Joan de Ribera
 |
S'ha sugerit que est artícul o secció siga fusionat en [[::Sant Joan de Ribera|Sant Joan de Ribera]] . (Discussió). Una volta hages realisat la fusió d'artículs, demana la fusió d'historials en WP:TAB/F. |
Sant Joan de Ribera, també conegut com el Patriarca Ribera, va nàixer en la ciutat de Sevilla, i va morir en giner de 1611. Abans de ser arquebisbe de Valéncia i patriarca de Antioquia havia segut bisbe de Badajoz, fon l'anima de la restauració espiritual de la diòcesis valentina a l'aplicar les directrius del Concili de Trent. Durant el seu pontificat en l'Arquebisbat de Valéncia fundà un total de 83 convents. Fon beatificat pel papa Joan XXIII el 12 de juny de 1960.
El seu pare va ser virrei de Nàpols i sa mare va morir quan ell era molt chicotet. Joan de Ribera va estudiar en l'Universitat de Salamanca.
Quan tenia 30 anys d'edat, el Papa Pio IV lo va nomenar bisbe de Badajoz. Allí se va dedicar en tota la seua ànima a ensenyar als catòlics i anar en contra del nou moviment dels protestants.
Va ser nomenat Arquebisbe de Valéncia, després el rei lo va nomenar Virrei de Valéncia, i aixina va arribar a ser al mateix temps cap religiós i cap civil. Algunes font diuen que utilisar tot el seu poder civil i religiós per a pressionar el rei cap a l'expulsió dels moriscs, que es va realisar en 1609, atres diuen que els va defendre i intentar que l'expulsió no arribara a termine.
Va crear i va fundar el Real Colege del Corpus Christi, conegut entre els valencians en el nom de Colege del Patriarca, que va tindre com a comés principal la formació de sacerdots segons l'espirit i les disposicions del Concili de Trento, tal com arreplega el mateix fundador en les constitucions, i se va convertir així en un eixemple i paradigma de la Contrarreforma a València. El clima religiós de la Contrarreforma i la personalitat i el mecenage artístic del fundador, el va convertir en una de les figures més influents d'este periodo, que va arribar a ostentar els càrrecs d'arquebisbe de Valéncia, patriarca d'Antioquia, virrei, capità general, president de l'Audiència i canceller de la Universitat.
En 1597 va impulsar la fundació d'un orde religiós femení reformat, en la llinea de les carmelites descalces. En no conseguir que Teresa de Jesús fundara un convent en Valéncia (Joan de Ribera volia que quedara sota la jurisdicció episcopal, cosa que la santa fundadora volia evitar a totes les seues fundacions), ell mateix va fundar un orde, el de les Agustines Descalces, que seguia la Regla de Sant Agustí i les constitucions de les carmelites descalces. La primera fundació va ser la d'Alcoy, el 18 de decembre de 1597.
Va ser beatificat en 1796 i declarat Sant pel papa Joan XXIII en 1960.
Vore també
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul ca.wikipedia.org/wiki/Joan de la Ribera de la Wikipedia en català, baix llicència Creative Commons-BY-SA.