Anex:Refranys valencians

Este artícul pretén arreplegar els refranys valencians i frases fetes en valencià, en una llista. Si voleu una explicació d'algú refrany, seleccioneu el refrany corresponent.

¡

¿

¿ Aigua cau ? Senyal de pluja
¿ Això ho has dit tu ?
¿ Com quedarem en la compra del burro ?
¿ Parle yo o passa un carro ?
¿ Que t'ha paregut, morrut ?
¿ Qui t'ha fet eixe forat ? Li diu el mort al degollat
¿ Tens set ? Pixa i beu al gallet

A

A bona son no hi ha llit dur
A burro vell, albarda nova
A cada porc li arriba el seu Sant Martí
A fam de llop, dent de gos
A gallina forastera tots la piquen
A gos flac tot són puces
A grans mals, grans remeis
A l'amic reconciliat, mira'l en un ull obert i l'atre tancat
A la dona i a la cabra, corda llarga
A la fira no vages si no tens diners, que voràs moltes coses i no compraràs res
A la primera cullerada, mosca
A la taula i al llit, al primer crit
A la tercera, va la vençuda
A la vora del riu no faces niu
A mal d'orella, llet de femella
A Nadal creix el dia un pas de pardal
A on donen molt, no vages
A on hi ha gall, no hi canten gallines
A on hi ha hagut foc, sempre hi queda algun caliu
A on hi ha hagut, sempre queda
A on hi ha patró, no manen mariners
A on no hi ha sanc, no es poden fer botifarres
A on tingues el niu, no poses el piu
A on va la corda, va el poal
A pardal vell, gàbia nova
A paraules nècies, orelles sordes
A qui li pique, que es rasque
A qui no paga tots els saluden
A Santa Llúcia un pas de puça, a Nadal un pas de pardal, a Sant Vicent de la Roda creix el dia una hora
A Santa Llúcia, un pas de puça
Abans d’ensenyar, deprén
Abans els porcs que la casa
Afortunat en el joc, desgraciat en amors
Aigua passada, no mou molí
Al bon entenedor, poques paraules basten
Al cel que vages, no vages davant
Al llit i a la taula, a la primera paraula
Al pa, pa, i al vi, vi, i l’aigua clara
Al pobre, el sol se’l menja
Al preguntador, mentires en ell
Al saber, li diuen sort
Al sant enfadat, no resant-li està pagat
Allà a on mengen dos, hi mengen tres
Animal que no conegues, no li toques les orelles
Animal que vola, cap a la caçola
Aprenent de tot, mestre de res
Aquell que renta el cap al burro pert temps i sabó
A qui Deu no li dona fills, el dimoni li dona nebots
A qui és burro, que l’albarden
A qui no li agrade, que no mire
A qui no li agrade, que no s’ho menge
A qui no té faena, Deu li’n dona
Al amor el pinten cego
Al burro mort, les garrofes, per baix del rabo
Al mal temps, bona cara
Al que poc li costa, poc li dol
Al saber, li diuen sort
Alegria secreta, alegria incompleta
Amor de monja i pet de frare, tot és aire
Anem anant, els uns darrere i els atres davant
Ara que parlem d’escopetes, mon pare tenia un trabuc
Arrancada de cavall i parada de somera

B

Baixa i conta les gallines. Ya estan contades. Quantes n'hi ha? Una
Barca vella no aguanta vela nova
Barca vella, bony o forat
Be està lo que be acaba
Bellea i flors de maig, en un dia me'n vaig
Bon vent i barca nova
Bufar en caldo gelat
Busca qui t'ha pegat, rabo de gat

