Interlingue

Interlingue o occidental (cridat aixina entre 1922-1947) és una llengua artificial creada per Edgar von Wahl, un dels primers esperantistes.

Interlingue '
Pronunciació:	AFI:
Atres denominacions:	Occidental
Parlat en:
Regió:
Parlants:
Rànquing:	No està entre els 100 primers
Família:	Llengües artificials
estatus oficial
Llengua oficial de:
Regulat per:	Interlingue-Union (IU)
còdics de la llengua
ISO 639-1	ie
ISO 639-2	ie
ISO/FDIS 639-3	[1]
SIL
vore també: llengua

Von Wahl va nàixer en Olviopol, hui Estònia i llavors província de l'Imperi rus, en el sí d'una família de llengua alemana. Els seus consells varen ser seguits per Zamenhof. Oficial de la marina de guerra, va optar pel bando sariste en la Revolució de 1917. Despuix del triumfo dels soviètics, es va exiliar en França, canviant el seu llinage per De Wahl. Descontent en l'esperanto, va decidir crear el seu propi proyecte, al que cridaria occidental. Publica en l'any 1922 el seu proyecte de llengua. Formula la regla de Wahl. Va conseguir reunir un chicotet grup de seguidors, que seguiria editant la revista Cosmoglotta fins als anys 1950.

En l'any 1947 varen decidir canviar el nom pel d'interlingue (No interlingua, nom usat per Peano per al seu "Latino sine flexione", i també per l'Alexander Gode en proyecte d'IALA de 1953). No obstant, l'associació no va tornar a donar senyals de vida fins a la década dels anys 1990, a través d'Internet.

Història i activitat

Començos

Les activitats de l'idioma i els seus usuaris poden vore's a través de la revista Cosmoglotta, la qual es va escomençar a publicar en l'any 1922 en Tallin, [[Estònia],] baix el nom de Kosmoglott. La llengua que de Wahl va anunciar aquell any era el producte d'anys d'experiments personals baixe el nom d'auli (de llengua auxiliar en anglés, auxiliary language), la qual va usar entre els anys 1906 i 1921 i es va guanyar el sobrenom de proto-occidental. Durant el desenroll de l'idioma de Wahl va explicar el seu enfocament en una carta a un conegut, el Baron d'Orczy, escrita en auli:

Mon direcció en la creació de la llengua universal et sembla prou regresiva... Ho entenc prou be, perque l'estic escomençant des de l'atre extrem. No escomence en l'alfabet i la gramàtica i després adapte el vocabulari, sino tot lo contrari: tom tot el material internacional de paraules, sufixos, finals, formes gramaticals, etc., i després treball per a organisar el material, ho ordene, compile, interpole, extrapole i erege.

De Wahl també es va escriure a sovint en el matemàtic italià i creador del latino sine flexione, Guiseppe Peano, i va ser apreciat per la seua selecció de vocabulari internacional, escrivint que:

Crec que el "vocabulario commune" del Professor Peano és ya una obra científica més valiosa que tota la lliteratura escolàstica de l'ido sobre coses imaginàries evocades pel "fonament" de Zamenhof".

Filosofia

Gramàtica

Lliteratura

Atres texts no lliteraris

Si be les principals obres escrites en occidental han segut obres lliteràries, existixen atres publicacions en este idioma que no es podrien calificar com a tals. És el cas d'obres com:

1. Le Axiome de Paralleles de Euclides a Hilbert, de Carl-Erik Sjöstedt. Publicat en l'any 1986, es tracta d'una enciclopèdia de matemàtiques.
2. Alguns llibres de text publicats en internet per Vicente Costalago en l'any 2020.

Enllaç extern

• Diccionari valencià-occidental