Utiel

Utiel és un municipi de la província de Valéncia (Comunitat Valenciana, Espanya) situat en un altiplà, a la vora del riu Magre, en la comarca de Requena-Utiel, a l'oest de la província a, prop del llímit en la província de Conca. Conta en 12.053 habitants (INE 2007).

És un important nuc de comunicacions; s'ubica a la vora de l'autovia A-3, Madrit-Valéncia. Posseïx estació de ferrocarril des de finals del XIX, llínea Madrit-Conca-Valéncia i proximitats Utiel-Valéncia, Nacional-330 Alacant a Frància per Saragossa i una ret de carreteres locals i comarcals, dos polígons industrials i un parc empresarial.

Geografia

El relleu presenta una forma relativament plana, en forma d'altiplà prolongat cap al sur i l'est tancada per borts montanyosos pel nordest i l'oest, mentres que per la part central-septentrional la rambla de la Torre forma una chicoteta vall de fons pla que és com un corredor fins a les terres planes de Sinarques i Ranera. Pel costat nordest s'alça la Serra del Negrete o d'Utiel, poderós anticlinal juràssic d'orientació ibèrica que separa a esta comarca de la dels Serrans. En esta serra es troba el pic del Remei, cima de la comarca en 1.306 metros d'altitut.

Clima

El clima és continental, dels més rigorosos de l'est peninsular. Els estius són curts i més calorosos que en el litoral i els hiverns molt llarcs i extremadament gèlits. Solen superar-se els 6 mesos d'hivern consecutius. La neu és freqüent durant els mesos centrals de l'hivern, les fortes gelades nocturnes són la tònica durant este periodo i les graniçades i tempestats severes durant l'época estival. Una miqueta més extrem que en la part oriental de la comarca.

Mes	Gin	Feb	Mar	Abr	Mai	Jun	Jul	Ago	Set	Oct	Nov	Des	Any
Promig Màx °C	5,8	7,5	9,9	14,3	18,0	25,2	28,2	30,8	27,9	21,4	14,2	8,1	13,4
Promig Mín °C	-5,2	-3,5	0,7	9,9	11,2	13,5	15,1	16,0	13,9	10,4	4,7	-2,6	5,3
Pluges mm	58	46	29	50	58	39	28	24	29	56	58	70	541

Barris i pedanies

En el terme d'Utiel, ademés de la pròpia ciutat, s'ubiquen els següents núcleus de població:

Las Casas.
Los Corrales.
Las Cuevas.
Estenas.
La Torre.
El Remedio.
Casas de Medina.
El Hortanar.

Localitats limítrofes

Sinarques, Camporrobles, Fuenterrobles, Aliaguilla, Caudete de las Fuentes, Requena, Benagéber, i Chelva totes de la província de Valéncia, excepte Aliaguilla, que pertany a la província de Conca.

Història

Els seus orígens es remonten al neolític, en jaciments ibers i romans. Utiel va pertànyer al Regne Visigot, sent conquistada després pels àraps. Va ser reconquistada posteriorment, i va passar a formar part del Regne de Castella. Pedro I de Castella "El Justicier" li va otorgar la Carta de Poblament en 1355 en Curiel de los Ajos. Felip IV li va concedir el títul de Ciutat l'any 1645, sent aixina una de les ciutats més antigues d'Espanya.

En la divisió provincial de Javier de Burgos va quedar incorporada a la província de Conca; no obstant, en 1853, per part dels seus dirigents es va decidir la seua incorporació a la de Valéncia, de la que va passar a dependre.

La inauguració en 1885 de la llínea ferroviària Valéncia-Utiel (com a primer pas per a la llínea Valéncia-Madrit) va revolucionar el sector vinícola de la zona pel fet que la producció es podia transportar al port de Valéncia per a ser exportada a tota Europa. Això va generar un increment de l'activitat econòmica i de la població. En 1912 les vinyes d'Utiel van patir els atacs de la filoxera, pero el ritme de repoblament va ser superior al de destrucció i va ser en 1950, estant l'epidèmia ya superada, quan l'extensió de la superfície de vinyes va ser màxima.

Demografia

Utiel conta en 12.053 habitants (INE 2007). El municipi és completament castellaparlant.