C

Cada casa és un món
Cada cosa al seu temps
Cada dia no és Nadal
Cada olleta té la seua tapadoret
Cada ovella, en la seua parella
Cada persona és un món
Cada u en sa casa, i Deu en la de tots
Cada u és cada u
Cada u s'apanya com pot
Cada u sap a on li apreta la sabata
Cada u en sa casa sap a on es penja el cresol
Cada u és fill de sa mare
Cal tindre amics fins en l’infern
Casa de dos portes, mala és de guardar
Casa robada, casa assegurada
Català si no te l'ha fet, te la farà
Caure del fóc a les brases
Cel rogenc, o pluja o vent
Cel roig al matí, pluja en camí
Chics i polls, caguen la casa
Cobra fama i posa’t a dormir
Com el gos de l’hortolà que ni menja ni deixa menjar
Com en casa no hi ha res
Companyia de dos, el meu gos i yo
Comprar barat és comprar dos voltes
Confia en Deu, pero corre
Cria corps i et trauran els ulls
Criada nova, perol trencat
Cul que veig, cul que vullc

D

D'a on no hi ha no es pot traure
D’ací a cent anys, tots pelats
D’ilusions també es viu
Darrere de l’u ve el dos
De chicotet se cria l’arbre dret
De desagraïts, l’infern és ple
De donar ningú es fa ric
De forner canviaràs, pero de lladre no escaparàs
De gotes d’aigua es fan els rius
De la festa, la vespra
De lo mal del piu, el Nostre Senyor es riu
De lo que et diguen no et cregues res, i de lo que veges, la mitat només
De lo que et menges, es cria
De lo que et menges, et creix
De mal arbre ixen males rames
De més alt n’han caigut
De moliner canviaràs, pero de lladre no t’escaparàs
De nit, al rei mate, i de dia l’acate
De nit, tots els gats són negres
De riquea i de santitat, la mitat de la mitat
De tal pare, tal fill
De tot hi ha en la vinya del Senyor
De treballar, ningú es fa ric
De visita, tots som bons
Deixar córrer el carro
Deixa't estar, no te sofoques que no arribarà la sanc al riu
Del dit al fet, hi ha gran tret
Del ric el remei, del vell el consell
Del vell, el consell
Despuix d’Ibi, Tibi
Deu ajuda a qui s’ajuda
Deu et guarde de la gata, que davant fa festes i darrere arrapa
Dia que passa, dia que no torna
Dichosa és la cara que s’hi coneix la màscara
Dient les veritat es perden les amistats
Dimarts, ni embarcats ni casats
Dins del mal, el be
Dona balconera, gossa i malfaenera
Dos camises té Joan, una que li han de fer i una que li faran
Dos dones i un pato, mercat
Dos filles i una mare, tres dimonis per a un pare
Dos per al sac, i el sac en terra
Dumenge de Rams, qui no estrena no té mans

