La Ruta de la seda

La Ruta de la seda fon una ret de rutes comercials organisades a partir del negoci de la seda chinenca des del sigle I a. C., que s'estengué per tot el continent asiàtic, conectant en China, en Mongòlia, el subcontinent d'Índia, Pèrsia, Aràbia, Síria, Turquia, Europa i Àfrica. Les seues diverses rutes, començaven en la ciutat de Chang'an (actualment Xi'an) en China, passant entre atres per Karakorum (Mongòlia), el Pas de Khunjerab (China/Pakistan), Susa (Pèrsia), la Vall de Fergana (Tayikistan), Samarcanda (Uzbekistan), Taxila (Pakistan), Antioquia en Síria, Aleixandria (Egipte), Kazan (Rússia) i Costantinoble (actualment Estambul, Turquia) a les portes d'Europa, aplegant fins als regnes hispànics dels quals destaca la Ciutat i Regne de Valéncia com a primera indústria de seda de la Península Ibèrica i una de les més importants d'Europa[1], arribant fins alls confins d'Europa i Somàlia i Etiopia en Àfrica oriental.

El terme "Ruta de la Seda" fon creat pel geógraf alemà Ferdinand Freiherr von Richthofen, qui l'introduí en la seua obra Velles i noves aproximacions a la Ruta de la Seda, en l'any 1877. Deu el seu nom a la mercaderia més prestigiosa que circulava en ella, la seda, l'elaboració de la qual era un secret que a soles els chinencs coneixien. Els romans es convertiren en grans aficionats d'este teixit, despuix de conéixer-ho adés del començ de nostra era a través dels parts, els qui estaven al tant del seu comerç. Molts productes transitaven estes rutes: pedres i metals preciosos, teles de llana o de lli, àmbar, marfil, laca, espècies, vidre, materials manufacturats, coral, etc.

En juny de 2014, l'Unesco elegí un tram de la Ruta de la Seda com a Patrimoni de l'Humanitat en la denominació Rutes de la Seda: ret viària de la ruta del corredor Chang’an-Tian-shan. Este lloc comprén un tram de 5.000 quilómetros de la gran ret viària de les Rutes de la Seda que va des de la zona central de China fins a la regió de Zhetysu, situada en l'Àsia Central, incloent 33 nous llocs en China, Kazakstan i Kirguizistan.

Vore també

Referències

Enllaços externs

Commons