Escleròtica
Revisió de 15:45 27 oct 2021 per Jose2 (Discussió | contribucions)
Dibuix esquemàtic de les parts de l'ull. 1. Cristalí, 2. Zònula ciliar o lligament suspensori del cristalí; 3. Cambra posterior i 4. Cambra anterior en el 5. Trajecte de l'humor aquós; 6. Pupila, 7. Corneosclera 8. Còrnea, 9. Sistema trabecular i canal de Schlemm. 10. Limbo esclerocorneal i 11. Escleròtica; 12. Conjuntiva. 13. Úvea (en 14. Iris, 15. Cos ciliar , 16. Coroide), 17. Ora serrata, 18. Humor vitri en 19. Conducte hialoide, 20. Retina en 21. Màcula retinal), 22. Fòvea central de la retina i 23 Disc òptic, papila òptica → punt cec, 24. Eix òptic de l'ull. 25. Eix de l'ull, 26. Nervi òptic en 27. Vena dural, 28. Càpsula de Tenon, 29. Tendó. 30. Segment anterior, 31. Segment posterior 32. Artèria oftàlmica, 33. Artèria i vena centrals de la retina → 36. Vasos sanguineus de la retina; Artèries ciliars: 34. posteriors curtes, 35. posteriors llargues i 37. anteriors, 38. Artèria lacrimal, 39. Vena oftàlmica, 40. Vena vorticosa 41: Etmoide, 42. Múscul recte intern, 43. Múscul recte extern, 44. Esfenoide
El cristalí és un component de l'ull en forma de lent biconvexa que està situat darrere de l'iris i davant de l'humor vitreu. La seua funcionalitat principal és la de fer possible l'enfocament d'objectes situats a diferents distàncies. Este objectiu se consegueix per mig d'un augment de la seua curvatura i de la seua grosaria, procés que es denomina acomodació.
El cristalí es caracterisa per la seua alta concentració en proteïnes, que li confereixen un índex de refracció més elevat que els fluits que l'envolten. Este fet és el que li otorga la seua capacitat per refractar la llum, ajudant a la còrnea a formar les imàgens sobre la retina.