E

Eixa albarda per a un atre ase
Eixa és més puta que les gallines
Eixa es quedarà per a vestir sants
Eixe és un faba, aniria a la mar i no trobaria aigua
Eixe és un me'n hi fot
Eixe guanya menys diners que les putes en Quaresma
Eixe no té vergonya ni la coneix
Eixe se ho tira tot a l’esquena
Eixe sempre fa la seua / va a la seua
Eixe té cap de suro
Eixe, s'ofega en un got d'aigua
Eixir del foc i caure en les brases
El braç, al pit; i la cama, al llit
El burro sempre va davant
El casat, casa vol
El convit de sant Bru se’l paga cada ú
El diner fa diner
El fill de la cabra sempre ha de ser cabrit
El fill de la gata, la rata mata
El forn, per Nadal, no para un instant
El gat escaldat, de l’aigua freda fuig
El gos mort no mossega
El gos que vol pa ha de llepar la mà
El llop muda les dents, pero no els pensaments
El mentirós ha de tindre bona memoria
El millor mege és el mateix malalt
El món pega moltes voltes
El paper és molt sofrit
El pare dolçainer, el fill, tabaleter
El peix gran es menja el chicotet
El porc més roí es menja sempre la millor bellota
El que a pressa viu, a pressa mor
El que espera, es desespera
El que juga per necessitat, pert per obligació
El que faltava “pal duro”
El que la fa, la paga
El que naix desgraciat, en els collons entropeça
El que no està acostumat a plagues, les costures li fan llagues
El que no plora, no mama
El que no sap, que vaja a l’ escola
El que sap, sap, i el que no a l’escola
El que paga, descansa i el que cobra, més
El que paga, mana
El que pega primer, pega dos voltes
El que té diners, té vicis
El que té el cul llogat no caga quan vol
El que tinga cucs que pele fulla
El que treballa en la pedra, ni menja ni medra
El que va en un coixo, a l’any coixo i mig
El que val, val
El ratolí que només coneix un forat, pronte és atrapat
El saber no ocupa lloc
El sol ix per a tots
El tambor també és tropa
El temps, tot ho cura
Els bous, es veuen molt be des de la barrera
Els consells, en diners
Els diners i els collons són per a les ocasions
Els diners van a on n’hi ha
Els pecats dels pares els paguen els fills
Els que estan junts són els que es barallen
Els valents cauen de cul
En amics com eixos, no fan falta enemics
En boca tancada no entren mosques
En casa del bo, el roí prop del fòc
En casa del ferrer, ganivet de fusta
En casa del paleta, mai la faina està feta
En dir les veritats s’acaben les amistats
En diners, torrons
En febrer, possat prop del braser
En l’estiu, tot lo món viu
En giner, tanca la porta i encén el braser
En la casa a on hi ha ruda no s’hi mor cap criatura
En la terra dels cegos, el tort és rei
En Valéncia tinc uns òrguens
Encara que es vista de seda, la mona, mona es queda
Entre marit i muller, no et fiques a faroler
Érem pocs i va parir l’auela
Érem pocs i va parir la burra
Eres més fals que un chavo de Negrín
Eres un espirit de contradicció
Eres un pardal de mal “agüero”
Es diu el pecat, pero no el pecador
És més roïn que un dolor
Es trau més llepant que mossegant
Esperant que enviudes no m’he casat
Esta es pensa que té l’or per vendre
Esta és una arregladora de parròquies
Està mal, pero descansa l'animal
Esta té la figa com un cabaç
Este és un pardal de mal “agüero”
Este no ha pegat brot en sa vida / no ha fet mai un brot
Estic més fart que Mahoma de la cansalada
Evita l’ocasió i evitaràs el perill

F

Fa més el que vol que el que pot
Faena de dos, merda de gos
Faena feta no corre pressa
Fent-se el 'ansa' te fotrà / Fent-se el tòfol te fotrà
Fent i desfent s’ensenya la gent
Fer com fan no és pecat
Fer faena debades
Ferrant, ferrant, pergué l'ofici
Fes el llit al matí, que no saps lo que ha de vindre
Feta la gàbia, mor el pardal
Feta la llei, feta la trampa
Fill no tenim i ya el bategem
Fins el setanta d’abril, al cos no li lleves ni un fil
Fòc de figuera, fòc de quimera
Fòc de palla, fòc de canalla
Fòc de rama, fòc de flama
Fora de la vista, fora del pensament
Forasters vindran que de casa nos trauran
Fugir del foc per a caure en les brases
Fum sense fòc dura molt poc

G

Gàbia nova, pardal mort
Gallina vella, fa bon caldo
Gat escaldat d’aigua freda fuig
Gos que lladra, no mossega

H

Hi ha més dies que llonganices, i més hores que botifarres
Home de molts oficis, pocs beneficis
Home pobre no pot criar gos
Home previngut val per dos
Home roig i gos pelut, abans mort que conegut
Hui per mi, demà per tu

