Lluís Suñer
| Lluís Suñer Sanchis | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Empresari i industrial | ||
| Naiximent: | 1910 | ||
| Lloc de naiximent: | Alzira, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 1990 | ||
| Lloc de defunció: | Alzira, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Lluís Suñer Sanchis (Alzira, 19 de març de 1910 - 22 d'agost de 1990) fon un empresari i industrial valencià.
Va contraure matrimoni en dos ocasions. En la seua primera esposa, Carmen Picó, tingueren als seus dos fills, Lluís, fallit de forma repentina als 21 anys, i Maria del Carmen. Fills d'esta última són els seus quatre nets: Carmen María, Luis, Alberto i l'ex pilot de fòrmula 1 i empresari deportiu, Adrián Campos. Lluís Suñer enviudà de la seua primera esposa, i contragué matrimoni, en segones núpcies, en Josefina Camarena.
Lluís Suñer creà un imperi industrial les empreses del qual foren líders com Cartonajes Suñer i Avidesa, esta última adquirida despuix de la seua mort per Conelsa-BBVA i despuix per Nestlé, actualment denominada Isse Cream Factory Comaker.
Trayectòria empresarial
La seua carrera va començar l'any 1921 junt als seus pares, José Suñer i Ana Sanchis, que havien fundat un taller dedicat a la confecció de caixes de cartó, compatibilisant el seu treball en l'escola nocturna. Començava aixina l'història de Cartonajes Suñer.
En 1937, durant la Guerra Civil Espanyola, Cartonajes Suñer va ser colectivisada pels seus obrers, adherits a la Confederació Nacional del Treball (CNT), sent restaurada la propietat a la família Suñer en 1939 al final de la lluita.
En 1946 els germans Suñer, per raons de llogística, varen comprar una parcela en el port de Valéncia per a alçar un nou centre industrial, pero l'incendi repentí de la fàbrica d'Alzira i l'actitut dels treballadors i veïns que es varen llançar a lluitar contra les flames els va convéncer que l'empresa devia continuar en la seua ciutat natal. I aixina es va fer als peus del tossal del Salvador, junt a la qual es va alçar la colónia Ana Sanchis, un àrea residencial per als treballadors de l'empresa, inaugurada pel ministre de la Vivenda en 1960.
La localisació de les seues empreses en la seua ciutat natal es va convertir definitivament, gràcies al mencionat succés, en una màxima de l'estratègia empresarial de Lluís Suñer, que en els anys posteriors conseguí crear un imperi industrial. El General Francisco Franco es va interessar per les empreses de Lluís Suñer, reconeixent la seua llabor i visitant oficialment les seues factories el 12 de maig de 1947. Restaurada la democràcia continuà l'espenta de les seues empreses, que el va convertir en 1978 en el contribuent que majors ingressos declarà a la Facenda, 400 millons de les pessetes de llavors.
Els bucs insígnia del grup eren Cartonajes Suñer, que va convertir en líder del seu sector en Espanya, i Avidesa, fundada l'any 1956, convertida també en líder nacional de fabricació de gelats, famosa pels seus patrocinis deportius, com el BM Alzira Avidesa i ser la marca de gelat oficial de la selecció espanyola de fútbol. El príncip [[Joan Carles I|Joan Carles de Borbó, futur rei d'Espanya, visità Avidesa en 1961.
Atres importants empreses del grup o impulsades per Lluís Suñer varen ser Plasal, Riu Vert Cartó, SOR Ibèrica, Papensa, Suñer Transport, etc.
En la seua faceta social, Lluís Suñer fundà i promogué multitut de proyectes i institucions deportives, socials i educatives, com el Club de Tenis d'Alzira, l'Estadi de la UD Alzira, la Llar Santa Teresa Jornet dedicat al recapte de vells desamparats, la Residència Carmen Picó, el Colege Ana Sanchis, etc. L'èxit empresarial i la seua condició de benefactors i mecenes convertí a la família Suñer en un referent de la societat valenciana en general i d'Alzira en particular.
La seua trayectòria fon generosament reconeguda per les institucions públiques. En 1967 se li va impondre la medalla d'or de la ciutat d'Alzira, inaugurant-se en el mateix acte una de les principals avingudes de l'eixample urbà, batejada en el seu nom. Fon acreedor en vida d'importants condecoracions nacionals, com la Medalla d'Or al Treball (1959) i l'Encomana al Mèrit Agrícola (1964).