Interlingue
Interlingue o occidental (cridat aixina entre 1922-1947) és una llengua artificial creada per Edgar von Wahl, un dels primers esperantistes.
| Interlingue ' | |
| Pronunciació: | AFI: |
| Atres denominacions: | Occidental |
| Parlat en: | |
| Regió: | |
| Parlants: | |
| Rànquing: | No està entre els 100 primers |
| Família: | Llengües artificials |
| estatus oficial | |
| Llengua oficial de: | |
| Regulat per: | Interlingue-Union (IU) |
| còdics de la llengua | |
| ISO 639-1 | ie |
| ISO 639-2 | ie |
| ISO/FDIS 639-3 | [1] |
| SIL | |
 | |
| vore també: llengua | |
Von Wahl va nàixer en Olviopol, hui Estònia i llavors província de l'Imperi rus, en el sí d'una família de llengua alemana. Els seus consells varen ser seguits per Zamenhof. Oficial de la marina de guerra, va optar pel bando sariste en la Revolució de 1917. Despuix del triumfo dels soviètics, es va exiliar en França, canviant el seu llinage per De Wahl. Descontent en l'esperanto, va decidir crear el seu propi proyecte, al que cridaria occidental. Publica en l'any 1922 el seu proyecte de llengua. Formula la regla de Wahl. Va conseguir reunir un chicotet grup de seguidors, que seguiria editant la revista Cosmoglotta fins als anys 1950.
En l'any 1947 varen decidir canviar el nom pel d'interlingue (No interlingua, nom usat per Peano per al seu "Latino sine flexione", i també per l'Alexander Gode en proyecte d'IALA de 1953). No obstant, l'associació no va tornar a donar senyals de vida fins a la década dels anys 1990, a través d'Internet.
Història i activitat
Començos
Les activitats de l'idioma i els seus usuaris poden vore's a través de la revista Cosmoglotta, la qual es va escomençar a publicar en l'any 1922 en Tallin, Estònia, baix el nom de Kosmoglott. La llengua que de Wahl va anunciar aquell any era el producte d'anys d'experiments personals baixe el nom d'auli (de llengua auxiliar en anglés, auxiliary language), la qual va usar entre els anys 1906 i 1921 i es va guanyar el sobrenom de proto-occidental. Durant el desenroll de l'idioma de Wahl va explicar el seu enfocament en una carta a un conegut, el Baron d'Orczy, escrita en auli:
De Wahl també es va escriure a sovint en el matemàtic italià i creador del latino sine flexione, Guiseppe Peano, i va ser apreciat per la seua selecció de vocabulari internacional, escrivint que:
Despuix del seu anunci en l'any 1922, Occidental estava casi complet. De Wahl no va tindre l'intenció d'anunciar l'idioma durant alguns anys pero despuix d'escoltar que la Societat de Nacions (SDN) havia començat una investigació sobre la qüestió d'un idioma internacional, va decidir accelerar la seua publicació i despuix de rebre una resposta favorable l'any anterior del Subsecretari General Nitobe Inazō de la SDN, que havia adoptat una resolució sobre el tema en 1921. La primera publicació coneguda en Occidental, un fullet titulat Transcendent Algebra de Jacob Linzbach, va aparéixer poc abans del debut de Kosmoglott.
L'occidental va començar a reunir seguidors per la seua legibilitat, a pesar d'una completa falta de gramàtiques i diccionaris. Dos anys més tart, en 1924, de Wahl va escriure que s'estava comunicant en unes 30 persones "en bon occidental" a pesar de la falta de material d'aprenentage. Dos societats idistes es varen adherir a l'occidental en el mateix any, una en Viena (Àustria) cridada IdoSocieto Progreso (rebatejada com Societé Cosmoglott Progress) i Societo Progreso en Brno (Checoslovàquia), que va canviar el seu nom a Federali (Federation del amicos del lingue international). El primer diccionari, Radicarium Directiv, una colecció de raïls occidentals i els seus equivalents en huit idiomes, es va publicar a l'any següent.
