Sector secundari

Revisió de 10:11 13 abr 2024 per Jose2 (Discussió | contribucions)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Cadena de montage de Ford en Ontario, Canadà. L'indústria d'automoció és una de les més genuïnes representants del sector secundari.

El sector secundari (a voltes nomenat simplificadament sector industrial) és el sector de la economia que transforma la matèria primera, que és extreta o produïda pel sector primari, en productes de consum,[1]o en bens d'equip. És dir: mentres que el sector primari es llimita a obtindre de manera directa els "recursos de la naturalea", el sector secundari eixecuta procediments industrials per a transformar dits recursos.

SubsectorsEditar

El sector secundari comprén la artesania, l'indústria, la construcció, la mineria aixina com la obtenció d'energia.El sector secundari de l'economia està compost per l'indústria *manufacturera. Esta indústria pren els materials crus i els convertix en productes. Per eixemple, l'acer es pot usar per a fabricar autos. Els fusters prenen la fusta i fan cases, mobles o gabinets. No totes les empreses manufactureras fabriquen productes complets. Les empreses semimanufactureras produïxen parts que s'usen en atres productes que requerixen de moltes etapes de producció, com els automòvils. [2]

ArtesaniaEditar

Artícul principal → Artesania.


L'artesania, va ser una de les seccions de les que no varen ser importants per als sectors bàsics de l'economia en Europa fins a la Revolució Industrial, en el sigle XIX. Esta va provocar el decliu de l'artesania a la poca producció que va sorgir de la producció en série.[3] Pot definir-se com:

L'Artesania (sic) és el resultat de la creativitat i l'imaginació, plasmat en un producte en l'elaboració del qual s'ha transformat racionalment materials d'orige natural, generalment en processos i tècniques manuals. Els objectes artesanals van carregats d'un alt valor cultural i pel seu procés són peces úniques.
Enrico Roncancio P.[4]

IndústriaEditar

 
Cicle de vida d'un producte.
Artícul principal → Indústria.


L'indústria és aquella que va començar a desenrollar a finals del sigle XVIII i començaments del sigle XIX en Anglaterra i que té com a objectiu transformar les matèries primeres en productes comercialisables utilisant, per a això, força humana, màquines i energia.[5] En l'actualitat està sofrint un procés de transformació causat per l'inserció del país de l'economia global. la competència representada per les #manufactura provinents dels països asiàtics esta afectant durament alguns camps de l'indústria que han segut tradicionalment fortes com l'indústria textil i el calcer.

La Revolució Industrial, a la seua volta, va sorgir de la transició del capitalisme comercial cap al capitalisme industrial de la segona mitat del sigle XVIII[6] En un primer moment, es va basar en el vapor, [7]el carbó i el ferro, pero a partir de 1860 va sorgir, la Segona Revolució Industrial, amprant acer, electricitat i productes químics i, al mateix temps, es va convertir en capitalisme financer. [6][7] A partir de 1970 es produïx la Tercera Revolució Industrial, en el desenroll de l'informàtica.[6]

ConstruccióEditar

Plantilla:@AP

La construcció és el procés d'armat d'una estructura, el tamany de la qual pot variar des d'una casa fins a un rascacel o infraestructures com un túnel o una carretera

EnergiaEditar

Artícul principal → Generació d'energia elèctrica.
Artícul principal → Mineria.


La generació d'electricitat és el procés pel qual es conseguix electricitat per mig de la conversió d'una energia primària. Estes energies primàries tenen com a objectiu la de produir energia mecànica de rotació que, posteriorment, es transformarà en energia elèctrica.[8]

Una activitat íntimament lligada a la producció energètica és la mineria. La mineria es dedica a localisar, extraure i refinar les roques i els minerals que es troben en el sol i en el subsol, per tant deuria ser enquadrada en el sector primari i aixina és pel que fa a l'extracció de gemas o metals preciosos, pero no aixina quan es tracta de productes com els combustibles fòssils. Per a realisar esta activitat, es requerixen métodos de prospecció per a localisar els minerals.

