Idioma extremeny

L'extremeny -estremeñu- és una llengua parlada en el nordest d'Extremadura i una part del sur de Salamanca, en un desenroll que porta a incloure-la dins del diasistema llingüístic asturlleonés junt en el càntabre, el mirandés i les diverses formes de l'asturià i l'Idioma lleonés, que inclou entre les seues peculiaritats alguns rascs propis o comuns en les formes meridionals del castellà al costat dels rascs asturlleonesos i habitualment classificat dins de les Llengües d'Espanya per organisacions internacionals i algunes nacionals a pesar de no ser oficials en les comunitats a on es troben les zones a on està enclavat.

Extremeny Estremeñu
Pronunciació:	AFI:
Atres denominacions:
Parlat en:	Espanya: Noroest de Càceres i una chicoteta part de Salamanca
Regió:
Parlants:	No existix una estadística fiable, encara que lo més possible es que sols siguen uns quants milers de persones. L'última estadística realisada fa anys donava 200.000 parlants.
Rànquing:	No està entre els 100 primers
Família:	Indoeuropeu  Itàlic   Grup Romanç    Romance     Italo-occidental      Subgrup Occidental       Iber-romanç        Iber-occidental         Grup Astur-lleonés          Extremeny
estatus oficial
Llengua oficial de:	Simplement és reconegut en la Comunitat Auònoma d'Extremadura, Espanya
Regulat per:	No està regulat
còdics de la llengua
ISO 639-1
ISO 639-2	roa
ISO/FDIS 639-3	ext
SIL
Situació de l'extremeny
vore també: llengua

Texts en extremeny

Tradució a l'extremeny de El úrtimu ombri

Un estrumpiu hizu rejilal el hayeu. El mielru voló largu. L'ardilla esapaició nel ñiu. Ubu otru estumpiu, i alogu algotru. El ombri, altonci, mentris caiba conas manus abiertas, los ojus nel enfinitu i el su cuelpu cayendu pol tolos laus albonda sangri, gañitó una parabra, una parabra namás, que resonó i anguañu acontina resonandu nel bosqui i en toa Astúrias: «Libertá!».

Part de L'últimu home en asturià

Un españíu fizo tremar el fayéu. El ñarbatu esnaló lloñe. L'esguil espaeció nel ñeru. Hebo otru españíu, y darréu otru. L'home, entós, mientres cayía coles manes abiertes, los güeyos nel infinitu y el so cuerpu remanando per tolos llaos abonda sangre, glayó una pallabra, una pallabra namás, que resonó y güei sigue resonando na biesca y en toa Asturies: «¡Llibertá!».

Tradució al castellà de El último hombre

Un estallido hizo temblar el hayedo. El mirlo voló lejos. La ardilla desapareció en el nido. Hubo otro estallido, y luego otro. El hombre, entonces, mientras caía con las manos abiertas, los ojos en el infinito y su cuerpo vertiendo por todas partes mucha sangre, gritó una palabra, sólo una palabra, que resonó y hoy sigue resonando en el bosque y en toda Asturias: «¡Libertad!».

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Idioma extremeny.
• Extremeny en la wikipedia en Extremeny
• Güiquipedia, la wikipedia en Extremeny
• Órganu de Siguimientu i Cordinación del Estremeñu i la su Coltura (OSCEC)
• Geolectos.com, Cartografía lingüística de Extremadura