Evolució demogràfica d'Utiel^[1]
1857	1887	1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2001	2006	2007
7.072	10.638	11.642	11.777	13.137	11.875	12.411	13.365	12.542	11.384	12.021	11.392	11.839	12.012	12.053

Economia

L'autèntic fluix soci-econòmic de la ciutat d'Utiel, les seues pedanies i les seues poblacions limítrofes, és el vi. Posseïx la ciutat una bodega cooperativa, possiblement la major de la Comunitat Valenciana, on s'elaboren cada verema uns excelents caldos, predominantment negres; procedents de la varietat Bobal. No obstant, la introducció en els últims anys de varietats internacionalment conegudes, com les Cabernet Sauvignon, Merlot, Chardonnay i atres, han vingut a coadjuvar dins del més pur estil clàssic, una posada al dia en excelents caldos, punta de llança en concursos internacionals i presència en mercats de diversos continents. Vins, tant negres d'envelliment com criances, reserves, o blancs fermentats en bota i negres actuals com el tipo madurat en bota.

El sector ganader conta en diverses granges de porcí, avícoles, caps de de llana i de vaquí. La indústria es va iniciar durant el segle XVIII en diverses destileries d'aiguardent, molins de paper i mig centenar de teixidors. El paper i la seda es van mal-clavar en el segle XX, quan la recuperació de les vinyes franceses va fer disminuir les exportacions i va haver necessitat de cremar la major part del vi produït en les alcoholeres.

Monuments

Monuments religiosos

Iglésia de Santa Maria. D'estil gòtic isabelí. La seua construcció data de mitat del segle XVI. En 1665, es va dur a terme una reedificació, com ho testimonia la interessant pintura de la testera que ocultaria el grandiós altar barroc desaparegut. També de mèrit eren la image de Crist en la Creu a costes, compatró d'Utiel en la Mare de Dèu del Remei, i un esplèndit tern renaixentista, en figures i escut brodats en or i plata. A principis del passat segle es va edificar la

Capella de la Comunió, en pur art neogòtic.

Iglésia de Sant Francesc (segle XVIII) neoclàssica.

Iglésia de La Mercé (segle XVII) neoclàssica. Com testifica el seu nom, va albergar els Mercedaris, religiosos establits a Utiel, en 1635 i desapareguts a causa de la Desamortisació, en 1835.

Ermita del Remei (segle XVI) gòtic barroc i neoclàssic.

Monuments civils

Caixco Històric en entramat de coves subterrànees, dividit en juderia, recint cristià i musulmà.

Museu del Vi CELLER REDONA - Seu del Consell Regulador dels VINS UTIEL-REQUENA.

Plaça de Bous (segle XIX) de les més antigues de Valéncia.

Porta de Santa Maria reconstrucció de l'antiga porta gòtica.

Museu de la Mel i de la Cera.

Oci i cultura

Actualment l'oci se centra al voltant del seu polideportiu, dotat de grans piscines i àmplies zones verdes. Posseïx dos Instituts d'Ensenyança Obligatòria, Escola Oficial d'Idiomes i Conservatori de Música de Grau Mijà. Històric Teatre Rambal en agrupació escènica, Coral, Bandes de música i polifònica.

Festes locals

Falles. Utiel celebra les seues festes en Sant Josep, en lo dia que es cremen falles a l'estil de Valéncia.

Sant Joan Batiste. Se celebra el 24 de juny.

Festes Patronals. Se celebren estes festes en honor de la Mare de Dèu del Remei del 6 al 15 de setembre en processó des de l'ermitori fins a Utiel entre atres actes lúdics i religiosos.

Semana Santa. Processons i actes religiosos.

Carnestoltes.

Archiu:1.png

Gent esperant l'eixida de la Virgen del Remedio per la tradicional abaixada des de l'ermita fins Utiel

Política

Llista d' alcaldes

Any	Alcalde	Força Política
1979-1983
1983-1987
1987-1991	Luis Pérez	PSPV-PSOE
1991-1995	José Yague	PSPV-PSOE
1995-1999	Vicente Sánchez	PSPV-PSOE
1999-2003	Enrique Luján Castro	PP
2003-2007	Enrique Luján Castro	PP
2007-2011	José Luis Ramirez	PP

Image de satèlit i mapa

Pla d'Utiel

Enllaços externs

Ajuntament d'Utiel
Utiel en lo Registre d'entitats locals de la Comunitat Valenciana
Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística D'on s' ha tret informació en el seu consentiment. *[1]
Portal Noticias de Utiel y Requena Portal de notícies Utiel i Requena
Traduït de Wikipedia en Castellà

↑ Font: Població de fet segons l' Institut Nacional d'Estadística d'Espanya. Alteracions en els municipis en els Censos de Població des de 1842, Series de població dels municipis d'Espanya des de 1996.

[1] Font: Població de fet segons l' Institut Nacional d'Estadística d'Espanya. Alteracions en els municipis en els Censos de Població des de 1842, Series de població dels municipis d'Espanya des de 1996.

[1]