Preposició
La preposició (del llatí praepositiōne), és una classe de paraula invariable que servix de nexe o enllaç entre dos elements de l'oració, u que va davant i un atre que va darrere de la preposició.
L'aparició de les preposicions en valencià i en les atres llengües romàniques se deu a la desaparició de la declinació llatina, ya que el llatí disponia dels casos de la declinació per a indicar estes relacions.
Classes de preposicions
Les preposicions se poden catalogar segons el criteri que es trie. Si tenim en conte la forma, tindrem preposicions simples i compostes; si tenim en conte la possibilitat de dur complement, tindrem preposicions transitives i intransitives; ara be, si tenim en conte criteris fonètics, tindrem preposicions àtones i tòniques que és el criteri més utilisat habitualent per a la classificació de les preposicions.
Preposicions àtones
Les àtones no tenen accent fonètic i semànticament el seu significat depén del context, ya que per elles a soles no en tenen, més allà d'un sentit general d'orientació.
Les preposicions àtones són: a (ad), en, de, per, com, fins, cap i també són àtones les compostes: per a, des de, fins a, cap a, com a, puix estan formades per dos preposicions àtones.
Eixemples de preposicions àtones
- Vingué en nosatros
- Anem de passeig
- Te presente a Joan
- Cap de pelicula m'agrada
- S'ha trencat per la teua culpa
Preposicions tòniques
Les preposicions tòniques si que porten accent fònetic i són: baix, barat a, cara a, contra, entre, sense, segons, sobre i vora.
Eixemples de preposicions tòniques
- Viu baix de ta casa
- T'ajudaré ara barat a que tu m’ajudes més tart
- Vine cara ací
- Protestàrem contra tot això
- Entre ta casa i la meua
- Vinc sense sopar
- Segons les normes, açò és correcte
- L'encarregat està tot el dia sobre els treballadors
- Vixc vora riu
