Brúixola
La brúixola és un instrument d'orientació que utilisa una agulla imantada per a senyalar el nort magnètic terrestre. El seu funcionament es basa en el magnetisme terrestre, per lo que senyala el sur magnètic que correspon en el nort geogràfic i és improductiu en les zones polars nort i sur per la convergència de les llínees de força del camp magnètic terrestre.
Des de mijans del sigle XX, la brúixola magnètica va començar a ser reemplaçada per sistemes de navegació més alvançats i complets, com la brúixola giroscòpica —que es calibra en fas de làser— i els sistemes de posicionament global. No obstant, encara és molt popular en activitats que requerixen alta movilitat o que impedixen, per la seua naturalea, l'accés a l'energia elèctrica, de la qual depenen els demés sistemes.
El Diccionari General de la Llengua Valenciana de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) definix la brúixola com un instrument que servix per a orientar-se i que consta d'una agulla imantada en el seu interior que marca el nort dels punts cardinals.
Història
Fon creada en China aproximadament en el sigle IX en la finalitat de determinar les direccions en la mar oberta, i inicialment consistia en una agulla imantada surant en un veixell ple d'aigua. Més avant fon millorada per a reduir el seu tamany i facilitar l'us, canviant-se el veixell d'aigua per un eix rotatori, i afegint-se una «rosa dels vents» que servix de guia per a calcular direccions. Actualment les brúixoles han rebut chicotetes millores que, si be no canvien el seu sistema de funcionament, fan més senzilles les medicions a realisar. Entre estes millores es troben sistemes d'allumenament per a prendre les senyes en entorns obscurs, i sistemes òptics per a medicions en les que les referències són objectes situats en la lluntea.