Kosmoglott també va ser un fòrum per a atres idiomes planejats, encara que encara estava escrit principalment en occidental. Fins a l'any 1924, la revista també va estar afiliada a l'Acadèmia pro Interlingua, que promovia el Latino sine flexione de Peano. El nom es va canviar a Cosmoglotta en 1927 quan va començar a promoure oficialment l'occidental en lloc d'atres idiomes, i en giner l'oficina editorial i administrativa de la revista es va traslladar al barri de Mauer en Viena, ara partix de Liesing. Gran part de l'èxit inicial de l'occidental en este periodo va provindre de la nova ubicació central de l'oficina, junt en els esforços d'Engelbert Pigal, també d'Àustria, l'artícul dels quals Li Ovre d'Edgar de Wahl ("L'obra d'Edgar de Wahl") va generar interés en l'occidental per part d'usuaris de l'ido. L'us en França va començar en l'any 1928 i, a principis de la década següent, la comunitat occidental es va establir en Alemanya, Àustria, Suècia, Checoslovàquia i Suïssa.
Periodo de Viena i Segona Guerra Mundial
El periodo de Viena va estar també marcat per l'estabilitat financera. En l'ajuda de dos respals principals, Hans Hörbiger, de Viena, i G.A. Moore, de Londres, la revista Cosmoglotta va prosperar a pesar de la crisis econòmica. Despuix de la mort d'abdós en 1931, la revista es va vore forçada a dependre de nou dels guanys generats per les subscripcions i les republicacions.
El creixent moviment va començar a fer campanya de manera més assertiva a favor de l'occidental a principis de la década de 1930. aprofitant la seua llegibilitat a primera vista en posar-se en contacte en organisacions com a empreses, embaixades, imprentes i la Lliga de Nacions en cartes sancerament en Occidental que a sovint s'entenien i contestaven. Eixes cartes a sovint incloïen el peu de pàgina Scrit in lingue international "Occidental" ("Escrit en l'idioma internacional Occidental"). També es va produir un gran número de "documents" numerats en este moment per a introduir el concepte d'un idioma internacional i defendre l'occidental com la resposta a la "torre de Babel" d'Europa. En este periodo es varen realisar per primera volta gravacions d'occidental parlat en discs de gramòfon per a la seua distribució.
Els anys de 1935 a 1939 varen ser particularment actius per a Cosmoglotta i es va publicar una segona edició de la revista. Originalment titulada Cosmoglotta-Informationes, pronte va ser rebatejat com Cosmoglotta B, centrant-se en elements d'interés més intern com a qüestions llingüístiques, informes de l'occidental en les notícies i actualisacions financeres. A principis de l'any 1936, sense contar els 110 números de Cosmoglotta i atres revistes i bolletins, existien un total de 80 publicacions en i sobre l'occidental.
Pero els anys previs a la Segona Guerra Mundial varen plantejar dificultats per a l'occidental i atres idiomes artificials. Es varen prohibir en Alemània, Àustria i Checoslovàquia, es varen vore obligats a dissoldre's, i es varen mantindre baix vigilància per la Gestapo, que també va destruir materials d'ensenyança. La prohibició de les llengües auxiliars en Alemanya va ser particularment amoladora ya que era allí a on vivien la majoria dels occidentalistes en eixe moment. L'impossibilitat d'acceptar el pagament de les subscripcions va ser un colp financer que va continuar despuix de la guerra junt en la divisió d'Alemanya en zones d'influència, no totes les quals varen permetre pagaments.
de Wahl, en Tallin, no va poder comunicar-se en l'Unió Occidental en Suïssa des de 1939 fins a octubre de 1947, primer per la guerra i en acabant a l'interceptació del correu entre Suïssa i l'Unió Soviètica. Sense donar-se conte d'açò, de Wahl estava desconcertat per la falta de resposta a les seues contínues cartes; inclús una gran colecció de poesia traduïda a l'occidental mai va ser entregada. L'única carta que va rebre en Suïssa va ser en 1947, preguntant a l'Occidental Union per qué no havia respost a cap de les seues. Mentrestant, la casa de de Wahl i tota la seua biblioteca havien segut destruïdes durant el bombardeig de Tallin. El propi de Wahl va ser encarcerat durant un temps despuix de negar-se a eixir d'Estònia per a anar a Alemanya, i en acabant es va refugiar en un hospital siquiàtric a on va viure la seua vida.
