Viver

Viver és un municipi valencià situat en la comarca de L'Alt Palància. La localitat té una població de 1.795 habitants segons (INE 2010)

Situació

Viver és un municipi que està situat a la vora esquerra del Riu Palància, en el tram en que comença el vall mig o acaba el vall alt. L'orografia del terme mostra importants cims de la Serra Calderona i del municipi de El Toro, situat als peus de l'altipla de Barraques.

El terme municipal és llindant en els municipis de Barracas i Pina pel nort, Benafer pel Nortdest, Xérica per l'Est, Sur i Oest i Teresa per l'Oest.

Té una superfície d'un 50 Km. i està situat a uns 567 m. sobre el nivell de la mar, en un relleu relativament montanyós, a on destaquen els cerros de Erragudo i el mont de Sant Roc.

La zona urbana té una extensió d'unes 85 hectàrees. Els seus carrers són empinats en comerços i places i llocs pintorescs. Tot això fa que Viver siga un lloc de descans i estiueig. Durant l'estiu Viver sextuplica el número de habitants.

Ullals i fonts

Com el seu nom indica Viver és una vila de moltes aigües per la cantitat d'ullals i fonts.

Ullals

• Ojos del Prado
• Tejería
• San Miguel
• Erragudo
• La Chana
• Morredondo
• Mariané
• La Chorrera
• La Franqueza
• Fuente del Oro
• L'Ochino
• El Pontón
• Sargal
• Fuente el Rosalén
• El Burro
• La Salud
• La Canaleta
• Mosén Villar
• Fuente el Río
• San Pedro
• Balsa de Mediavega, etc...

Fonts

• La Teja
• Duque de Calabria
• Garrón
• Abrevadero
• San Antonio
• Baile
• Asunción
• Fuente de la Plaza Mayor
• Cazadores
• El Santo
• Caños del Ao
• Bombero
• La Glorieta
• La Floresta
• La Losa, etc...

Algunes d'estes fonts tenen propietats terapèutiques.

Clima

Encara que Viver perteneix a la Comunitat Valenciana i deuria de tindre un clima mediterràneu no és aixina, el seu clima és continental caracterisat pels hiverns frets i llarcs i estius calorosos pero més curts. La mija de temperatura va dels 27º en juliol i agost als 8º de giner. També durant la primavera poden haver gelades que afecten a les collites. Les pluges són mes abundants durant la primavera i la primavera d'hivern, encara que eixa predicció no és sempre precisa. Durant l'any 1996 el mes en que més plogué fon en decembre (96 l/m²) i el que menys en octubre (5 l/m²). La mija de l'any sol ser d'uns 50 l/m² per mes.

Flora i fauna

Flora

Respecte a la vegetació natural destaca la carrasca, el lledoner o el nyespler pero entre plantacions de cultiu, incendis i programes de reforestació esta vegetació ha disminuït i està sent substituida per pinades.

Com arbusts i plantes naturals destacaríem la presència de romers, tomello, argilaga, espígol, camamirla, coa de gat, mora d'albarzer, coa de cavall o poliol.

Fauna

La fauna també ha descendit ya que la seua existència se troba condicionada a la vegetació natural i autòctona; encara aixina se pot trobar en el mont conills, llebres, raboses, javalins, fardes, serps, fardachos, perdius, alacrans, rates penades i àguiles.