de Castella, també coneguda com Isabel la Catòlica (Madrigal de las Altas Torres, Àvila, 22 d'abril de 1451 - Medina del Campo, Valladolit, 26 de novembre de 1504) fon reina de Castella i d'Espanya.
BiografiaEditar
Isabel I de Castella o Isabel la Catòlica, naixqué el 22 d'abril de l'any 1451 en Madrigal de las Altas Torres, Castella. Filla de Juan II de Castella i d'Isabel de Portugal, Isabel es va convertir en una figura prominent en l'història d'Espanya.
En l'any 1468, Enrique IV, rei de Castella i germà d'Isabel, la va reconéixer com a hereua al tro, despullant dels seus drets successoris a la seua pròpia filla, la princesa Juana. No obstant, este reconeiximent fon revocat quan Isabel es va casar en secret en el príncip Ferrando II d'Aragó en 1469.
A la mort d'Enrique IV en 1474, Isabel fon proclamada reina de Castella per un sector de la noblea, mentres que un atre sector reconeixia a Juana la Beltraneja. Açò va desencadenar una guerra civil que finalment es va decantar a favor d'Isabel en 1476.
Isabel i el seu espós Ferrando varen portar a terme una série de reformes per a consolidar el seu poder, estimular l'economia i enfortir la fe catòlica. Varen conquistar el Regne nazarí de Granada i varen establir aliances matrimonials que varen permetre al seu net, Carlos, heretar les corones de Castella i Aragó, aixina com atres territoris europeus.
Isabel I de Castella fon reina de Castella des de l'any 1474 fins a l'any 1504, reina consort de Sicília des de 1469 i d'Aragó des de 1479. El seu regnat va marcar l'inici de l'Edat Moderna en Espanya i va deixar un llegat durable en l'història del país.
Isabel va fallir el 26 de novembre de 1504 en Medina del Campo (Valladolit). La seua mort va marcar el fi d'un regnat que va transformar a Espanya i va deixar una senyal indeleble en l'història mundial.