Adverbi

Un adverbi és una paraula que complementa a un verp, un adjectiu, atres adverbis e inclús oracions. Els adverbis generalment expressen modo, lloc, temps, cantitat, afirmació, dubte, etc., responent a preguntes com ¿quàn?, ¿on?, ¿cóm?, ¿de quina manera?, entre unes atres. Esta funció és nomenada funció adverbial, i pot ser portada a terme per paraules aïllades (adverbis) o per grups de dos o més paraules (locucions adverbials).

Algunes de les paraules considerades per la gramàtica tradicional precientífica com a adverbis poden considerar-se en categories independents. Per eixemple, els adverbis d'ubicació, modo i cantitat semblen formar una classe natural, pero atres adverbis («epistémics», «adverbis de negació») semblen formar des del punt de vista sintàctic una classe aparte.

Funcions

La paraula adverbi ve del llatí adverbium, construïda en el prefix ad- («cap a», «junt»), verbum («paraula», «verp») i el sufix nominal -ium. El terme implica que la funció principal dels adverbis és actuar com a modificadors o complements d'un verp o frase verbal. Un adverbi usat d'esta manera pot donar informació sobre el modo, lloc, temps, certea, o atres circumstàncies de l'activitat expressada pel verp o frase verbal. A continuació alguns eixemples:

• Ho deixem ací (ací modifica el verp deixem, indicant lloc)
• Yo vaig treballar ahir (ahir modifica el verp vaig treballar, indicant temps)
• Tu comets errors freqüentment (freqüentment modifica la frase verbal comets errors, indicant modo)
• Indubtablement ell ho va fer (indubtablement modifica el verp va fer, indicant certea)

Els adverbis també s'usen com a modificadors d'adjectius, i d'atres adverbis, generalment per a indicar grau. Eixemples:

• Esta paella està molt saborosa (l'adverbi molt modifica a l'adjectiu saborosa)
• La meua casa està prou llunt (l'adverbi prou modifica un atre adverbi – llunt)

Definició formal

És un tipo de paraula invariable que actua com a núcleu del sintagma adverbial, complementant a un verp, un adjectiu o un atre adverbi. Les funcions sintàctiques de l'adverbi són, a part de la de núcleu del sintagma adverbial, les de complement circumstancial del verp, la de quantificador, grau o complement de l'adjectiu («molt bo», «recent fet») i les de quantificador d'un atre adverbi («prou llunt»). Alguns adverbis poden funcionar com predicat dirigit cap a un subjecte i junt a una còpula verbal («està divinament»).

Característiques

En la morfologia espanyola solen ser invariables o en certs morfemas. Sol afegir informació circumstancial al verp, i alguns inclús a tota l'oració, ya siga de temps, de modo, de lloc, de dubte, d'afirmació o de negació. En eixos casos es considera que funciona com a modificador a nivell de sintagma verbal («ho vaig fer fàcilment») o nivell causal («sincerament,...») per lo que alguns adverbis poden funcionar com marcadors del discurs.

Els adverbis de lloc són paraules que servixen per a indicar el lloc a on es troba algun ser o objecte. I estos poden ser: avant, arrere, a on, ahí, ací, allí, allà, dalt, prop, davant, darrere, on, damunt, llunt, etc.

L'adverbi de modo pot formar-se per mig de la colocació del sufix -ment al final d'alguns adjectius. Per eixemple: ràpit (adjectiu) >> ràpidament (adverbi). També poden formar-se composts parasintètics adverbials agregant el prefix a- i el sufix -as: A gatas, d'amagat, a cegues... Alguns sintagmes preposicionals aixina mateix han segut lexicalisats com a adverbis: a posta > aposta, a penes > a penes, etc.

Abdós, tant l'adverbi com el adjectiu poden ser precedits per quantificadors com:

«molt» + adj //adv = «molt ràpit» // «molt ràpidament» són adverbis superlatius.

Classes d'adverbis

Tradicionalment els adverbis s'han dividit en les següents categories:

• Adverbis de ubicació, temps i espai, modo i cantitat.
  • Adverbis de lloc: ací, allí, ahí, allà, ací, dalt, avall, prop, llunt, davant, darrere, damunt, devall, enfronte, arrere, entorn.
  • Adverbis de temps: abans, despuix, després, pronte, vesprada, enjorn, encara, encara, ya, ahir, hui, demà, sempre, mai, jamai, pròximament, prontament, anit, de seguida, ara, mentres, anteriorment.
  • Adverbis de modo: be, mal, regular, despai, corrents, aixina, tal, com, apressa, aposta, pijor, millor, fidelment, estupendament, fàcilment, negativament, responsablement —totes les que es formen en les terminacions «ment»—.
  • Adverbis de cantitat o grau: molt, poc, molt, prou, més, menys, alguna cosa, massa, casi, solament, solament, tan, tant, tot, res, aproximadament.

• Adverbis que complixen la funció de epistémics:
  • Adverbis d'afirmació: sí, també, cert, certament, efectivament, clar, exacte, obvi, verdaderament, segurament, aixina mateix, etc.
  • Adverbis de negació: no, jamai, mai, tampoc.
  • Adverbis d'orde: primerament, últimament.
  • Adverbis de dubte o dubitatius: potser(s), acàs, provablement, possiblement, segurament, tal volta, pugues, pot ser, a lo millor.
  • Adverbis interrogatius/exclamatius i relatius, les formes usades ortogràficament en oracions interrogatives i exclamatives són quàn, cóm, quant i on (les formes relatives són idèntiques encara que s'escriuen sense tilde).
  • Atres adverbis: solament/solament, encara, inclusivament, ademés, únicament, fins i tot; mismament, pròpiament, precisament, concretament; viceversa, contràriament, siquiera, conseqüentment.

Adverbis epistémics

Els «adverbis» epistémics semblen tindre restriccions diferents dels adverbis d'ubicació, modo i cantitat. De fet sintàcticament molts d'ells semblen requerir posicions sintàctiques diferents de la d'un adjunt verbal (com és el cas dels d'ubicació, modo i cantitat).

Per eixemple, el complex comportament sintàctic de les paraules en polaritat negativa no pot explicar-se adequadament tractant-les simplement com a adverbis. Per eixa raó alguns llingüistes han conjeturat que formen una classe especial de *epistémicos negatius que ocupen la posició de núcleu sintàctic d'un hipotètic sintagma de negació.

Alguna cosa similar succeïx en molts epistémics afirmatius (tradicionalment cridats «adverbis afirmatius») la posició sintàctica dels quals podria estar situada en algun dels sintagmes de tipo pragmàtic que integren la perifèria esquerra de l'oració o sintagma que formes.

Vore també

• Sintagma adverbial

Referències

Bibliografia

• , Akal. ISBN 978-84-460-2227-5.

Enllaços externs

• Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Adverbio de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.