Els Borja
Els Borja (també coneguts com Borgia per la italianisació escrita del llinage) foren una família valenciana establida en Xàtiva, Valéncia i posteriorment en Gandia, foren molt influents durant el Renaiximent.
Legat històric
Han passat a la història com a una família roïna i desijosa de poder. Els personages principals son Alfons de Borja, Papa en el nom de Calixt III, Roderic Borja, que també fon Papa en el nom de Aleixandre VI, César Borja i Lucrècia Borja, estos dos últims fills de Roderic.
L'arribada al papat de Roderic Borja dugué a la família a participar en una série de intrigues i disputes entre els distints chicotets estats en que estava dividida Itàlia en eixa época. Els Sforza, els Orsini, els Farnesio, foren en algun moment, ben aliats, ben enemics dels Borja. S'especula que la idea de Rodrigo podria haver segut fundar un imperi terrenal, ampliant els Estats Pontificis a gran part de la actual Itàlia i passant a la seua dinastia els drets, tant sobre els territoris com sobre la encapçalada de la Iglésia Catòlica, encara que esta hipòtesis no estiga realment fonamentada. Els Borja han passat a la història gràcies a la seua inteligència per a eixir de situacions que pareixien perdudes. A la mort d'Aleixandre VI, en 1503 (provablement enverinat pel que després seria un successor en el tro de Roma), son fill Cèsar (en qui s'inspirà el florentí Nicolàs de Maquiavel per a escriure "El príncep") tingué que fugir de Roma i va morir en Viana, Navarra, combatent junt al seu cunyat Joan III d'Albert, rei de Navarra. Per la seua part, Lucrècia Borja, en Ferrara, continuà la llabor de son pare com a mecenes.