Europa central
Europa central és la regió que, com el seu nom indica, engloba a les nacions que es troben en la part central de Europa. No hi ha un acort unànim sobre quins territoris formen esta regió. Esta situació es deu a les diferents consideracions de caràcter històric (més que geogràfic). Cal mencionar que Europa central ha vixcut molts canvis, sent un dels escenaris d'importants moviments polítics com la Primera Guerra Mundial i la Segona Guerra Mundial, els quals varen portar com a conseqüència canvis en l'estructura política.
Entre els Alps i els Balcans
Les fronteres entre Europa central i els seus veïns estan fortament delimitades per barreres naturals de Nort a Sur: d'esta manera es té des de Europa del nort (o Escandinàvia) fins al Mar Bàltic i la Península Itàlica (o Itàlia) per mig dels Alps. Les fronteres des de la Europa occidental i la Europa oriental són més confuses i per esta raó hi ha tanta mescla de cultures a lo llarc d'este eix, a causa de la facilitat que suponia viajar per les rutes este enfront de les més complexes Nort-Sur.
Algunes Enciclopèdies com l'Encyclopædia Britannica, o la Columbia Encyclopedia, aixina com el CIA World Factbook acunyen el terme Europa central com el conjunt de països:
En un artícul sobre Europa en l'Enciclopèdia Catòlica de 1913 apareix Alemanya (que estén les seues fronteres fins als Balcans) pero no Suïssa en els mapes d'Europa central, Liechtenstein no es menciona.
La noció de Països Alpins estenent-se fins al Mar Bàltic i el mar del Nort és dubtosa. Mentres que Alemanya s'ha considerat sens dubte un país d'Europa central, tant pels alemans com per atres nacions, durant els sigles XIX i XX s'ha forjat una identitat pròpia que els ubica al Nort dels Alps en conte de en els Alps. Aixina i tot, Baviera, la part més alpina dels estats alemans és la que més població té en els Alps.
L'Europa central històrica
Durant l'història atres països han tengut la categoria de pertànyer a Europa central, alguns d'ells a causa del seu caràcter històric han pertanygut a una monarquia europea o a un imperi tal com el Sacre Imperi Romà Germànic, el Regne d'Hongria, la monarquia dels Habsburc, la República de les Dos nacions i el Imperi Alemà. Estos són:
- - Bielorrússia (parts del oest del país)
- - Croàcia
- - Lituània
- - Romania (Transilvània,Bucovina)
- - Sèrvia (Vojvodina)
- - Ucraïna (Galícia, Volhynia, Transcarpatia, Podolia,Bucovina)
- - Itàlia (Tirol del Sur, Friuli-Venezia Giulia)
Europa central despuix del Teló de Ferro
Posteriorment a la Segona Guerra Mundial gran part d'Europa va quedar dividida entre l'oest i este, efecte este que va neutralisar per complet l'idea d'una Europa central. Seguint la dissolució del Pacte de Varsòvia i el final de la Guerra freda va tindre un efecte d'agregació com a membres de la OTAN i de la Unió Europea.
Durant la Guerra Freda, el terme anglés central Europe fon acunyant a poc a poc l'idea d'una formació de països en l'extrem més oriental dels països del pacte de Varsòvia (Polònia o Hongria) intentant especificar els països comunistes que estaven en el costat més oest d'Europa. Este us del terme va continuar fins al final del Pacte de Varsòvia fins que gradualment estos països varen escomençar la seua transició.
Generalment s'exclou:
- Els Països Bàltics
- La Rússia Ortodoxa i les regions musulmanes
- Els Balcans
Vore també
Enllaços externs
- Oskar Krejcí: Geopolítica de les regió central europea. La vista des de Praga i Bratislava Bratislava: Veda, 2005. 494 p. (Descàrrega gratuïta).
- Artícul 'Mapping central Europe' in hidden europe, 5, Pp. 14-15 (novembre 2005).
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Europa Central de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.