Població
En sociologia i biologia, una població és un grup de persones, o organismes d'una espècie particular, que viuen en un àrea geogràfica, o espai, i el número d'habitants del qual es determina normalment per un cens.
La demografia és l'estudi estadístic de les poblacions humanes. Aspectes diversos del comportament humà en les poblacions s'estudien en sociologia, economia, i geografia, en especial, en la geografia de la població. L'estudi de poblacions normalment està governat per les lleis de la provabilitat, i les conclusions dels estudis poden no ser sempre aplicables a alguns individus.
Teories de població
Estes són teories per a explicar els patrones del creiximent de la població en diversos països del món. Segons Sidney H. Coontz[1] les teories de la població poden classificar-se en tres grups:
- Teories biològiques: Estes teories indiquen que l'home és com qualsevol ser vivent. Dins d'estes teories s'inclouen totes aquelles que consideren que les lleis que regixen el creiximent de l'espècie humana són les mateixes que les que regulen el creiximent dels animals i de les plantes.
- La tesis que correlaciona la disponibilitat d'aliments en el creiximent de la població seria un clar eixemple de les teories biològiques, ya que es podria aplicar tant a l'espècie humana com als atres sers vius. Segons esta tesis, es presenten periodos alternants en els quals el número d'habitants es troba per davall del nivell dels recursos alimentaris o per damunt dels mateixos, la qual cosa determina una disminució o un aument de la mortalitat, respectivament. Dins de les teories biològiques podrien incloure's les de Malthus[2] i les de Josué de Castro.[3] Malthus va estudiar el creiximent de la població sense relacionar-ho en factors culturals. Per a Malthus, el creiximent de la població tenia un ritme evolutiu superior al de l'obtenció d'aliments: es feya referència a què el número d'habitants creixia seguint una progressió geomètrica mentres que la disponibilitat d'aliments només aumentava al ritme d'una progressió aritmètica. Els sigles XIX i XX han demostrat que Malthus estava equivocat, ya que la producció d'aliments ha creixcut a un nivell accelerat gràcies al desenroll tecnològic aplicat a l'agricultura i l'agroindustria, al transport i almagasenament d'aliments, és dir a un aument mai abans vist de la productivitat i el rendiment de l'agricultura i d'atres sectors econòmics. El fet que el fam en el món haja vingut creixent i estenent-se considerablement en el món actual, al mateix temps que en els països desenrollats (i en algunes atres regions menys desenrollades), es tinguen excedents agrícoles que solen disminuir els preus a uns preus massa baixos per a ser rendables no és sino una de les paradoxes clau dels nostres temps. Hi ha excés d'aliments, fins al punt que una enorme quantitat d'aliments a nivell mundial es rebugen diàriament per arribar a la seua data de venciment, mentres que molta gent, a vegades, dels propis països on es van produir els dits aliments, perix per la mortalitat i morbilitat derivades del seu baix nivell de vida. En resum: ha aumentat la producció d'aliments a un ritme mai abans vist i ha aumentat també el número de persones al nivell de pobrea crítica, a pesar que el ritme de creiximent de la població també ha disminuït a un nivell que Malthus mai va arribar a intuir.
- Teories culturals: Estes teories emfatisen l'impacte del desenroll cultural i educatiu en la llimitació de la natalitat, be siga per la percepció creixent d'una manera de vida en que cal ser més previsor (tindre els fills que es poden criar en les millors condicions), o pel creixent nivell educatiu (sobretot de les dones) i, al mateix temps, per l'aument de l'escolaritat en els nivells mijans i superiors (també especialment del sexe femení) que fa necessari dedicar als estudis una bona part de l'edat més propícia a tindre descendència. Igual que la teoria de la transició demogràfica, la idea d'una teoria cultural sobre el creiximent demogràfic podríem considerar-la de l'autoria de Warren Thompson. El saber popular ha fet molts chistes sobre esta teoria: ¿Per que tens tants fills? -És que en casa no tenim televisió.
- Teories econòmiques: Basades en les teories de Marx-Lenin, que suponen que el creiximent de la població es dona com a resultat de la demanda pel treball. En gran part, les teories econòmiques han deixat de tindre vigència a causa del desenroll tecnològic de la indústria, que ocasiona una menor necessitat mà d'obra a mesura que passa el temps. Més aïna es referixen a la segona mitat del sigle XIX. La película Quin vert era la meua vall! nos mostra esta teoria en la pràctica, la vida d'un chicotet poble on el descobriment d'una mina de carbó dona orige a l'ocupació de tots els hòmens i fins a tots els chiquets del poble en les tasques mineres. Es necessitaven braços per a desenrollar el nou forma de vida.
Densitat de població
- Artícul principal → Densitat de població.
Es nomena densitat de població al número total d'habitants dividit entre el número d'icm d'una zona, regió o país determinats. La densitat de població es mesura dividint el número d'individus entre l'àrea de la regió on viuen.
Els països en la densitat de població més gran són microestats: Mònaco, Singapur, la Ciutat del Vaticà, i Malta. Entre els països més grans, Bangladesh és el que te major densitat de població.
Piràmide de població
- Artícul principal → Piràmide de població.
La distribució per anys i sexe d'una població donada, una nació o regió normalment es representa en una piràmide de població. Esta distribució triangular en les porcions de la població en el eix horisontal X i els grups d'edats de cada 5 anys en l'eix vertical I. La població de barons està representada en la part esquerra de l'eix vertical i la població femenina a la dreta.
Este tipos de gràfic mostra la composició segons edat i sexe d'una població per a una data o any determinat, generalment per a l'any en que es realisa un cens. Les nacions en una baixa mortalitat infantil i una alta longevitat van mostrar una forma més rectangular ya que la majoria de la població viu fins una edat longeva.