Prehistòria en la Comunitat Valenciana
La prehistòria en la Comunitat Valenciana fa referència al periodo que comprén des del Paleolític (entorn del 350.000 a. C.), en l'aparició dels primers pobladors, fins a l'ocupació dels pobles colonisadors (grecs, fenicis i cartaginesos; al voltant del 500 a. C.), en l'actual territori de la Comunitat Valenciana, Espanya.
Entorn de l'any 350.000 a. C. es documenta la presència dels primers pobladors en l'actual territori de la Comunitat Valenciana, en la "Cova de Bolomor". Sobre el 50.000 a. C. els neandertals varen ocupar la regió, portant una vida completament nómada. La "Cova Negra" representa be este periodo. Entorn del 30.000 a. C. els neandertals es varen extinguir, sent la regió llevantina un dels últims territoris que varen ocupar, donant pas al ser humà anatòmicament modern. Este canvi va supondre una millora en l'economia i en la tecnologia amprada, i l'art va fer les seues primeres aparicions. Al contrari que en atres regions de la Península Ibèrica, com en la cornisa Cantàbrica, a on el art parietal va ser predominant, en el territori valencià l'art paleolític més comú va ser l'art moble, sent la "Cova del Parpalló" un referent a nivell mundial.
En l'arribada de l'agricultura i la ganaderia va començar el Neolític (5.500 a. C. aprox.), sent la Comunitat Valenciana un dels seus primers testimonis. Es va introduir la ceràmica, destacant la ceràmica cardial en el Mediterràneu, i es varen poblar assentaments importants com la Cova de l'Or o el Mes d'Is. També l'art rupestre es troba ben representat, sent abundant en regions com la Valltorta o Pla de Petracos, este últim Patrimoni de la Humanitat.
En l'inici de l'Edat dels Metals, el número d'assentaments en el territori va aumentar, i varen sorgir les coves d'enterrament. En l'inici de l'Edat del Bronze (entorn del 2.000 a. C.) es va diferenciar una cultura nomenada "Bronze Valencià", independent de la cultura argàrica provinent del sur, encara que la província alacantina va prendre influències d'abdós. Encara que escassa, va sorgir la metalúrgia, sent el seu major exponent el Tesor de Villena, el segon conjunt d'orfebreria més gran d'Europa. Els assentaments presentaven amurallaments, i estaven situats en zones de difícil accés. Alguns assentaments importants són els poblats de Cabezo Redondo o Montanya Assolada.
Al final de l'Edat del Bronze, els assentaments varen escomençar a despoblar-se progressivament, encara que molts d'ells varen resorgir en l'Edat del Ferro, periodo en el qual els íbers i les cultures prerromanes es varen desenrollar en el territori.
Vore també
Enllaços externs
- Museu de Prehistòria de Valéncia.
- Art rupestre en l'arc mediterràneu.
- Tesoro de Villena, en la pàgina del Museu Arqueològic José Mª Soler, el seu descobridor.
- Història de la ceràmica valenciana.