Antonio Resines
| Antonio Cayetano Francisco de Sales Fernández Resines | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Actor. | ||
| Naiximent: | 7 d'agost de 1954 | ||
| Lloc de naiximent: | Torrelavega, Cantàbria, Espanya | ||
Antonio Cayetano Francisco de Sales Fernández Resines (Torrelavega, Cantàbria, 7 d'agost de 1954), conegut com Antonio Resines, és un actor de cine i televisió espanyol, principalment, en diverses actuacions en el teatre. Fon president de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d'Espanya (2015-2016) i guanyador d'un premi Goya a la millor interpretació masculina protagonista.
Biografia
Antonio Resines naixqué el 7 d'agost de l'any 1954 en la població càntabra de Torrelavega. És fill de José Ramón Fernández Quevedo, advocat, i d'Amalia Resines Ruiz de Rebolledo, ama de casa, sent el segon de cinc germans (María Teresa, Antonio, Ramón, Javier i Luis).
Estudis i inicis
Es va traslladar a Madrit a on va estudiar en el Colege Marianiste Santa María del Pilar els estudis des d'infantil fins a preuniversitari. Fon membre del Moviment Scout Catòlic i deportiste destacat en rugby. Començà la carrera de Dret en l'Universitat Autònoma de Madrit en 1971, deixant-la més tart per la de Ciències de l'Informació en l'Universitat Complutense de Madrit, a on va tindre com a companyers de classe a Carlos Boyero i Fernando Trueba. Junts varen decidir rodar una película que va supondre el debut del segon: Ópera prima.
Décades dels 80 i dels 90
Aprofitant el seu aspecte d'home corrent, va decidir guanyar-se la vida treballant per al cine i la televisió, interpretant generalment al marit o a l'ex de —casi sempre— Verónica Forqué i Carmen Maura, en fidelitat ad alguns directors com Manuel Iborra o el ya mencionat Trueba. Películes com El ball de l'ànet (1989), Cóm ser dòna i no morir en l'intent (Ana Belén, 1991) o Tots els hòmens sou iguals (1994) són sintomàtiques al respecte. També intervé en thrillers com Tot per la pasta (Enrique Urbizu, 1991).
En l'any 1991 Antonio Resines guanyà el seu primer Fotogrames d'Argent gràcies a Eva i Adán, agència matrimonial. Poc despuix va presentar el programa Objectiu indiscret al costat d'Anabel Alonso, en la que va tornar a coincidir en Els lladres van a l'oficina, en la que va encarnar a un taverner mut a on en la seua taverna es reunien els lladres més veterans de Madrit.
En 1997 va rodar tres películes en les quals la seua carrera va experimentar un gir. En La bona estrela (Ricardo Franco) l'actor es va posar en la pell d'un quarentó castrat que acollia a una dòna tòrta (Maribel Verdú) i embarassada, en la que aplegava a casar-se i que anys més tart donava covil també al seu exnovio malalt (Jordi Mollà). En Carreteres secundàries (Emilio Martínez Lázaro), basada en la novela d'Ignacio Martínez de Pisón, era un viudo el fill del qual (Fernando Ramallo) no conseguia acceptar-ho. En El temps de la felicitat es va convertir en un cinquentó el matrimoni del qual es desfà en un estiu en el que els seus fills (María Adánez, Silvia Abascal, Pepón Nieto i Carlos Fuentes) varen alcançar la seua arribada a la madurea.
A l'any següent Antonio Resines va guanyar el premi Goya a la millor interpretació masculina protagonista. Va participar en La chiqueta dels teus ulls (1998), a on va interpretar a un director de cine. Va finalisar l'any en la gravació de la série A les onze en casa, en companyia de Carmen Maura, Ana Obregón, Liberto Rabal, Beatriz Rico, Mary Carmen Ramírez, Unax Ugalde, Jorge Sanz i Alejo Sauras.
Anys 2000 a 2010
En l'any 2001 Enrique Urbizu el va cridar per a encapçalar el repartiment de La caja 507, en la que Resines es transformava en un home la filla del qual era assessinada. Per eixa época tingué lloc la filmació de Marujas asesinas, a on era un home machiste inaguantable, i Dos tipos duros, junt a Jordi Vilches. En 2002 va aparéixer en el videoclip de la cançó ¡Qué barbaritat! del cantant madrileny Jaime Urrutia.
(Secció per completar)