Facundo Cabral
Rodolfo Enrique Cabral Camiñas, conegut pel seu nom artístic Facundo Cabral, en els seus inicis com a Indio Gasparino (La Plata, Argentina, 22 de maig de 1937 - Ciutat de Guatemala, Guatemala, 9 de juliol de 2011), fon un cantautor, poeta, escritor i filòsof argentí.
La seua proposta artística resulta difícil d'encasellar. Encara que va compondre cançons i algunes d'estes varen transcendir a nivell hispanoamericà com «No soc d'ací ni soc d'allà», la seua obra també consistia en contar històries en una estètica que entremesclava la crítica social, sàtira, misticisme, cristianisme, anarquisme, optimisme, hedonisme i llibertat. En elles citava constantment a Jesús, Atahualpa Yupanqui, Krishnamurti, Borges, Whitman i Teresa de Calcuta, entre uns atres.
Al moment de definir el seu treball, Cabral assegurava que en lloc de trobador o un contador d'història, ell representava lo que en l'Edat Mija es coneixia com joglar −artiste ambulant que oferia el seu espectàcul (música, teatre, lliteratura o charraderia) a canvi de diners.
En els recitals que realisà, el compositor revelava alguns aspectes personals de la seua vida com que no tenia llar i que recorria el món viajant d'hotel a hotel. Per ad això s'autodefiní com a «vagabunt first class» (vagabunt de primera classe).
El cantautor fon l'únic portaveu sobre la seua vida i obra. Per eixemple, el cantant Alberto Cortez —qui va realisar extenses gires en el músic— escrigue una columna d'opinió quan va fallir el cantautor en la que sostenia que:
Facundo Cabral fon assessinat en Ciutat de Guatemala el 9 de juliol de l'any 2011 per sicaris que el varen confondre en un empresari vinculat al narcotràfic.
La Unesco ya l'havia declarat en 1996 «Mensager mundial de la pau», i també havia segut nominat al premi Nobel de la Pau en 2008.