J

Justícia, pero no per ma casa

L

L'unió fa la força
L’aigua fa cucs
L’aigua no es pert tota per un sol forat
L’aigua, per als patos
L’amor és cego
L’arbre s’ha d’adreçar de jove
L’arbre tort, de chicotet s’endreça
L’edat no perdona
L’experiència és la mare de la ciència
L’home és l’únic animal que es tropeça dos voltes en la mateixa pedra
L’home es casa quan vol, i la dòna quan pot
L’home és un animal de costums
L’ignorància és molt atrevida
L’ocasió fa al lladre
L’ocasió fa el pecat
L’u per l'atre i la casa per agranar
L’ull s’enamora de la lleganya
L’últim tanca la porta
L’unió fa la força
La cama al llit i el braç al pit
La curiositat va matar al gat
La faena del matalafer: fer i desfer
La fe mou muntanyes
La gallina de dalt caga la de baix
La llengua no té os
La mar no va mai al riu
La mare que et va parir, que descansà es va quedar
La mentira té les cames molt curtes
La merda, com més es remena més pudor fa
La migranya, dormint s’apanya
La millor paraula és la que no es diu
La mort, a tots nos iguala
La nit de Sant Joan, la més curta de l’any
La paraula és argent; el silenci, or
La paraula és l’home
La por és lliure
La pràctica fa Mestres
La processó va per dins
La que no és bonica als quinze anys, que no espere ser-ho mai
La roba bruta s’ha de rentar en casa
Les apariències engañen
Les armes de foc, el dimoni les carrega i el dimoni les dispara
Les coses no es fan soles
Les coses, clares, i el chocolate, espés
Les costums es fan lleis
Les criatures diuen en la plaça lo que senten en casa
Les criatures fan lo que veuen fer als grans
Les desgràcies, mai vanen soles
Les granotes es crien, en l’aigua
Les mones de Tetuan, lo que veuen fer fan
Les mosques van a la mel
Les paraules, se les emporta el vent
Llaurador i burro, creïlles grosses
Llibre deixat, perdut o destripat
Llibre que deixaràs, llibre que perdràs
Llibre tancat, mestre callat
Llibres, canyes, escopetes i sacs, no en deixes, que no se’n torna cap
Lluïx més el fum en la meua terra que el fòc en l’aliena
Lo meu és meu, i lo teu, dels dos
Lo que cou cura
Lo que està fet, fet està
Lo que la mar dona, la mar s’ho emporta
Lo que no passa en un any, passa en un dia
Lo que no pot ser, no pot ser, i ademés és impossible
Lo que poc costa, poc dol
Lo que pugues fer hui no ho deixes per a demà
Lo que sembraràs, això recolliràs
Lo que va davant, va davant

M

Mai plou a gust de tots
Mal dilluns, mala semana
Mala bomba t’arreplegue
Me dus com a cagalló per séquia
Mentira. ¿ Mentira ?, agarra un cagalló i estira
Més estira un pèl de figa que una maroma de barco
Més sap el dimoni per vell que per dimoni
Més val caure en gràcia que ser gracias
Més val estar a soles que mal acompanyat
Més val llepar que mossegar
Més val pardal en la mà que cent volant
Més val previndre que curar
Més val que sobre que no que falte
Més val roïn conegut, que bo per conéixer
Més val sumar que dividir
Més val tart que mai
Mes valen les agranades de ma casa que tot lo de la teua
Més veuen quatre ulls que dos
Millor un ou hui que una gallina demà
Miquel, Miquel, no tens abelles i vens mel
Molts anys que vaja per davant
Mort el gos, s’acabà la ràbia

N

Nadar i guardar la roba
Nevada abans de Nadal, per mija femada val
Ni mege jove ni barber vell
Ni sopem ni es mor el pare
Ni sopem ni parix l’auela
Ni sopem ni parix la burra
Ni un be, ni un mal, dura cent anys
Ningú dona els duros a quatre pessetes
Ningú és perfecte
Ningú és profeta en el seu poble
Ningu naix ensenyat
Ningú pot repicar i anar en la processó
Ningú se’n recorda de santa Bàrbara més que quan trona
Ningun geperut es coneix la gepa
Ningun tonto tira pedres al seu terrat
No digues mai d’esta aigua no beuré
No es pot clavar els claus per la cabota
No es pot estar en missa i repicant
No et deixes senda vella per novella
No hi ha lluna com la de giner, ni amor com el primer
No hi ha pijor sort que el que no vol oir/sentir
No jugues en foc que te cremaràs
No moriràs de “cornà” de burro
No patixques, que ella te farà la explicació i relació de la falla
No s’ha fet la mel per a la boca de l’ase
No té pa ni vi, i convida el veí
No, si me faries creure que un burro vola

