L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Loquillo (cantant)

Revisió de 16:57 25 nov 2021 per Valencian (Discussió | contribucions) (Text reemplaça - 'pelicula' a 'película')
Loquillo

Josep María Sanz Beltrán (Barcelona, 21 de decembre de 1960), alies Loquillo, o Loco, és un cantant espanyol de rok. Fins a mitan 2007, l'acompanyaren els nomenats Trogloditas (Simón, l'ultim troglodita original, deixà la banda i se quedà en el nom de Trogloditas). Actualment se presenta com Loquillo, si bé, acompanyat dels seus colaboradors habituals, com Igor Paskual o Jaume Stinus.

Història

El primer grup que formà se cridà Teddy Loquillo y Sus Amigos, junt a Carles Segarra (actual membre de Los Rebeldes), encara que tingué escàs èxit. Seguidament, en 1980, naixqueren Loquillo y los Intocables, en els quals aplegà a gravar un disc i alguns singles. Per aquelles dates, tingué que complir en el servici militar, i en la seua absència el grup se desintegrà. Pero Sabino Méndez, guitarriste i autor de la majoria de les seues cançons, decidi esperar-li, i se propongué buscar nous músics per a una futura formació. La busqueda acabà en Vich, a on donà en tres musics que complien en les seues expectatives: Ricard Puigdomènech, Jordi Vil i Josep Simón Ramírez. Despuix del regrés de Loquillo, mamprendrien una nova andadura, formant la banda que els consolidà, i que li ha acompanyat fins fa pocs anys: Loquillo i els Trogloditas, que realisaren el seu debut davant el public en Tomelloso (Ciutat Real) en l'estiu de 1983.

A pesar de l'abandó de Sabino Méndez en 1989 (per problemes en l'heroïna i diferencies en el restant), i de les continues anades i vingudes del restant de components, la banda se mantingué viva durant 25 anys. En 2007, despuix de l'abandó de Josep Simón, últim membre fundador que quedava en ella i propietari llegal del nom, Loquillo decidí prescindir de l'apelatiu "Trogloditas", argumentant que caria de sentit al no quedar ningú dels integrants originals.

Encara que el Pop i el Roc han segut la seua pedra angular, ha agradat també de provar atres estils. De fet, en els seus inicis s'aplegà a dir d'ell que era “massa rocker per als punks, i massa punk per als rockers”. Molts anys despuix, baix el lema de Gabriel Celaya “la poesia és una arma carregada de futur”, edità dos discs de poemes, en música i adaptació de Gabriel Sopeña: La vida per davant i En elegancia, a on posa veu a obres de poetes del calibre de Octavio Pau, Pau Neruda, Pere Salines o Jaume Gil de Biedma entre atres.

En 2001 li dedicà una cançó al llegendari actor John Wayne, en el títul en castellà del seu epitafi: Lleig, fort i formal.

Ademés de cantant, també ha interpretat algun paper secundari en la gran pantalla, participà en l'obra del director Mario Camus (prestigiós director de la premiada en Cannes Els sants inocents) per a encarnar al personage Efrén Castells en la película La ciutat dels prodigis; també ha colaborat com articuliste en diversos periodics, i ha escrit dos noveles, "El chic de la bomba" i "Barcelona Ciutat". En 2008 representà a un falangiste en la película La bona nova de Helena Taverna. També ha participat en la banda sonora de "Dones en peu de guerra" i "Vindication", dos largometrajes dirigits per la seua companyera sentimental, Susana Koska.

Se separà definitivament de Los Trogloditas en[2008, en l'edició de Balmoral, disc homenage al local madrileny a on solien reunir-se, junt a atres musics, intelectuals i artistes. Per Balmoral fon nominat al Grammy Llati 2008 en la categoria de "Millor Album de Roc Vocal", que finalment fon concedit al seu amic Andrés Calamaro pel seu àlbum La Lengua Popular.

El 17 de novembre de 2009 eixí a la llum un disc a on Loquillo presentava els 30 anys de la seua carrera musica(1980-2010) en una edició de lux, 99 cançons en 5 CD´s, 3 DVD´s en videoclips, material extra, etc. Loquillo Rock&Roll Star 30 anys/1980-2010.

En l'actualitat residix en Sant Sebastián (Païs Vasc). El 3 de decembre de 2010, Loquillo fon condenat a tres mesos de presó, al ser declarat culpable d'agredir a un home en un bar de la capital guipuzcoana. Actualment Loquillo és el presentador d'un programa titulat American Chopper, dit programa s'emet en el canal de televisió Discovery Max. En ell apareix la familia Teutul, d'Orange County Choppers.

Discografia de Loquillo y los Intocables

Discografia de Loquillo y Trogloditas

Discos d'estudi i directes

Reedicions

Recopilatoris

Discografia de Loquillo

En Gabriel Sopeña:

  • 1994- La vida por delante, EMI-Hispavox
  • 1998- Con elegancia, PICAP
  • 2005- Mujeres en pie de guerra (banda sonora original del documental homònim), DRO Atlantic

En solitari:

Varios:

Filmografia

Llibres

  • "Un alto en el camino", llibre de conversacions en Juan Puchades.
  • "El chico de la bomba".
  • "Barcelona ciudad".
  • "El hijo de nadie", llibre de conversacions en Luis Hidalgo.

Enllaços externs

http://es.wikipedia.org/wiki/Loquillo_(cantante)

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Loquillo_(cantant)&oldid=190875»