Novela filosòfica

La ficció filosòfica es referix a les obres de ficció en a on una part significativa del treball està dedicat a la discussió de qüestions que solen abordar-se utilisant la filosofia discursiva. Este tipo d'obres pot incloure temes com la funció i el paper de la societat, el propòsit de la vida, l'ètica o la moral, el paper de l'art en la vida humana i el paper de l'experiència o la raó en el desenroll del coneiximent. Aixina mateix, a este gènero pertanyen les anomenades «noveles d'idees», que inclouen una proporció significativa de gèneros com la ciència ficció, la ficció utòpica i distòpica i el Bildungsroman. El modus operandi sol utilisar primerament una història normal per a llavors començar simplement a explicar les parts difícils o obscures de la vida humana.

Els seus precedents són tan antics com els propis diàlecs de Platón, pero en sentit més concret, esta narrativa florix baix l'escritura de Voltaire o Jonathan Swift. En la primera mitat del sigle XX autors tan diversos com Thomas Mann, Hermann Hesse, existencialistes francesos com Jean Paul Sartre o Albert Camus, o autors distòpics com Aldous Huxley o George Orwell varen dur este tipo de ficció a la seua més elevat desenroll. En la narrativa espanyola, la Generació del 98 en Unamuno, Pío Baroja o Azorín òbrin el camí a este tipo d'obres. En la tradició hispanoamericana, Jorge Luis Borges du el gènero a una dels seus cims més importants i abstractes. La tradició de la novela de ciència ficció, de la mà de Stanislav Lem, Arthur C. Clarke o Asimov, també introduirien idees filosòfiques en moltes de les seues obres.