José Sanchis Bergón

Dr. Josep Sanchis Bergón

Josep Sanchis Bergón (Alhucemas, Marroc, 1860 - † Valéncia, 1926) fon mege neurolec, Alcalde de Valéncia, i primer President de la Organisació Mèdica Colegial d'Espanya (1921 – 1926). Fundador de l'Associació Valenciana de la Caritat, coneguda com la Casa de la Caritat.

Biografia

Personal

Josep Sanchis Bergón se cassà en Eugenia Banús Martínez, i tingueren quatre fills: Josefa i Eugenia (que serien religioses), Josep, i Mª Ampar, i se fa aixina mateixa càrrec d'un nebot, Jaume, epileptic.

Fon fill d'un mege militar, Josep Sanchis Barrachina, que fon general de Sanitat Militar. Fon pare del també mege Josep Sanchis Banús.

Professional

Desenrollà la seua professió en Valéncia a on fon successivament mege municipal (Inspector General de Sanitat en Valéncia en 1904), director facultatiu del Hospital de Santa Ana, i subdirector del Loquera Provincial de Valéncia, especialisant-se en malalties nervioses. Una senya curiosa es que assisti en Paris a les classes de Charcot.

Prengué part activa en la política del moment com membre del Partit Lliberal, en l'any 1905 fon regidor de sanitat, i alcalde del Ajuntament de Valencia des de giner de 1906 fins giner de 1907, dinamisà servicis com l'higiena publica o fon promotor de societats com la Lliga Nacional contra la Tuberculosis. Durant 1910 fon President de la Junta local de primera ensenyança de Valéncia.

Home de vasta cultura, dedicat per sancer a la medicina, tant des de la clinica i com eminent propulsor del moviment medic colegial, i a la funció social i publica. Fon president del Colege Oficial de Meges de Valéncia, fundador i president de la Federació Nacional de Coleges Oficials de Meges (1921 - 1926), fundador i president de la Associació Valenciana de la Caritat en l'any 1906, fundador del Asil de Sant Eugeni en 1885, vocal de la Junta Provincial de Sanitat, i academic de número de la Real Academia de Medicina de Valéncia des de 1917, entre atres molts merits.

Josep Sanchis Bergón fundador de l'Associació Valenciana de la Caritat (1906)

Fruit del seu decantament cap al camp de la marginació infantil, desenrollà treballs importants, com la definició del concepte de “oicófobo”, classe especial de chiquet “psicópata rebordonit” caracterisat per la “fobia a la familia”, i la “oicofobia” o “fobia de la pròpia casa”, que Sanchis Bergón presentà en la ponencia titulada “Reformatoris”, en l'Assamblea de la Junta de Protecció a l'Infancia, en l'any 1914. I una classificació d'anormals, que Sanchis Bargón expondra publicament davant la Real Academia de Medicina de Valéncia, en l'any 1917, en el discurs que pronunciarà en ocasió de la seua rebuda com academic, baix el titul “Valor etiológico de l'herencia en la delinqüencia infantil”; en el que expon la seua posició com partidari del regeneracionismo, la seua proyecció social i “profilactica”, era eminentment eugénica, tal i com ell mateix expressa en la seua conclusió: “Tutelat els matrimonis i milloraréu l'herencia; milloreu l'herencia i perfeccionaréu organicament a l'individu; perfeccioneu a l'individu i podreu regenerar la societat”. Per a aplegar a estes conclusions desenrollarà un estudi sobre el concepte d'anormalidad i de degeneració, partint de la premissa: “El fisiologismo de les societats exigix una adequació perfecta de cada una de les seues parts al tot: una completa adaptació de l'individu al mig social”. Considera que l'inadaptado per causes internes és un anormal, i que per tant l'anormal és un malalt, i que l'herencia és la causa primera d'anormalidad. Aixo no impedix que critique els plantejaments generalisadors i absolutistes de l'escola antropologica de Lombroso aplicats a la delinqüencia. Per a Sanchis Bergón no tot delinqüent és un anormal mege: “L'herencia és freqüentment causa remota de la delinqüencia. El mig, millor que causa ocasional és causa determinant”.