L'esclat de la guerra en 1939 va detindre les publicacions d'abdós Cosmoglottas fins a 1940, pero en 1941 Cosmoglotta B va començar a publicar-se una volta més i va continuar fins a 1950. Es va publicar una edició de Cosmoglotta A o B tots els mesos entre giner de 1937 i setembre de 1939, i en acabant (despuix de l'impacte inicial de la guerra) tots els mesos des de setembre de 1941 fins a juny de 1951. Durant la guerra, solament aquells en Suïssa i Suècia varen poder dedicar-se per complet a l'idioma, portant a terme activitats de forma semioficial.
Durant la guerra, els occidentalistes varen notar que a sovint es permetia que l'idioma s'enviara per telegrama dins i fòra de Suïssa (especialment des d'i cap a Suècia) inclús sense reconeiximent oficial, suponent que els censors podien entendre-ho i podrien pensar que estaven escrits en espanyol o romanche, un idioma menor pero oficial en Suïssa que en eixe moment caria d'una ortografia estandardisada. Açò va permetre que tinguera lloc alguna comunicació entre els occidentalistes en Suïssa i Suècia. Als atres centres d'activitat occidental en Europa no els va ser tan be, ya que les existències de materials d'estudi en Viena i Tallin varen ser destruïdes en bombardejos i numerosos occidentalistes varen ser enviats a camps de concentració en Alemanya i Checoslovàquia.
Els contactes es varen restablir poc despuix de la guerra pels que es varen quedar, en cartes de països com França, Checoslovàquia, Finlàndia i Gran Bretanya que varen aplegar a Cosmoglotta. Els escritors varen dir que estaven llests per a començar de nou les activitats per a l'idioma. Cosmoglotta tenia subscriptors en 58 ciutats de Suïssa uns mesos abans del final de la Segona Guerra Mundial en Europa, i Cosmoglotta A va començar a publicar-se novament en 1946.
Estandardisació de l'idioma
Durant la guerra molts occidentalistes es varen dedicar a estandardisar l'idioma.[1] De Wahl havia creat Occidental en una série de característiques immutables, pero creïa que seguir les «lleis de la vida» li donava una base lo suficientment ferma com per a seguir una «evolució natural».[2] La seua flexibilitat «permetria que el temps i la pràctica s'ocuparen de les modificacions que resultaren necessàries».[3] Com a resultat, algunes paraules tenien més d'una forma permesa, lo que no podia resoldre's per decret, deixant aixina la decisió final a la comunitat en incloure abdós formes possibles en els primers diccionaris de l'idioma.[4] Un eixemple és el verp scrir (escriure) i una possible una atra forma scripter, ya que abdós creaven #derivació reconeixibles internacionalment: scritura i scritor de scrir, o scriptura i scriptor de scripter.56 De Wahl va expressar la seua preferència per scrir, trobant scripter alguna cosa pesat, pero va comentar que este últim certament estava permés i que l'occidental podria prendre una evolució similar a les llengües naturals en els que abdós formes es tornen d'us comú, en la forma més llarga tenint un caràcter més pesat i formal i la forma més breu un to més llauger i quotidià (com el story i history en anglés).[5]
