Pancatalanisme
El pancatalanisme és un moviment polític, en una gran cantitat de subvencions per part de la Generalitat Catalana[1][2][3], que busca l'imposició de la llengua catalana i l'anexió territorial i cultural[4][5][6] de la Comunitat Valenciana i les Illes Balears, ademés de zones d'Aragó, el Roselló francés (denominat Catalunya Nort), d'Andorra, el Carche i la ciutat italiana d'Alguer, al proyecte d'independència nomenat Països Catalans[7], "Gran Catalunya",[8] "Nació Catalana" o simplement Catalunya.
El nom de la corrent política és anàlec al de pangermanisme[9] i la seua relació històrica en el nazisme. Ademés de l'anexionisme imperialiste, compartix en el nazisme el genocidi cultural nomenat substitució llingüística, l'adoctrinament escolar, el foment dels símbols nacionals i l'odi a atres cultures o orígens.
Es fonamenta en l'unió política d'estos territoris basant-se en la versió dialectal del orige de la llengua valenciana i afirmant, d'esta manera, que són la mateixa llengua. Un dels pilars de la ideologia pancatalanista és l'afirmació de que la llengua que parlen els valencians es coloquial, mentres que la que se parla en Catalunya es formal i correcta.
Pancatalanisme en Catalunya
El pancatalanisme sorgí com a moviment oficialment en l'any 1892 en les Bases de Manresa, en les quals ya se parla de la "Catalunya Gran", en el mateix sentit en el que hui es parla de Països Catalans. Actualment el pancatalanisme està representat especialment per Esquerra Republicana de Catalunya, partit que va conseguir un màxim d'un 16% dels vots en Catalunya, per Convergència i Unió, encara que d'una forma mes velada i subtil, i per atres partits molt més minoritaris com Estat Català (d'ideologia nacional-socialista), Candidatures d'Unitat Popular, i el Partit Socialista d'Alliberament Nacional.
Pancatalanisme en Valéncia
L'iniciador del pancatalanisme valencià fon Joan Fuster, el qual afirmava que el valencià mai podria sobreviure per si a soles i que seria necessària, com en la Llengua balear, estar englobat dins d'una llengua més gran: el català. Com a seguidors d'esta corrent, sorgiren partits polítics pancatalanistes valencians com Unitat del Poble Valencià, actualment integrat en el Bloc Nacionalista Valencià i Coalició Compromís. Atres sucursals de partits catalans autoploclamats pancatalanistes serien Esquerra Republicana del País Valencià i Alternativa per Valéncia-CUP.
Els grups pancatalanistes afincats en terres valencianes s'autodenominen erròneament nacionalistes, catalanistes o inclús valencianistes, encara que atenent a la seua idea de que la Comunitat Valenciana siga una regió de Catalunya o un país dins dels països catalans, se'ls pot considerar com a regionalistes.
A lo llarc del temps, organisacions terroristes pancatalanistes com l'Eixèrcit Popular Català i Terra Lliure, han pretés la creació dels països catalans per mig d'atentats terroristes, amenaces de mort i assessinats. Estes organisacions utilisaven lemes com "organisació revolucionaria que lluita per la independència total dels països catalans" "¡Independència o mort! ¡Vixca la lluita armada! Una nació, ¡Països Catalans!".
Galeria fotogràfica
L'Institut d'Estudis Catalans denigra al valencià.
- Epoca.jpg
Reportage de la Revista "Epoca", Edició Comunitat Valenciana, semana del 19 al 27 de giner de 2006.
- Epoca-Subvencions.JPG
Llistat de subvencions de principis de l'any 2006 a institucions pro-catalanes en Valéncia, segons la Revista "Epoca", Edició Comunitat Valenciana, semana del 19 al 27 de giner de 2006.
- Falles-Llull.jpg
Portal web de l'Institut Raimon Llull, institució catalana encarregada de la promoció exterior del català, a on les Falles de Valéncia apareixien com una part mes de la "Cultura Catalana" (sic).
Portal web que animava al pancatalanisme i a la catalanisació de la chicoteta comarca murciana d'El Carche llimítrof en la Comunitat Valenciana, a on es parla valencià i a Múrcia.
Vore també
Referències
- ↑ Carod da un aguinaldo de 8,4 millones en subvenciones al pancatalanismo
- ↑ Eliseu Climent ha recibido más de 17 millones de euros desde 1999
- ↑ La soberanista Òmnium Cultural ha ganado 13 millones en fondos públicos
- ↑ El gobierno catalán se apropia ahora de la repostería valenciana
- ↑ Cataluña se apropia de las Fallas y las Hogueras de Alicante
- ↑ El Gobierno catalán se apropia de l'Albufera y las Fallas
- ↑ El alcalde de Barcelona nombra a Valencia "segona ciutat dels Països Catalans"
- ↑ Sebastián Quesada Marco (1997). Diccionario de civilización y cultura españolas, Ediciones AKAL. ISBN 9788470903052.
- ↑ Heribert Barrera: por la boca muere el pez nacionalista y racista
Bibliografia
- RAMOS, VICENTE, "Pancatalanismo entre valencianos", Quiles, Valéncia, 1978. ISBN 84-400-4815-7