O

Olla vella, bony o forat
Ovella de molts, el llop se la menja
Ovella que bela pert bocí

P

Paciència i una canya
Pactes trenquen lleis
Parlant, la gent s’entén
Parlar be no costa una merda
Passa més fam que un mestre d’escola
Pensa mal i no erraràs
Per ací m’entra i per ací m’ix
Per any nou, un pas de bou
Per carnestoltes, més vi que pa
Per esta m’entra i per esta m’ix
Per l’abril, cada gota en val per mil
Per l’abril, cada pardal canta en son niu
Per l’abril, espigues mil
Per l’abril, no et lleves ni un fil
Per l’abril, pardals a mil
Per l’abril, venen els pardals a mils
Per la boca mor el peix
Per la Pasqual i per Nadal, cada ovella al seu corral
Per la Verge del Pilar, faves a sembrar
Per Nadal, tots els animals al corral
Per Sant Andreu, aigua o neu
Per Sant Blai, una hora per dalt i una hora per baix
Per Sant Joan, bacores, verdes o madures, pero segures
Per Sant Martí, iguals el dia i la nit
Per Sant Mateu, el raïm meu i el meló teu
Per Sant Maties, ya són llarcs els dies
Per Sant Narcís, cada mosca en val sis
Per Tots Sants, amaga el ventall i trau els guants
Ploreu, chiquets, que pardalets tindreu
Poquet i bo
Primer es l'a que l'o
Primer és l'obligació que la devoció
Pujar-se’n al carro

Q

Quan dormim, tots som bons
Quan el gat no està, les rates ballen
Quan el gat no està, les rates van per la cuina
Quan el mal ve d’Almansa, a tots alcança
Quan es tanca una porta, se n’obri una atra
Quan l’ase no pot, la somera ajuda
Quan la Lluna mira a llevant, quart minvant; quan mira a ponent, quart creixent
Quan li veges els collons, digues mascle
Quan Nadal és sense lluna, de cent ovelles no n’escapa una
Quan no hi ha pa, bones són coques
Quan sigues pare menjaràs ous
Quan te descuides te pegarà un “escamó”
Quan te descuides te tirarà la “barrilà”
Quan un no vol, dos no es barallen
Quan uns riuen, atres ploren
Quan uns van, uns atres tornen
Quant més gran, més animal
Quant més sucre, més dolç
Que Santa Llúcia et conserve la vista
Qui a dos amics vol servir, en un o atre no podrà cumplir
Qui a mi em vullga vore tort, yo el vullc vore cego
Qui canta en la taula i chiula en el llit no té l’enteniment complit
Qui canta, el seu mal espanta
Qui de casa fuig, a casa torna
Qui de jove no treballa, quan és vell dorm a la palla
Qui de la tenda va i ve, dos cases manté
Qui deixa un llibre, pert un llibre i un amic
Qui diu lo que vol, escolta lo que no vol
Qui en chiquets se gita, pixat s’alça
Qui en fa cent i no en fa una, com si no en fera ninguna
Qui es vist en roba d’atre, al mig del carrer el despullen
Qui està be no se’n recorda de qui està mal
Qui està prop de la vaca, la mama
Qui estiga bé, que no es menege
Qui et vol be, et farà plorar
Qui fa lo que pot, no està obligat a més
Qui furta un ou, pot furtar un bou
Qui guarda quan té, menja quan vol
Qui juga en fòc acaba cremant-se
Qui juga en foc es crema
Qui l’entorta, se l’emporta
Qui la fa, la paga
Qui li ha fet el nas, que el/la tinga al braç
Qui mal va, mal acaba
Qui maltracta als vells, serà maltractat com ells
Qui molt corre, pronte para
Qui molt parla, molt erra
Qui no és agraït, és un malparit
Qui no es fia no és de fiar
Qui no pot pegar a l’ase pega a l’albarda
Qui no pot sembrar, espigola
Qui no sembra, espigola
Qui no sembra, no cull
Qui no té cap, que tinga cames
Qui no té faena, se la busca
Qui no té res que fer, el gat pentina
Qui no vullga pols, que no vaja a l’era
Qui peixet vullga menjar, el culet s’ha de banyar
Qui s’ajunta en un coixo, al cap de l’any coixo i mig
Qui s’arrima a bon arbre, té bona ombra
Qui s’enfada té dos faenes, enfadar-se i desenfadar-se
Qui té boca s’equivoca
Qui té fam somia rollos
Qui té filles menja bunyols
Qui té padrins, es bateja
Qui té un burro i el ven, ell s’entén
Qui té vinya i no la veu es fa pobre i no s’ho creu
Qui tinga pressa que arranque a córrer
Qui tot ho vol, tot ho pert
Qui tot s’ho menja d’una fartà, tot ho caga d’una caguerà
Qui vullga saber, que vaja a escola
Quin cul si no cagara

