Tomàs de Vilanova

Sant Tomàs de Vilanova

Sant Tomàs de Vilanova (Fuenllana, Regne de Toledo, 1486 - † Valéncia, Regne de Valéncia, 9 de setembre de 1555), va ser Arquebisbe de Valéncia des de l'any 1544 fins a la seua mort en l'any 1555.

Durant el seu episcopat, va fundar el Colege de la Presentació de la Bienaventurada Verge Maria en el Temple, Colege Major i Seminari per a la formació dels futurs sacerdots de la diòcesis valenciana, que encara perdura hui en dia.

Biografia

Tomás García Martínez va nàixer en Fuenllana​ despuix del 21 de novembre i abans del 18 de decembre de 1486; era el poble a on vivien els seus yayos materns. El seu naiximent es va produir allí degut a que en la vila a on vivien els seus pares s'havia declarat una epidèmia de pesta i varen decidir que el poble de la seua mare era un lloc més segur per al naiximent.

A pesar d'açò, l'infància i joventut de Tomás va transcórrer en Villanueva dels Infants, per això, se li cridarà sant Tomás de Villanueva. Encara que la seua família era pudient, moltes voltes el chicon anava nuet perque havia donat els seus vestits als pobres. Actualment queda en peu part de la casa original, en un escut en el cantó, al costat d'un oratori de la família. Sempre es va declarar del poble a on es cria.

Flare i sacerdot

Encara que Tomás va fer estudis d'arts i teologia en el Colege Sant Agustín Calahorrade l'Universitat d'Alcalà d'Henares, va ingressar en l'Orde de Sant Agustín, en Salamanca, en l'any 1516, i en l'any 1518 va ser ordenat sacerdot. En l'orde dels agustinos va ocupar els càrrecs de prior conventual, visitador general i prior provincial d'Andalusia i Castella. També va ser professor de l'universitat, conseller i confesor del rei Carlos I d'Espanya.

Va gojar de gran fama per la seua gran austeritat personal (va aplegar a vendre el jergó a on dormia per a donar els diners als pobres) i pel seu eixercici continu i infatigable de la caritat, especialment en els òrfens, en les donzelles pobres i sense dot i en els malalts. Posseïa; no obstant, una concepció inteligent de la pietat, de manera que, encara que era molt llimosner, procurava solucionar definitiva i estructuralment la pobrea per mig de la redenció activa de la mateixa, donant treball als pobres, i aixina feya fructificar les seues almoines; al respecte va escriure:

L'almoina no només és donar, sino traure de la necessitat al que la patix i lliurar-la d'ella quan fora possible.

En l'any 1533, com a provincial, va enviar als primers pares agustins que varen aplegar a Mèxic. Va escomençar a tindre èxtasis místics en missa o quan resava els salms.

Arquebisbe de Valéncia

Tomba de Sant Tomàs de Vilanova en la Catedral de Valéncia

Encara que el rei Carlos I li va oferir el càrrec d'arquebisbe de Granada, ell mai ho va acceptar; es conta que va aplegar a ser Arquebisbe de Valéncia el 10 d'octubre de 1544 per error d'un escribà, pero va seguir negant-se fins que li'l va ordenar el seu superior en l'Orde; en el moment del seu nomenament es trobava en el monasteri de La nostra Senyora del Pi, en terra de Cuéllar.​ En Valéncia, ajudat pel seu bisbe auxiliar Juan Segriá, va posar orde en una diòcesis que feya un sigle que no tenia govern pastoral directe. Va organisar un colege especial per als moriscs conversos i va organisar en especial un pla eficaç d'assistència i auxili social i de caritat.

Va compondre bells sermons, entre els que destaca Sermón de l'amor de Deu, una de les grans manifestacions de l'oratòria sagrada del sigle XVI.

És autor de varis Opúsculs, dins dels que s'inclou el Soliloquio entre Deu i l'ànima, entorn a la comunió.

Va tindre una gran fama de predicador, en un estil sobri i senzill. Carlos I en sentir-li predicar, va exclamar:

Este Monsenyor commou fins a les pedres.

La seua prédicació provocava sonores conversionsó. Alguns dels seus sermons varen arremetre contra la crueltat de la festa dels bous.

Va tindre aixina mateix una gran devoció per la Verge Maria, el cor de la qual va comparar a l'albarzer ardent, que mai es consumia.

En l'any 1547, va ordenar sacerdot al futur Sant Lluís Bertran.

Va fundar el Colege Major-Seminari de la Presentació de la Bienaventurada Verge María en el Temple i Sant Tomás de Villanueva en 1550, centre de formació eclesiàstica i acadèmica per a futurs sacerdots, al servici de l'Iglésia de Valéncia.

Mort i canonisació

Tomás va fallir per una angina de pit en 1555 als sixanta huit anys d'edat. Està enterrat en una capella lateral de la Catedral de Valéncia.

Va ser canonisat l'1 de novembre de 1658, sent un dels tres sants, tots espanyols, canonisats durant el pontificat del papa Alejandro VII.

Francisco de Quevedo va escriure una biografia seua, Epítome a l'història de la vida eixemplar i gloriosa mort del bienaventurat fra Tomás de Villanueva.

L'Universitat d'Alcalà d'Henares li va dedicar el primer pati del Colege Major de Sant Ildefons, en haver format part de la primera promoció de l'Universitat, i ser el primer Sant eixit de les aules complutenses.

Referències

• Salón O.S.A., Miguel Bartolomé (1793). Libro de la vida y milagros de Santo Tomas de Villanueva, arzobispo de Valencia, de la orden de San Agustin: sacado de los procesos que se hicieron para su beatificacion y canonización. Madrid: en la imprenta de la viuda e hijo de Marin. p. 2.
• Sant Tomàs de Vilanova. Biografia

Bibliografia

• Campos y Fernández de Sevilla JF. Santo Tomás de Villanueva: Universitario, Agustino y Arzobispo en la España del siglo XVI. ISBN 987-848-978895-2
• Isaac González Marcos, (ed.), Santo Tomás de Villanueva. 450 aniversario de su muerte. ISBN 84-95745-38-0
• Carlos Martínez, Santo Tomás de Villanueva O.S.A. y los colegios jesuitas de Valencia y Gandía. UCV Publicaciones
• Francisco de Quevedo, Vida de Santo Tomás de Villanueva. Estudio del Epítome, edición y notas de Rafael Lazcano. ISBN 84-95745-57-7
• Santo Tomas de Villanueva, Conciones (Sermones), estudio preliminar, edición crítica e índices. Biblioteca de autores cristianos (Comunidad Agustiniana "Nuestra Señora de Gracia", Málaga. Edición bilingüe. Año edición 2010 . Nº de volúmenes, 10 . Recopilado 454 Conciones (Sermones) de 1.572 a 1.897. Autor P. Laureano Manrique O.S.A.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Tomàs de Vilanova.