Culla

Culla és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Situat en la província de Castelló, en la comarca de L'Alt Maestrat. Conta en 633 habitants (INE 2010).

Geografia

Culla està situada en plena comarca de l'Alt Maestrat, és marcadament montanyosa, en altures que apleguen als 1.121 metros (cim del castell de Culla) i en forts contrasts de desnivells, profunts barrancs i numeroses coves i alvencs, que aporten un gran atractiu natural i paisagístic. Sobre el punt més alt de Culla, una altura de 1.121 metros, es trobava el castell de Culla, una antiga fortalea àrap, des d'a on es divisa tota la població i les valls que la rodegen.

Culla està situat en plena Serra de Seguras, el seu clima és continental. El clima és mediterràneu, pero en contrasts més acusats per l'influència de l'element orogràfic. Els hiverns són una miqueta més frets que en la costa en lo que no és rar vore la neu. Els estius són molt agradables, en calor durant el dia i fresca de nit.

S'accedix ad esta localitat des de Castelló de la Plana prenent la CV-10 i despuix la CV-15 i posteriorment la CV-163.

Barris i pedanies

En el terme municipal de Culla es troben els següents núcleus de població:

• Molinell
• Monllat
• Paulo
• Mel o Pla de la Torreta
• Pla del Sabater
• Riu Sec
• Roques de Llao
• Sales de Matella
• Torre de Matella

Història

Remonta els seus orígens a époques prehistòriques. Prova d'això són els restants arqueològics trobats al voltant de la Font de la Carrasca i en la Roca del Corp, aixina com les pintures rupestres del Barranc de Santa Maria i Covarcha o els restants del poblat íber del Castellar.

Fins a l'Edat Mija es carix de senyes històriques sobre el municipi de Culla, sent incerta l'época de dominació romana. Va ser domini musulmà fins a principis del sigle XIII, i va quedar definitivament en mans cristianes a raïl de la reconquista de Morella per Blasco de Alagón en 1233. Jaume I va donar a dit noble la vila i castell de «Cuellar» per privilegi de l'11 de maig de 1235.

I és que si per alguna cosa era important la possessió de Culla, fon per la situació geogràfica que oferia, ya que constituïa la frontera entre Aragó i Valéncia, un punt ideal per a l'expansió del Cristianisme.

Culla va rebre la seua Carta Pobla en 23 de març de l'any 1244, de mans de Guillem III d'Anglesola i de Constança d'Alagón, la seua dòna, filla del primer senyor.

Poc despuix es disputaven la seua possessió Guillem IV d'Anglesola, fill dels anteriors, i Blasco II d'Alagón, el seu cosí, senyor de Sástago, net també del concessionari. El castell de Culla jugava un important paper estratègic per la seua situació i per lo ampli del seu territori. Era en aquells dies castellà del mateix Arnau de Monsonís. Per sentència de 1264, Jaume I va dirimir el pleit a favor del d'Anglesola. I en 1303, este va vendre Culla i tots els seus dominis a l'Orde del Temple per un preu de 500.000 sòus jaquesos.

En 1312 el Papa Clement V va dissoldre el Temple, i des de 1317 les seues possessions en la Corona d'Aragó varen passar a dependre de l'Orde de Santa Maria de Montesa, fundada precisament per a arreplegar esta herència. La balia de Culla va quedar en poder de Bernat de Monsonís, Comanador Major de la nova Orde i comanador també d'Ares i de Peníscola, i despuix d'ell va seguir vinculada a la seua descendència, succeint-se en els Catalá de Monsonís fins al sigle XVIII.

En el sigle XIV es va formar la Setena de Culla o «Comunitat d'Herbage» que estava integrada per Culla, Benassal, Vistabella del Maestrat, Atzeneta del Maestrat, Benafigos, Vilar de Canes i la La Torre d'En Basora. Esta agrupació de municipis va comprar a l'Orde de Montesa els drets d'explotació dels recursos pecuaris i forestals, per a d'esta forma defendre en més força els seus interessos ganaders comuns. El funcionament de la Setena de Culla va perdurar fins a mijan el sigle XIX.

En el sigle XVIII es produïx una forta transformació urbanística en Culla, en la construcció de l'iglésia, l'ermita de Sant Cristòfol, i atres obres de millora i ampliació del caixco urbà.

Demografia

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2006	2007	2008	2009	2010
1.010	946	918	844	811	771	723	697	677	651	669	650	637	633

Economia

Basada tradicionalment en l'agricultura de secà (armeler, avellaner, olivar, vinya i cereals) i en la ganaderia. La ganaderia predominant és extensiva (oví, caprí, vacú), i en menor mesura intensiva (porcí, avícola i apícola).

Administració

Relació d'alcaldes des de 1979.

