Manuel Criado de Val

Revisió de 09:54 6 set 2024 per Xavier (Discussió | contribucions)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Manuel Criado de Val
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Historiador, filòlec i escritor
Naiximent: 16 de novembre de 1917
Lloc de naiximent: Rebollosa de Hita, Guadalajara, Castella-La Mancha, Espanya
Defunció: 5 de març de 2015
Lloc de defunció: Madrit, Espanya

Manuel Criado de Val (Rebollosa de Hita, Guadalajara, 16 de novembre de 1917 - † Madrit, 5 de març de 2015) fon un historiador, filòlec i escritor espanyol. També fon professor universitari i presentador de ràdio i televisió.

BiografiaEditar

Fon doctor en Filosofia i Lletres per l'Universitat Complutense de Madrit i des de 1956 fon professor en eixa Universitat. Fon ademés decà de Lletres i cap d'estudis de l'Universitat Nacional d'Educació a Distància (UNED), cap de la Secció d'Estudis Gramaticals de l'Institut Cervantes (Consell Superior d'Investigacions Científiques) i director de l'Escola d'Investigació Llingüística de Madrit.

PresentadorEditar

Ademés dirigí i presentà varis programes divulgatius sobre el correcte us de la llengua, en Ràdio Nacional d'Espanya i en Televisió Espanyola, com: El espectador y el lenguaje (1969-1970), De la A a la Z (1972-1973), Lengua viva (1977-1978), Universidad TV, Itinerarios Españoles, Diálogos de Don Quijote y Sancho y El habla de Madrid.

Festival Medieval de HitaEditar

Una atra de les facetes per les que va transcendir és la de ser el creador del Festival Medieval de Hita en l'any 1961, festa declarada d'Interés Turístic Nacional que se celebra en eixa localitat de Guadalajara la primera fi de semana de juliol.

Proyecte de Camineria HispànicaEditar

També va crear el Proyecte de Camineria Hispànica, la teoria de la qual ha segut establida en els sèt congressos internacionals de camineria celebrats en Espanya, Mèxic, Itàlia, Madrit i París. Ademés, la càtedra de Camineria de l'Universitat de Sant Nicolás d'Hidalgo de Morelia (Mèxic) du el seu nom.

ObraEditar

Va publicar una extensa obra, en títuls orientats a l'ensaig sobre la lliteratura migeval i renaixentista espanyola. Entre els seus llibres figuren:

  • Índice verbal de La Celestina (1955)
  • Teatro Medieval (1963)
  • De la Edad Media al Siglo de Oro (1965)
  • El Quijote y Cervantes de ayer a hoy (2005)

PremisEditar

Manuel Criado de Val ha obtingut numerosos premis i guardons:

  • Premi Raimundo Lulio (1953).
  • Premi Teodoro Bonsoms (1957).
  • Encomana d'Alfons X el Sabi (1966)
  • Encomana del Mèrit Civil (1967)
  • Antena d'Or (1970) pels seus treballs en Televisió Espanyola
  • Membre d'Honor de l'Associació Americana de Professors d'Espanyol i Portugués (1982).
  • Ciutadà Honorari de Baton Rouge (Luisiana) (1982).
  • Castellà de Pro (Comunitat autònoma de Castella i Lleó) (1985).
  • Castellà Manchec de l'Any (Comunitat autònoma de Castella-la Mancha) (1987).
  • Màster d'Or (Fórum d'Alta Direcció) (1989).
  • Fill Adoptiu de Pastrana (Guadalajara) (1990).
  • Soci de l'Any de les Cases Regionals d'Espanya (1995).
  • Càtedra de Camineria Manuel Criado de Val en l'Universitat Michoacana de Sant Nicolás d'Hidalgo, Morelia, Michoacán, Mèxic (1996)
  • Medalla de la Cultura de Puerto Rico (1998).
  • Fill Adoptiu d'Hita (Guadalajara) (2000).
  • Candidat al Premie Príncip d'Astúries (2000).
  • Premi Club Sigle Futur 2000 (2001).
  • Cavaller de l'Orde del Camí de Santiago (2002).
  • Hoste Ilustre de la ciutat de Quito (2003).
  • Premi ARCHIVAL per la Recuperació dels Centres Històrics d'Espanya (2003).
  • Fill Adoptiu de la Ciutat de Medellín (Colòmbia) (2005).
  • Medalla d'Or d'Antioqueneidad (Colòmbia) (2005).
  • Ciutadà Ilustre de Colòmbia (2005).
  • Medalla d'Honor de la Carretera (2005).
  • Germà del Sant (2012).

ReconeiximentsEditar

El Govern de Castella-la Mancha el va declarar en el seu dia ‘Castellà-manchec d'Honor’, i posseïa ademés l'Encomana d'Alfons X el Sabi i també va estar nominat al Premi Príncip d'Astúries de les Lletres en l'any 2000.

CitesEditar

Si los mallorquines no quieren que se diga 'catalán' a su lengua, están en su pleno derecho; cada pueblo tiene su propio poder.

Enllaços externsEditar