R

Respon sempre en gran prudència a qui li falta la ciència
Reunió de pastors, ovella morta

S

S’agafen més mosques en mel que en vinagre
S’atrapa abans a un mentirós que a un coixo
Sant Joan, el dia més gran
Sant Roc, als quinze anys digué: albercoc
Sarna en gust, no pica
Secrets en reunió, és de mala educación
Secrets en reunió, falta d’educació
Sempre paguen justs per pecadors
Sempre parla qui més té que callar
Sempre plou quan no hi ha escola
Sempre plou sobre mullat
Si bons raïms vols menjar, en setembre la vinya has de podar
Si el món fora un ou, se’l beuria
Si la Candelària plora, l'hivern fora i si riu ni hivern ni estiu
Si l’enveja fora tinya, quants de tinyosos hi hauria
Si la muntanya no va a Mahoma, Mahoma anirà a la muntanya
Si no vols caldo, tres tasses
Si no vols que una cosa se sàpia, no la faces
Si plou, la deixarem caure
Si tens diners, menjaràs bunyols
Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit
Si vols fer fortuna, no mires tant la lluna
Si vols saber qui és algú, dona-li poder
Si vols vore la lluna be, mira-la pel giner

T

Tal faràs, tal trobaràs
Tant tens, tant vals
Te'n vas del fanc i te fiques en el tarquim
Té més merda que un pal de galliner
Té més tecles que un piano
Tinc faena “pa” donar, vendre i regalar
Tota pedra fa paret
Tots els camins duen a Roma
Tots els cànters nous fan l’aigua fresca
Tots els sants tenen huitada
Tots fan llenya de l’arbre caigut
Tots som bons quan dormim
Tranquilitat i bons aliments
Treballar per al dimoni
Tres capes té Joan, dos que li n’han de fer i una que li’n faran

U

Ull per ull i dent per dent
Un ull al plat i un ull al gat
Una de calç i atra de arena
Una image val més que mil paraules
Una paraula dita a temps val més que despuix cent
Ungles de gat, i cara de beat
Uns naixen en estrela i uns atres, estrelats
Untar el carro

V

Val més estar a soles que mal acompanyat
Val més previndre que curar
Val més sort que ser fill de rei
Val més un llapis curt que una memòria llarga
Val més un pren que dos et donaré
Valen més llibres que lliures
Valéncia és bona si la bossa zona
Valéncia no es va fer en un dia
Ves, qui no te conega que et compre
Viste’m espai, que tinc pressa
Viu i deixa viure
Vore la palla en l’ull de l’atre i no vore la biga en el propi

Y

Ya que has fet el sant, fes l'altar

Vore també

Bibliografia

Tratat de adages y refranys valencians de Carlos Ros
Rondalla de Rondalles de Galiana.
El refraner valenciá de Estanislao Alberola (1928).
En Trellat y Sao de Joan Benet.
Pulles del Cabanyal, de Vicenta Plaza Valls (2019)