• 1979-1983 Rafael Rull Miralles - Unión de Centro Democrático (UCD)
• 1983-1987 Francisco-Hortelano Edo Roig - Alianza Popular (AP)
• 1987-1991 Nicomedes Bellés Orenga - Partit Popular (PPCV)
• 1991-1995 Juan-Miguel Alcácer Bellés - Partit Popular (PPCV)
• 1995-1999 Manuel Traver Beltrán - Partit Popular (PPCV)
• 1999-2003 Luis Moliner Miralles - Partit Popular (PPCV)
• 2003-2007 Luis Moliner Miralles - Partit Popular (PPCV)
• 2007-2011 José Francisco Bellés Porcar - Partit Popular (PPCV)
• 2011-2015 José Francisco Bellés Porcar - Partit Popular (PPCV)

En l'actualitat l'Alcalde de Culla és Víctor Fabregat Tena (PPCV) des de l'any 2015.

Monuments

Monuments religiosos

• Iglesia parroquial del Salvador. Va ser construïda sobre una atra anterior a principis del sigle XVIII. En l'interior es troba el retaule de Sant Roc, tríptic en pintura del sigle XVI, i l'estàtua en pedra d'El Salvador, patró del municipi de Culla, d'estil gòtic i que data del sigle XV.

• Ermita de Sant Roc, construida en el sigle XVI.

• Ermita de Sant Cristòfol, construïda a finals del sigle XVIII.

Monuments civils

• Caixco antic.
• Castell de Culla. En el sigle XIX, frut de la guerra carlista dels sèt anys, va ser destruït i arrasat, quedant bàsicament l'image actual de la localitat. Destaquen la Torre del Frare Pere i la porta d'entrada a la barbacana del Castell, en els escuts d'armes de l'Orde de Montesa.
• "La Presó" (ss. XIII i XIV), antic Graner del Comanador que va ser utilisat com a presó durant les guerres carlistes.
• Antic Hospital, del sigle XVII, rehabilitat en 1993.
• Torre Matella

Llocs d'interés

• Coves, Fonts i Alvencs de la zona del Riu Monleón. Entre les zones de major valor ecològic, es troba la zona del Riu Monleón, tant per la proliferació de flora i fauna autòctona (agrifoli, cabra ibèrica, javalí, aus rapaces, buitres, chicotets rosegadors, etc.), com per lo agrest del terreny, destacant pels numerosos alvencs, coves i pels bancals típic de finals del sigle XIX, en l'actualitat abandonat.

• Coves, Fonts i Alvencs de la zona del Riu Molinell. En esta zona abunden els punts d'aigua i que antigament va propiciar la construcció de numerosos molins d'aigua en els masos propencs al Riu Molinell i que en l'actualitat estan en desús, encara que perdura el seu interés etnològic: Molí Alt, Molí Toni, Molí Tòfol, Molinet i Molí Teressa.

• Mirador del Terrat, que en unes impressionants vistes panoràmiques permeten gojar del païsage de la comarca i, si el dia acompanya, vore fins i tot la mar Mediterrànea.

• La Carrasca de Culla. Carrasca centenària que ha segut calificada com a arbre monumental de la Comunitat Valenciana.

Festes

• Les Festes Patronals, se celebren a mitat d'agost, coincidint en el 15, 16 i 17 d'eixe més, en honor de l'Assunció de la Verge, Sant Roc i El Salvador.

• Festa de Sant Miquel, que se celebra l'últim fi de semana de setembre.

• Festa de Sant Pere Màrtir i de Sant Antoni Abat, que se celebren l'últim fi de semana completa d'abril, sent de destacar Les Albaes. També és molt coneguda l'entrega de la Coqueta, elaborada de forma tradicional pels Majorals de Sant Antoni en colaboració en els veïns del municipi, i les posteriors Corregudes.

• Romeria a Sant Joan de Penyagolosa, en el terme de Vistabella, l'orige del qual es remonta al sigle XIV i que encara hui se seguix celebrant el dissabte de la Semana del Corpus Christi.

• Celebració del Corpus Christi, en la Processó des de l'Iglésia pels carrers del caixco urbà, els majestuosos Pendons, els altars florals i els chiquets fent sonar els tradicionals "Pichurrulls".

Gastronomia

La varietat de plats tradicionals i la seua elaboració artesana fan de la cuina de Culla un punt de fort atractiu per als visitants. Entre els plats més coneguts cal resenyar el Conill en salsa de rovellons, Cabrit en caragols blancs, La carn de vedella, carn a la brasa, llonganices i botifarres en allioli, i el Perol.

Enllaços externs

• Culla en Wikipedia
• Ajuntament de Culla
• Culla: la población mágica y medieval que te hará transportarte a otra época - Valencia bonita