El dia 24 de novembre de l'any 2018 es celebrà en la localitat valenciana d'Alfafar, en un hotel d'eixe poble, el Congrés Valencianisme 2018.

Al complir-se els cent anys de la Declaració Valencianista de 1918 i tenint com a referent la Convencio Valencianista que es celebrà en l'any 2012, una quinzena d'associacions s'uniren per a treballar en l'organisacio i la realisacio del Congrés Valencianisme 2018.

Crònica del Congrés

Una part important del valencianisme cívic, a nivell individual i colectiu, se reuní ahir en el Congrés Valencianisme 2018, en recort d'eixa Declaració Valencianista que, en els inevitables anacronismes terminològics i conceptuals, reivindicà fa cent anys una proyecció sociopolítica del valencianisme cultural.

A pesar de l'excelent organisació, fon complicat comprimir, en només un dia, l'exposició d'una trentena de ponències, de les quals els diferents autors poguérem donar a soles algun chicotet detall.

Per això crec que la seua pròxima publicació donarà una idea del valor d'unes colaboracions que, ya siguen més utòpiques o més realistes, més pragmàtiques o més reivindicatives, més reflexives o més combatives, definixen casi tots els colors d'eixe valencianisme proactiu i no reactiu, no anti, que, a pesar de tot i mal que els pese ad alguns, nos unix i nos definix.

Vist lo vist en este congrés, crec que erraríem si continuem en eixa malaïda dinàmica de repartiment de carnets de valencianisme en funció de les fílies i fòbies particulars, o si seguim veent la palla en l'ull alié sense percebre la biga en el propi, o si continuem condicionats per erros i traumes del passat, que deuen servir-nos d'ensenyança pero mai de llastre.

El valencianisme no és un equip de fútbol o una religió, ni tampoc un fi en sí mateix, sino l'instrument per a obtindre uns objectius. El valencianisme consistix, senzillament, a través de la nostra autonomia política i de la defensa de la nostra llengua i la nostra identitat, en conseguir perpetuar la nostra herència cultural com a valencians, i assegurar el nostre benestar material i el de les generacions que nos succeiran.

En eixa definició cabem l'immensa majoria dels valencians: els de dretes i els d'esquerres, els monàrquics, republicans o indiferents, els que van en coche o en bicicleta, els que parlen valencià o castellà, els que ya es troben be en una autonomia eficient i ben gestionada o els que anhelarien un major grau d'autogovern, els que es senten tan valencians com espanyols com els que tenen un major sentiment valencià.

En la mida que els valencianistes sapiam construir un discurs per a la majoria social valenciana, i no per a regalar-nos exclusivament els oïts ya convençuts de les nostres respectives capelletes, farem que el valencianisme siga útil per a conseguir els seus fins. Que siga útil, en definitiva, per a tota la població valenciana.

I en eixa llínea constructiva, idealista pero realista, deurà moure's el valencianisme que ve. No pot haver-ne una atra, si realment volem, d'una volta per totes, influir en el paradigma que serà transversal i hegemònic en la societat del futur.

Pròxima etapa, este dimecres 28 de novembre en Lo Rat Penat, a on reivindicarem la nostra llengua i els nostres drets com a valenciaparlants. Una part important del valencianisme que nos definix, i que ya va sent hora d'encarrilar pel bon camí, més allà dels vaivens electorals i dels manifessejos de l'elitisme polític i acadèmic. Allí nos tornarem a vore. ¡Seguim!

Entitats organisadores

Per orde alfabètic:

Vore també

Enllaços externs