Vore tambéEditar

ReferènciesEditar

  1. Pellicer Armiñana, Teresa. [1], Universidad de Valencia.
  2. libro santilana
  3. Luis Manuel Cardalliaguet (15 de noviembre de 2003). «El concepto artesanía».
  4. Enrico Roncancio P.. «Artesanía». Consultat el 12 de agosto de 2012.
  5. Luiz Gonzaga de Souza (2005). «Economía Industrial» (en portugués). Consultat el 12 de agosto de 2012. «No dia a dia da economia industrial, a palavra indústria está caracterizada por diversos significados, desde uma empresa de pequeño porte, até uma fábrica de qualquer tamanho de um parque industrial, que trabalhe com atividade de transformação, que usem maquinarias que tenham como objetivo criar um terceiro produto»
  6. 6,0 6,1 6,2 «Capitalismo e revoluções das novas tecnologias» (en portugués). Consultat el 12 de agosto de 2012. «O capitalismo industrial é uma nova fase desse sistema econômico, que surge em meio a um processo de revoluções políticas e tecnológicas, na segunda metade do século 18. Com essa nova fase é superado o capitalismo comercial, também chamado de mercantilismo, que surgiu em fins do século 14 e vigorou até então. […] As máquinas passaram a ser utilizadas em larga escala, tornando ultrapassados os métodos de produção anteriores, de caráter artesanal. Esse processo ficou conhecido como Revolução Industrial e teve seu início na Inglaterra. […] A primeira Revolução Industrial Esse modelo de capitalismo começou a se desenvolver a partir de 1760, quando a Inglaterra viveu a primeira Revolução Industrial. O que marca essa fase é a invenção do tear mecânico e da máquina a vapor, o uso de carvão e do ferro. [...] A partir de 1860, outros países investiram também na formação de suas indústrias, numa fase que é denominada de segunda Revolução Industrial. Assim, França, Alemanha, Itália, Bélgica, Holanda, Estados Unidos e Japão iriam, até o começo do século 20, aplicar grandes capitais na produção de aço, energia elétrica e produtos químicos. Durante essa fase, também, o capitalismo industrial se transformou em capitalismo financeiro, quando empresas e bancos se uniram, para obterem maiores lucros. […] Por fim, a partir da década de 1970, o capitalismo financeiro passou por uma nova fase, chamada por alguns economistas de terceira Revolução Industrial. Essa fase decorre da Era da Informática, ou seja, do desenvolvimento dos microcomputadores e da ampliação crescente da oferta de informação, que deu um salto com a popularização da Internet, nos anos de 1990.»
  7. 7,0 7,1 «Produção em massa ou enxuta?» (en portugués). Archivat des d'el original, el 26 de noviembre de 2015. Consultat el 12 de agosto de 2012. «O processo de industrialização foi mais evidente na Inglaterra com a Revolução Industrial. A primeira fase dessa revolução foi marcada pelo aparecimento da máquina a vapor [...]. […] Na Segunda Revolução Industrial houve a introdução de outras tecnologias para otimizar a produção de energia sem ser a vapor - a eletricidade e o petróleo. […] Taylor acreditava que o aperfeiçoamento se conquista com a especialização. Pensando assim, ele propõe a divisão do trabalho em tarefas específicas, com execução repetitiva e contínua, no ritmo da máquina […]. […] Ao contrário do sistema de massa, essa outra concepção de produção delega aos trabalhadores a ação de escolher qual a melhor maneira de exercerem seus trabalhos[...]. Com isso, o trabalhador deve ser capacitado, para qualificar suas habilidades e competências, que antes não eram necessárias. […] Dois conceitos inovadores que surgiram na Toyota merecem destaque: equipe de trabalho (team work) e qualidade total. Em uma fábrica "enxuta" todo o trabalho é feito por equipes. Quando um problema aparece, toda a equipe é responsável. Quando ocorre um defeito na montagem de uma peça, a equipe de montagem se organiza na busca de maneiras de resolver o problema. Há uma cobrança entre os pares para que cada membro atue de uma maneira que não prejudique os companheiros. Algumas fábricas delegam à equipe a função de demitir ou aceitar novos funcionários.»
  8. . UNESA. Consultat el 12 d'agost de 2012.