Enric Guinot Rodríguez
Revisió de 17:39 9 set 2022 per Xavier (Discussió | contribucions)
Enric Albert Guinot i Rodríguez (Castelló de la Plana, 17 de juliol de 1956) és un historiador i escritor valencià d'ideologia pancatalanista.
Bibliografia
Enric Guinot és llicenciat en Geografia i Història per l'Universitat de Valéncia (1980) obtenint un sobreixent en la seua tesis de llicenciatura, se doctorà en Història en la mateixa universitat (1984) obtenint un sobreixent cum laude. En l'actualitat eixercix com a Catedràtic d'Història Migeval en l'Universitat de Valéncia des de l'any 2007.
Enric Guinot és membre de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) des de l'any 2002.
Obra
Enric Guinot ha escrit diversos llibres colectius sobre temàtica històrica i uns atres com a autor, com:
- Los valencianos de tiempos de Jaime I. La formación de una sociedad feudal en el Mediterráneo del siglo XIII (Valéncia, Editorial Tirant Humanidades, 2011).
- Documentació valenciana del segle XIII. Pergamins, processos i cartes reials (Valéncia, Publicacions de l'Universitat de Valéncia, 2010).
- Establiments municipals del Maestrat, els Ports de Morella i Llucena (segles XIV-XVIII) (Valéncia, Universitat de Valéncia, 2006).
- La Baja Edad Media en los siglos XIV-XV. Economía y sociedad (Madrid, Ed. Síntesis, 2003).
- Sobre prenoms i cognoms. L'antroponímia medieval, eina d'anàlisi històrica (Discurs d'entrada a l'Institut d'Estudis Catalans, Barcelona, IEC, 2002).
- Els fundadors del Regne de València. Repoblament, antroponímia i llengua a la València medieval (Valéncia, E.Climent editor, 1999).
- Els límits del Regne. El procés de formació territorial del País Valencià medieval (1238-1500) (Valéncia, Institució Valenciana d'Estudis i Investigació-I.V.E.I., 1995).