Colectiu Valldaura
El Colectiu Valldaura és un rogle cultural valencianiste fundat a principis dels anys 90 en Borriana, (Plana Baixa).
El Colectiu Valldaura està compromés en la defensa de la llengua, de la cultura i de la personalitat valencianes. El Colectiu Valldaura ha editat i colaborat activament en diverses publicacions i activitats valencianistes. També la realisació de conferències i cursos culturals en la població de Borriana i la comarca de la Plana Baixa han segut numeroses.
El seu president actualment es En Santiago Vernia i el seu secretari, Josep Lluís Garcia Ferrada. Foren membres ilustres del Colectiu, En Josep Maria Guinot i En Josep Boronat i Gisbert.
Llibres publicats
Podem destacar la publicació dels següents llibres:
- Doctrina sobre la llengua valenciana (1992) Ed. Colectiu Valldaura.
- La Real Academia Espanyola front a la Llengua Valenciana pel Colectiu Valldaura, (1997) Ed. Lo Rat Penat. [1]
Comentari llibre La Real Academia Espanyola front a la llengua valenciana
El grup de valencians i valencianes residents en diversos llocs del Regne de Valéncia que conformen el Colectiu Valldaura, nos presenten un treball documentat en interessantíssimes fonts argumentades com a base de l'argumentació d'una síntesis crítica, auspiciada per diversos interessos, contra la definició que dona la versió actualisada del diccionari de la RAE del terme “valenciano” com a “variedad de la lengua catalana”.
Este llibre del Colectiu Valldaura nos presenta múltiples raons per a afirmar que l'actualisació del diccionari de la RAE falsejà l'Acort del Ple Acadèmic del qual dona fe Julio Casares, secretari de la RAE, quan en el seu bolletí dels mesos de setembre-decembre de l'any 1959 es comunicava la rectificació del terme valenciano “con el fin de ajustarlo a las exigencias de la lingüística moderna... al término valenciano... ahora se le reconoce la categoría de lengua y se añade que es hablada en la mayor parte del antiguo Reino de Valencia”.
Cites del llibre Doctrina sobre la llengua valenciana
... la 'llengua' valenciana no és el catala normalisat per l'Institut, ni eixe llenguage hibrit, mitat valencià i mitat catala, que han inventat ultimament i que, contra la voluntat del poble, s´està imposant pels que ara manen. La llengua valenciana és la llengua viva del poble, la qual deu ser tutelada per l'Academia Valenciana (RACV), per a que se presente en tota dignitat i esplendor, lliure de vulgarismes, castellanismes i catalanismes innecesaris.
Alguns diuen que el valencià s´ha de normalisar segons les normes de Castello, perque són éstes les que varen adoptar els escritors valencians en un acort de l'any 1932, i en elles s´ha vengut escrivint durant més de cinquanta anys, i això ha contribuit a l'unificacio de l'ortografia valenciana, acabant en l'anarquia que reinava en este punt. Per atra part una reforma de l'ortografia s´hauria de fer en un acort molt ample i no per decisio unilateral de l'Academia de Cultura Valenciana.
Pel contrari, les 'normes' ortografiques de Castello de 1932, de ninguna manera poden ser preses com a base de la normalisacio de la llengua valenciana, perque, si be varen conseguir dita unitat ortografica, la varen establir en fals i en gran perjui per a la llengua valenciana, perque serviren per a la definitiva introduccio del catalanisme en la llengua valenciana i contenen molts defectes, buits i incongruencies.
1. La Real Academia de Cultura Valenciana, és la maxima autoritat en materia de llengua valenciana, aixina com ho són les respectives academies per al gallec, vasc, catala o castellà. No es qüestio d’anar canviant d’ortografia cada vegada que canvia el color politic del titular de la Conselleria de Cultura i Educacio.
Font: Doctrina sobre la llengua valenciana (Valéncia, 1992). Editat pel Colectiu Valldaura de Burriana baix l'assessorament d'En Josep Mª Guinot.