Vicent Sos Baynat

Revisió de 11:45 21 set 2019 per Xavier (Discussió | contribucions) (Pàgina nova, en el contingut: «'''Vicent Sos Baynat''' (Castelló de la Plana, 6 de decembre de 1895 - 5 de setembre de 1992) fon un geòlec valencià. == Biografi...»)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)

Vicent Sos Baynat (Castelló de la Plana, 6 de decembre de 1895 - 5 de setembre de 1992) fon un geòlec valencià.

Biografia

Fill de Vicent Sos Ferrando i Maria Baynat Sorribes, cursà eles seus primers estudis en Castelló encara que estigué malalt entre els 10 als 14 anys. Els seus dos tios, Gaspar Sos i José Baynat, li varen introduir en les llengües clàssiques, llatí i grec, i en les Humanitats.

Marchà a Madrit en l'any 1915, a on va estudiar Ciències Naturals en l'Universitat de Madrit, fins a la seua llicenciatura en 1919 i doctorat en 1920. Entre els seus professors li va influir Eduardo Hernández–Pacheco, Catedràtic de Petrografia i Geologia general, en quí “va descobrir” la Serra de Guadarrama, la Vall del Tajo, el Replanell, el Jarama, etc. També va assistir a classes pràctiques en el Museu Nacional de Ciències Naturals de Madrit, i en el Jardí Botànic.

En 1926, Vicent Sos obtingué una plaça de Preparador en el Museu Nacional de Ciències Naturals de Madrit. Allí coneix a José Royo Gómez, també geòlec i paleontòlec, que morirà en l'exili, en Veneçola. Fon pensionat per la Junta per a Ampliació d'Estudis i Investigacions Científiques (JAE) a Londres i París, per a realisar estudis paleontològics i geològics. Nomenat professor de l'Institut-Escola, en 1932, ingressà com a professor de Ciències Naturals en l'Institut Quevedo de Madrit. En 1934 llegí la seua tesis doctoral sobre “Estratigrafia i Tectónica de la Sierra de Espadán”, dirigida per Eduardo Hernández–Pacheco. En 1935, és nomenat catedràtic per oposició en l'Institut de Castelló. El 2 de giner de 1936, va contraure matrimoni en Mercedes Paradinas Pérez del Pulgar en Castelló, on varen nàixer els seus fills Alejandro i Mercedes.

En començar la Guerra Civil, acodix a Valéncia per a treballar en el Museu Nacional de Ciències Naturals traslladat a Valéncia, i com a Catedràtic en els instituts Lluís Vives i Blasco Ibáñez. En giner de l'any 1937, torna a l'Institut de Castelló, com a Director de l'Institut Ribalta (nomenat en aquell temps com Institut Juan Marco), fins a maig de 1938 i assistix al XVII Congrés Geològic Internacional que es va celebrar en Moscou. Va retornar a Valéncia i en acabar la guerra, encara que es va mantindre amagat fins a 1950. A partir d'esta data passa a Extremadura, on comença a treballar per a l'empresari llucenenc José Fernández López, que tenia l'intenció d'implantar una indústria ceràmica en la zona (per a lo que necessitava dispondre de jaciments de caolí) i estava també interessat en conéixer detalladament els recursos minerals metàlics extremenys. Vicent Sos estigué estudiant la geologia de la zona durant casi 15 anys, creant finalment el Museu de Geologia d'Extremadura, inicialment concebut com a laboratori d'investigació, en els sòtols de la residència de José Fernández López, despuix residència del President de la Junta d'Extremadura.

En eixa época publicà diversos estudis sobre la mineralogia de localitats com Villuercas, Montánchez, Sierra de San Cristóbal.

En l'any 1966 fon repost en la Càtedra, per dos anys.

Reconeiximents

En 1965 va obtindre el premi nacional otorgat per la Real Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals pel seu treball Geología i mineralogía de la Sierra de San Cristóbal de Logrosán de Cáceres.

Soci d'Honor de la Societat Espanyola d'Història Natural, de la Societat Espanyola de Geologia, de l'Institució Catalana d'Història Natural, fon president de la Societat Espanyola de Mineralogia.

En 1983 fon nomenat acadèmic de la Real Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Eixe mateix any fon vicepresident del I Congrés Espanyol de Geologia.

En 1984 va rebre la Medalla d'Argent de l'Ateneu de Castelló i se li va donar el seu nom a un institut de bachillerat de la ciutat.

En 1985 se li concedix la Medalla d'Argent de la Ciutat de Castelló.

En 1988, el IGME i l'Escola d'Ingeniers de Mines de Madrit li oferixen un homenage en reconeiximent del seu treball i personalitat científica. En este mateix any, se li otorga el Trofeu Ciutat de Mèrida.

En 1989 se li nomena Fill Predilecte de la Ciutat de Castelló.

En 1990 se li declara "Valencià de l'Any" per l'entitat d'ideologia pancatalanista, Fundació Huguet.

En 1991 s'inaugura el Museu de Geologia d'Extremadura (que porta el seu nom), creat per ell, i se li nomena Fill Adoptiu de Mèrida, a l'hora que se li concedix la Medalla d'Extremadura.

El 18 de maig de 1992 és nomenat Doctor Honoris Causa per l'Universitat Jaume I.