L'ortografia era una atra àrea en la que existien vàries possibilitats, a saber, l'ortografia etimològica (adtractiv, opression), l'ortografia històrica (attractiv, oppression) o l'ortografia simplificada (attractiv, opression).[6] La primera opció casi mai es va usar, i l'ortografia simplificada finalment es va convertir en l'estàndart en 1939.[7] Gran part de l'estandardisació de l'idioma es va portar a terme d'esta manera a través de la preferència de la comunitat (per eixemple, es varen propondre tant ac[8] com anc per a la paraula «també», pero la comunitat es va decidir ràpidament per anc), pero no tot va ser aixina. En els dubtes pendents sobre la forma oficial d'algunes paraules i la falta de material general destinat al públic en general,[9] es va dedicar molt temps durant la Segona Guerra Mundial a l'estandardisació de l'idioma i la creació de cursos, i per la continuació de la guerra, en agost de 1943 es va prendre la decisió de crear una acadèmia interina per a oficialisar este procés.[1]
Este procés havia començat poc abans de la guerra, i els occidentalistes suïssos, trobant-se aïllats del restant del continent, varen optar per concentrar-se en els materials d'instrucció per a tindre'ls llests al final de la guerra.[10][11] En fer-ho, en freqüència es varen trobar confrontats en la decisió entre dos formes "teòricament igualment bones" que havien permaneixcut en l'us popular, pero la presència del qual podria ser confusa per a un nou aprenent de l'idioma.[12] L'acadèmia va sostindre que els esforços d'estandardisació es basarien en l'us real, afirmant que:
IALA, interlingua i canvi de nom a interlingue
Estancament i resorgiment
Filosofia
Eixemples de vocabulari
Símbol
Gramàtica
Alfabet
Artícul
Substantius
Pronoms personals
Correlatius
Verps
Adverbis
Derivació
Facilitat d'aprenentage
Lliteratura
Llistat d'obres
Atres texts no lliteraris
Si be les principals obres escrites en occidental han segut obres lliteràries, existixen atres publicacions en este idioma que no es podrien calificar com a tals. És el cas d'obres com:
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Cosmoglotta B, 1943, p. 85:
- Archivat el 15 de abril de 2021 archivat en Wayback Machine. English translation: "Because the president and secretary of the Academy are located in countries in a state of war, the leading Occidentalists of the neutral countries, Switzerland and Sweden, believe it necessary to set up an INTERIM ACADEMY which will function until the other will be able to resume its work. The decisions of this interim academy will be conditional, i.e.: must be validated by the regular Academy after the war, and due to that it will deliver to it all documents justifying its decisions, with detailed reasons."
- ↑ «Kosmoglott, 1922, p. 65».
- ↑ «Cosmoglotta A, 1927, p. 95».
- ↑ Cosmoglotta B, 1945, p. 3:
- Archivat el 15 de abril de 2021 archivat en Wayback Machine. Translation: "For some hundreds of international words there are two forms between which it is not easy to know which one is better. E. de Wahl wisely wrote both in the first dictionaries, with the intention to let practice make the decision."
- ↑ (May 1925) Kosmoglott, 1925, p. 14.
- ↑ «Cosmoglotta B, 1944, p. 66».
- ↑ Schmidt, Dr. Thomas (2020). GROSSES MODERNES WÖRTERBUCH INTERLINGUE (OCCIDENTAL) - DEUTSCH, Berlin, pp. 2. «Von seiner Entstehung bis zum Ausbruch des Zweiten Weltkrieges 1939 wurde die Rechtschreibung der Sprache deutlich vereinfacht. Diese sogenannte „simplificat ortografie“ löste die alte „historic ortografie“ ab.»
- ↑ «Kosmoglott, 1926, p. 52».
- ↑ «Cosmoglotta B, 1938, p. 82».
- ↑ «Cosmoglotta B, 1938, p. 82».
- ↑ «Cosmoglotta B, 1939, p. 1».
- ↑ «Cosmoglotta B, 1945, p. 49».
- ↑ Cosmoglotta B, 1944, p. 67:
- Archivat el 15 de abril de 2021 archivat en Wayback Machine. "...li standardisation del lingue have su natural límites. "Standardisar li lingue ne significa arbitrarimen oficialisar un del solutiones possibil e rejecter li altris quam índesirabil e genant. On standardisa solmen solutiones queles ja ha esset sanctionat per li practica."