Sexeni de Morella
El Sexeni, és una festa que se celebra en la localitat castellonenca de Morella, Comunitat Valenciana, en honor de la Mare de Deu de la Vallivana. La festa se celebra una volta cada sis anys, el tercer dumenge d'agost (des de l'any 1678), i està catalogada com d'interés turístic nacional des de l'any 2012.
Origens i història
La festa ya està testimoniada en el sigle XVII. Consistia en una série d'actes solemnes en que els morellans dedicaven a la Verge en agraïment a la desaparició de la pesta que va assolar la població en l'any 1672. En eixa data es va pujar a la Mare de Deu al poble, i les febres dels ciutadans varen remetre. Per eixa raó, i a instàncies dels llauradors, els jurats i justícia de la vila, varen fer el vot d'organisar un novenari d'Acció de Gràcies a la Mare de Deu de la Vallivana. Des de l'any 1678 s'han celebrat cada sis anys de forma pràcticament ininterrompuda.
L'acort diu aixina:
El Consell de Morella acordà en l'any 1678 traslladar la pregària i festa del Sexeni del més de maig a l'agost. Des d'eixe moment s'han vixcut cinquantaquatre Sexenis.
La celebració
L'Anunci
En l'any anterior a la festa, se celebra L'Anunci.
Des de l'any 1903, manté una estructura similar; durant els tres primers dumenges d'agost, es planten en barraquetes de fusta en els carrerons, uns ninots (ninots i volantins que representen caricatures humanes i que són un reflex de la vida en Morella i els seus habitants). El quart dumenge de l'Anunci es celebra una missa. L'Anunci té lloc en l'iglésia, pero despuix adquirix un to festiu, en el que els integrants de la Crida es mesclen en una batalla de confeti i serpentines en desfilada de carrosses fetes de paper. Tot per a recordar i anunciar la festa de l'any següent.
El Sexeni
El tercer dumenge de l'agost i com cada sis anys des de 1678, els morellans baixen en pregària a la Vallivana i acompanyant a la Mare de Deu tornen a la ciutat. El dumenge se celebra una provessó en la que participen els diferents gremis de la vila, en les seues imàgens i personages bíblics. Per últim, desfilen la bandera de la Vallivana, els elets, els gremis de segon orde i la creu de la Basílica. Durant la provessó, es lligen les Relacions o versos dedicats a la Verge, dins d'un artifici nomenat Taronja, similar a la Mangrana d'Elig, que s'obri en quatre gallons quan passa la Patrona. Quan es descobrix, apareix un chiquet chicotet vestit de Sant Miquel que li canta uns versos.
Al final de la festa, la Mare de Deu de la Vallivana torna al seu santuari.
Actes
Durant les celebracions, se celebra missa solemne, retaule, provessons i atres activitats festives.
Decoració dels Carrers
Un dels elements més cridaners de la festa, són els adorns dels carrers. Els punts més significatius de la festa, es cobrixen en herbes aromàtiques i es fan enramades en garlandes balcons i portes. Estes garlandes, estan fetes en flors de paper que elaboren les dònes de cada barri.
Elements Característics
Cal destacar:
- El Retaule, Retaule o Regrés a la Ciutat.
- Els Conventets: menuts escenaris que representen la sala d'un convent.
- Els Volantins: en el Carrer de la Font, són figures unides entre sí en una fusta, que al pas de les provessons donen regressos.
- La Taula cap per avall: de significat desconegut, consistix en una taula disposta per a un convit, que curiosament, es troba al revés.
Danses i Quadros Figuratius
Participen el dia de la Rebuda a la Verge i estan relacionats en l'història del Poble. Entre els quadros destaquen els del: Gremi del Comerç, Carro Triumfant i Miraverges.
Entre les danses destaquen: Les Danses dels Torners, dels Llauradors, dels Teixidors i la dels Oficis, i de les Gitanetes.