Berlin
Berlin (en alemà Berlin [beɐ̯ˈlin]) és la capital i la ciutat més gran d'Alemanya, en els seus 3.499.879 habitants (2011), nomenats berlinesos.[1] Té una densitat de 3.845 hab/km². Està atravessada pels rius Spree i Havel, al nordest d'Alemanya. Està rodejada pel land de Brandenburc, encara que no en forma part, sino que la mateixa ciutat és un dels estats federats alemans.
Documentada des del sigle XIII, Berlin fon successivament la capital del Regne de Prússia (1701-1918), de l'imperi alemà (1871-1918), de la República de Weimar (1919-1933) i del Tercer Reich (1933-1945).[2]
Despuix de la Segona Guerra Mundial, la ciutat es dividiria en el Berlin Est, que es convertia en la capital de l'Alemanya de l'Est, i Berlin Oest, que es convertia en un enclavament Occidental, rodejat pel mur de Berlin durant el periodo 1961-1989, mentres Bonn es convertia en la capital provisional d'Alemanya. Despuix de la reunificació alemana en l'any 1990, la ciutat recobrava el seu estatus de capital de tota Alemanya i oferia 147 embaixades estrangeres.[3][4]
Berlin és un important centre de cultura, política, mijos de comunicació, i ciència d'Europa.[5] La seua economia es basa principalment en el sector servicis, incloent una gamma diversa d'indústries creatives, corporacions de mijos de comunicació, servicis mig ambientals, llocs de congrés i convenció. La ciutat és un centre continental pel transport aéreu i ferroviari,[6][7] i és u dels destins turístics més visitats de l'Unió Europea.[8] Atres indústries inclouen telecomunicacions, optoelectrònica, tecnologia de l'informació, indústria de l'automòvil, ingenieria biomèdica, i biotecnologia.
La metròpolis és la seu de célebres universitats, instituts d'investigació, acontenyiments deportius, orquestes, museus i personalitats.[9] el païsage urbà i el llegat històric de Berlin n'ha fet una escena popular per a películes de produccions internacionals.[10] La ciutat és reconeguda per als seus festivals, arquitectura diversa, vida nocturna, arts contemporànees i una alta qualitat de vida.[11] Berlin ha evolucionat de tal manera que atrau a la joventut i als artistes atrets per un estil de vida lliberal i zeitgeist.[12]
En setembre de l'any 2009 fon guardonada en el Premi Príncep d'Astúries de la Concòrdia en reconeiximent del 20è Aniversari de la Caiguda del Mur i per la seua capacitat de construir, tancar cicatrius de la seua divisió i com a nuc de concòrdia al cor d'Alemanya i Europa, contribuint a l'enteniment, la convivència, la justícia, la pau i la llibertat en el món.[13]
Vore també
Referències
- ↑
- ↑ «Documents of German Unification, 1848–1871». Modern History Sourcebook. [Consulta: 2008-08-18].
- ↑ «Berlin – Capital of Germany». German Embassy in Washington. [Consulta: 2008-08-18].
- ↑ «Diplomatic Berlin». Deutschland Online. [Consulta: 2009-03-07].
- ↑ «Berlin, the big canvas». International Herald Tribune. [Consulta: 2008-08-18]. Vore també: «Sites and situations of leading cities in cultural globalisations/Media». GaWC Research Bulletin 146. [Consulta: 2008-08-18].
- ↑ «ICCA publishes top 20 country and city rankings 2007». ICCA. [Consulta: 2008-08-18].
- ↑ «Berlin City of Design Press Release». UNESCO. [Consulta: 2008-08-18].
- ↑ «Touristen strömen weiter in Rekordzahl nach Berlin». Berliner Morgenpost. [Consulta: 2009-02-23].(alemà)
- ↑ «World Heritage Site Museumsinsel». UNESCO. [Consulta: 2008-08-18].
- ↑ «Hollywood Helps Revive Berlin's Former Movie Glory». Deutsche Welle. [Consulta: 2008-08-18].
- ↑ «The Club Scene, on the Edge». New York Times. [Consulta: 2008-08-18]. Vore també: «Ranking of best cities in the world». City mayors. [Consulta: 2008-08-18]. i «The Monocle Quality Of Life Survey» (PDF). www.denmark.dk. [Consulta: 2008-08-18].
- ↑ «For Young Artists, All Roads Now Lead to a Happening Berlin». New York Times. [Consulta: 2008-08-18]. Vore també: «Poor But Sexy». Newsweek. [Consulta: 2008-08-18].
- ↑ (en castellà) Premi Príncep d'Astúries - Acta del Jurat
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Berlin.