Joan Reglà
| Joan Reglà i Campistol | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Historiador. | ||
| Naiximent: | 1917 | ||
| Lloc de naiximent: | Bàscara, Girona, Espanya | ||
| Defunció: | 1973 | ||
| Lloc de defunció: | Sant Cugat del Vallés, Barcelona, Espanya | ||
Joan Reglà i Campistol (Bàscara, Girona, 1917 - † Sant Cugat del Vallés, Barcelona, 1973) fon un historiador i professor universitari d'ideologia catalanista.
BiografiaEditar
Joan Reglà fon doctor en Filosofia i Lletres i llicenciat en Dret.
El seu principal camp d'estudi fon l'història de la Corona d'Aragó, en particular atenció a temes com el bandolerisme català i les conseqüències de l'expulsió dels moriscs en el Regne de Valéncia i atres llocs d'Espanya. Fon discípul de Jaume Vicens Vives.
En l'any 1959 accedí a la càtedra d'Història Moderna d'Espanya de la Facultat de Filosofia i Lletres de l'Universitat de Valéncia.
Des de l'any 2002, la Biblioteca d'Humanitats de l'Universitat de Valéncia porta el seu nom. Eixe mateix any, l'Institut d'Estudis Catalans va establir el Premi Joan Reglà per a premiar els treballs d'història dels sigles XV i XVI dels territoris, segons eixa institució, de parla catalana.
ObraEditar
- El bandolerisme català del Barroc, 1966.
- Estudios sobre los moriscos, 1974.
- Aproximació a la història del País Valencià (sic), 1978.
- Els virreis de Catalunya, 1980.
- Historia de Cataluña, 1973.
CitesEditar
- L'enciclopèdia catalana diu, entre atres coses, de Joan Reglà:
Que en valencià podem traduir com a:
- Sobre la repoblació del Regne de Valéncia durant la Reconquista:
Alli apareixen entre uns atres: Eliseu Climent, M. Sanchis Guarner, Joan Fuster, Vicent Sunyer, Joan Francesc Mira, Antoni Martí, Joan Reglà, Adrian Espí, Enric Valor, Alfons Cucó, Ricart Pérez Casado, etc...
La programacio de disseny per ad estos 'intelectuals organics' l'explica molt be el filosof marxiste A. Gramsci, fundador del partit comuniste italià, quan diu:
'La conquista del poder cultural es previa a la del poder politic i aixo es conseguix per mig de l'accio combinada dels intelectuals anomenats 'organics', infiltrats en tots els mijos de comunicacio, expressio i universitaris.'
Marxisme i fascisme en armonica combinacio organica: del passat falangista i ideologia carlista d'alguns d'ells (Sanchis Guarner, Joan Fuster, etc...) nos parla Sergio Vilar en el seu molt sugestiu llibre al voltant de l'oposicio al franquisme.