Activitat colegial

En l'any 1920 se va crear la Federació de Coleges de Meges d'Espanya, de la que és impulsor el Dr. Sanchis Bergón, el qual sera elegit President de la mencionada Federació. Sanchis Bergón iniciava aixina una campanya de regeneració de la classe i política sanitaries, que al seu entendre, començaria des de la mateixa selecció dels aspirants al “sacerdoci de la medicina”, reformant posteriorment l'ensenyança de la mateixa, i llimitant el numero de títuls expedits.

Se conseguix aixina enfortir l'espirit de classe, i aunar les forces per a abordar aspectes relatius a estatuts, llegislació sanitaria, o defensa dels interesses dels meges, en ocasions lesionats pel caciquisme. Com eixemple de l'impuls que la creació d'esta federació dona al moviment colegial, cap expondre les conclusions elevades al Ministre de Governació despuix de l'Assamblea portada veta en Madrit en l'any 1926, i que se referixen a “l'urgent promulgació d'una Llei de Sanitat, a la representació dels Coleges Meges en el Real Consell de Sanitat, a la reglamentació de la Beneficencia provincial, a la definició del delit sanitari i l'inclusió en el Codic Penal de les sancions que origine i a la revisió tècnica del Registre d'Especialitats Farmaceutiques”. Ademés de propondre “una reforma be meditada de l'ensenyança de la Medicina (...) en la constitució d'una Comissió Oficial de la que devia formar part el Consell General de Coleges de Meges, la declaració dels Reglaments dels Coleges de Meges com Codics fonamentals d'estos ...” entre atres.

Sanchis Bergón, en carta dirigida al Dr. Cortezo en relació en un anteproyecto de Llei per a llimitació de títuls en les facultats de Medicina, Farmacia i Dret, fa referencia a dos problemes que ell considera claus: la deficient preparació en que s'inicien en l'eixercici professional els meges recién llicenciats, i la “remugada de meges que forgen les nostres universitats”. Abdós aspectes complementaris, ya que el nivell d'exigencia és tan escas, que la consecució del títul de mege s'obte sense esforç. Sanchis Bergón és partidari d'un examen d'aptitut per a ingressar en la facultat de Medicina, i posteriorment, d'una forma diferent d'evaluar als alumnes, separant la llabor d'examinar de la llabor docent, per a evitar que els catedratics siguen juge i part.

Publicacions

Portada del llibre "Reformatoris" (1917)

Publicà varis treballs sobre patologia mental i medicina social:

• Els sistemes penitenciaris davant l'higiene (tesis doctoral). Madrit: Facultat de Medicina de l'Universitat Complutense; 1882.
• Alcohol, alcoholisme agut i cronic. Bolleti de l'Institut Medic Valencià (BIMV). 1885; 19:76.
• Alienación, alienacio, oradura, demencia i idiocia. 1892.
• Etiologia i profilaxis de la criminalitat infantil. 1916.
• Valor etiológico de l'herencia en la delinqüencia infantil. Valencia: Imprenta d'Antoni López i Comp; 1917.
• Reformatoris. Ponencia presentada a la secció 4ª de l'Assamblea Nacional de Proteccio a l'Infancia i Repressio de la Mendicitat. Valencia: Imp. Antoni López i Cia.; 1917.
• Encefalitis epidemica, nomenada també letargica. Valencia: Imprenta Valenciana; 1920.
• Carta circular del President del Colege Oficial de Medics de Valencia. SM. 1923;(2):689-91.
• Reduccio de títuls. SM. 1923;(2):782-4.
• Consells als medics novells.
• Herencia de la criminalitat.
• Els sistemes penitenciaris davant l'Història.

Vore també

• Alcalde
• Mege
• Neurologia
• Organisació Mèdica Colegial d'Espanya
• Casa de la Caritat

Bibliografia

• Biografies de polítics valencians. 1810-2005

Enllaços externs

• Organisacio Medica Colegial d'Espanya
• Real Academia de Medicina de Valencia
• Biografia de Josep Sanchis Bergón - Real Acadèmia de l'Història

Predecessor: Miguel Polo Gil

Alcalde de Valéncia 1906 – 1907

Successor: José Martínez Aloy